Fa un parell d'anys jo estudiava a la URV i un dia va vindre Jordi Pujol. Era la campanya electoral del 25N i feia un míting.
La meua classe en bloc va decidir d'anar-hi. Pujol és mític i tal. A mi em fotia bastanta peresa, però vaig acabar anant per si encabat fèiem classe igualment.
Quan va acabar de xarrar, van obrir torn de preguntes per al públic.
No tenia cap intenció de participar perquè boh, ja veus quin interès. Però van escomençar les intervencions i tot era personal molt jove lloant a l'exPresi i al senyor Mas. Alguns perquè tenien lo carnet i era el que tocava, d'altres perquè s'ho creïen des de la bona fe.
A mi, la veritat, se'm van unflar los collons. Me semblava indignant que vingués a una universitat pública algú que havia governat vint-i-pico anys un país i ningú tingués la consciència? los nassos? les ganes? de ser una mica crític i d'aportar alguna cosa fora d'hagiografies i tot és bonic i rainbows i lollipops i hòsties.
Vaig demanar la paraula, vaig aixecar-me davant l'astorament dels meus companys de classe –davant l'astorament propi també– i vaig anar a buscar el micro que donaven als que feien preguntes.
Tremolant-me la veu –tremolant-me les cames–, parlant molt ràpid, pels nervis –mai m'ha agradat massa xarrar en públic, i hòstia, un ex-presi és un ex-presi– vaig preguntar-li a Jordi Pujol per Manel Ferré Montañes, alcalde d'Amposta i un dels principals responsables de Sanitat més o menys a l'ombra de Catalunya. Eren els temps en què la revista "cafèambllet" havia descobert molta màfia i molt de negoci entorn la Sanitat a les comarques gironines, per la qual cosa un destacat membre de CiU havia acabat anant a la presó, i tot indicava –tot indica– que a SAGESSA, l'empresa privada pagada abastament en diner publitque dirigix Manel Ferré, podien hi haure també bastantes irregularitats.
Pujol, paternalista, burlant-se'n una mica de mi –així com fa ell, vaja–, va dir que el que estava dient eren tonteries, que era amic personal de Manel Ferré i que no dubtava en cap moment de la seua honestedat i bona gestió i transparència en àmbits com la sanitat. Que era impossible que Manel Ferré s'estés embutxacant diner públic, vaja, i que ell personalment responia d'esta confiança.
Avui, quan ja és oficial que l'ex-President Jordi Pujol ha estat amagant diners a Suïssa durant més de 30 anys tot i haver-ho negat mil vegades –oficial per confessió d'ell mateix, segurament per a despistar l'atenció que hi ha sobre son fill, emmerdadíssim en casos com el de la ITV–, no puc evitar pensar que potser aquella "confiança absoluta" en "la honestedat" del seu "íntim amic" Manel Ferré i Montanyés, alcalde d'Amposta, potser tampoc era massa sincera.
Porto tot el dia pensant-hi, volia fer-ho públic i m'agradaria obtindre alguna resposta per part de qui li pertoca –de Manel Ferré, per exemple, que encara no ha fet pública la documentació de SAGESSA tot i que se li ha demanat mil vegades.
Oriol Fuster Cabrera | @oriolfc | oriol.fustercabrera@gmail.com
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada