Periodisme Juvenil

LA SALUT ÉS UN DRET, NO UN NEGOCI!

dijous, 27 de juny de 2013 | 0 comentaris



El passat 19 de maig, representants del Sindicat de Metges de Catalunya van qüestionar les declaracions del Conseller de Salut, Boi Ruiz, que porta dos anys afirmant que les retallades a la sanitat pública no empitjoren la qualitat dels serveis.
El 18 d’abril, durant la Comissió Parlamentària de Salut, Boi Ruiz, va afirmar que el sistema sanitari públic resisteix gràcies a que hi ha més temps d’espera i menys salaris, permetent tot plegat que les intervencions més urgents es puguen realitzar ràpidament.

Per decret, les intervencions per dolències greus com les de càncer i del cor, no es poden demorar més de tres mesos des del seu diagnòstic. Un fet que es compleix en el càncer però no amb les operacions del cor. Per exemple, a la Vall d’Hebron, acumulen una espera de 280 malalts, dels quals 88 esperen des de fa més de 6 mesos.

És escandalós que el Conseller afirme que la salut pública resisteix perquè hi ha llistes d’espera. Potser, per a fer sostenible la sanitat pública s’hauria d’acomiadar a tots els càrrecs polítics de sanitat que cobren molt i aporten poc.

El Sindicat de Metges també afirma que 55.000 pacients esperen intervecions quirúrgiques  en hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS), a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa són 2.142. Les operacions d’esquenes, mans i articulars i estructurals registren retards de fins a 36 mesos. L’ICS rebaixa la xifra d’espera a 16.700. A què respon esta diferència de xifres? Els professionals denuncien que el govern està maquillant les dades per amagar les conseqüències de les retallades en sanitat. La trampa de l’ICS és la de derivar centenars d’intervencions quirúrgiques de l’Hospital Verge de la Cinta a clíniques privades. Què implica això? Quan un pacient es derivat a un centre privat, automàticament surt de les llistes d’espera de l’ICS, malgrat que encara no haja estat operat.

CiU està tancant quiròfans dels hospitals públics i envia pacients a ser operats a hospitals privats. Els diners públics en volta d’invertir-los en hospitals públics ho fan, incomprensiblement, en hospitals privats. Quina és la lògica d’este model de gestió? Traspassar diners de la sanitat pública a la sanitat privada. La perversa relació d’interessos entre els que governen allò públic i les empreses del sector privades resulten cada cop és més evidents. Boi Ruiz va arribar al càrrec actual directament de la patronal privada Unió Catalana d’Hospitals i fa pocs dies ens vam assabentar que el director del CatSalut, Josep Maria Pedrosa, és apoderat d’un mínim de 6 empreses sanitàries privades. L’article 3 d’incompatibilitats impedeix als alts càrrecs públics tenir qualsevol càrrec en una empresa privada o pública. A més a més, Pedrosa també està sent investigat perquè el CatSalut ha fet contractes a les seves empreses privades per un valor de 15 milions d’Euros.


Professionals de la sanitat han fet una advertència clara i contundent a la ciutadania: les decisions polítiques vers la sanitat estant posant en risc la nostra salut. Ara hem de ser nosaltres, usuaris i usuàries, les que hem d’assumir el compromís de mobilitzar-nos per defensar el nostre dret a la salut i per denunciar a aquells que s’estan enriquint a costa d’empitjorar la sanitat pública.

NÚRIA RODRÍGUEZ
(militant de la CUP Tortosa)

Un acte més per promocionar la Festa del Renaixement

dimecres, 26 de juny de 2013 | 0 comentaris

TARAZONA/TORTOSA.- El passat diumenge 23 de juny es va celebrar un nou acte per promocionar la Festa del Renaixement de Tortosa. La Colla Jove amb l'espectacle dels abanderats es va desplaçar fins a Tarazona, Saragossa, per actuar en el marc de la 1a edició de la Feria del Renacimiento de Tarazona. També va assistir-hi Ferran Bel, l'alcalde de Tortosa, que va rebre un regal  de mans del seu homòleg de Tarazona, Luís María Beamonte.


41 estudiants del Grau d'Educació Primària del Campus Terres de l'Ebre reben la seva orla

dimarts, 25 de juny de 2013 | 0 comentaris

TORTOSA.- Un total de 41 estudiants del Grau d’Educació Primària del Campus Terres de l’Ebre de la URV, un dels estudis més demandats a l’Ebre, van recollir la seva orla aquest passat divendres en l’acte institucional  de cloenda del curs 2012-2013 celebrat a la Sala d’actes del Seminari de Tortosa. Aquests alumnes representen la primera promoció del Grau d’Educació Primària sortit del campus ebrenc.
Al llarg dels diferents parlaments de felicitació als nous graduats, Josep Holgado, va comentar que la formació de qualitat rebuda havia estat possible “gràcies al treball conjunt realitzat pel personal docent investigador del Campus, per l’esforç i interès dels estudiants i també, pel personal d’administració i serveis”. Va recordar a tot l’alumnat que “les portes del Campus romandran sempre obertes” perquè puguin assistir a totes les activitats formatives que, any rere any, s’organitzen (cicles de conferències, jornades, sessions de formació específiques del laboratori d’educació i tecnologia...) i que l’ensenyament del grau “sempre serà receptiu a qualsevol iniciativa o proposta de col·laboració en projectes d’innovació” que els alumnes proposin. 

El nou spot publicitari de Tortosa

divendres, 21 de juny de 2013 | 0 comentaris


Premis recerca 2013 patrocinats per la URV

Terres de l'Ebre.- El director del Campus Terres de l’Ebre de la URV, Azael Fabregat, la Coordinadora Territorial de Formació Professional i Adults, Rosa Almuni, i el Representant del Consell Social de la URV, Joan Enric Carreres, van ser els encarregats dimecres al vespre de lliurar els Premis als treballs de recerca de batxillerat i treballs de síntesi de cicles formatius de grau superior, corresponents al curs acadèmic 2012-13, elaborats per alumnes de centres de secundària de les comarques de l’Ebre. En aquests premis es valoren, entre altres aspectes, el rigor i tractament científic en el desenvolupament del treball; l'originalitat en el plantejament del tema i la metodologia emprada; la coherència, el rigor i el treball de les conclusions presentades; l'estructuració adequada del treball escrit, la presentació dels materials i l’ús adequat de recursos gràfics i de la llengua, així com la capacitat de síntesi.

Pel que fa als tres primers premis, que són els que van obtenir millor puntuació sobre un màxim de 200 punts i d’un total de 24 treballs presentats, van ser per a Pau Rofín de l’Institut Joaquim Bau de Tortosa i el seu treball ‘L’Eficàcia dels elixirs bucals’, que va obtenir 185 punts; els altres dos primers premis amb 181,5 i 170 punts respectivament, van ser per a Anna Grau i la seua recerca ‘La palma. De l’artesania a la fàbrica (El cas de la fàbrica Matamoros)’ del Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona, i per a Robert Cabrera i Josep Elias de l’Institut Montsià d’Amposta i el seu treball ‘Ponte en mi lugar S.L’.
Quant als segons premis, van ser per al treball ‘Opinió dels ciutadans d’Amposta sobre la gestió econòmica de l’Ajuntament’ de Víctor Moreno de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta que va obtenir 168,5 punts; ‘Terra de fang, terra de sal’ de Núria Tomàs de l’Institut de Deltebre amb 167,5 punts i ‘Casa rural El Mantantial’ d’Estafania Colomé i Sonia Fornòs de l’Institut de l’Ebre amb 164,5 punts.
Finalment, els tres tercers premis van ser per al treball ‘La burbuja Inmobiliaria, un descontrol que desencadenó en una crisis’ de l‘estudiant de l’Institut Joaquim Bau, Josep Millan, que va sumar 163,5 punts; ‘Cultura i fe, música i pregària: ermites i gojos del Bisbat de Tortosa’ de Maria Cinta Lleixà de l’institut Cristòfol Despuig de Tortosa que va obtenir 160 punts i el darrer premiat amb 157,5 punts va ser el treball de Josep Domènech de l’Institut Manuel Sales i Ferré, ‘Més que córrer: la fusió del córrer i la muntanya. Preparats, llestos, ja!

Quant als premis obtinguts els primers s’enduien un ordinador portàtil, un xec de 300 euros per al seu centre de secundària per a l’adquisició de material didàctic i bibliogràfic i un ajut per l’import dels crèdits matriculats en el primer curs d’alguna de les titulacions oficials ofertes per la URV, per al curs acadèmic 2013-14 fins a un màxim de 1.500 euros. Els segons i tercers premis es van endur un ajut de 300 i de 150 euros, respectivament, per finançar part dels crèdits matriculats en el primer curs d’alguna de les titulacions oficials de la URV. Cal dir que un dels requisits per poder acollir-se a aquests premis és certificar que el pròxim curs s’estudiarà en la URV. 

"Tortosa, ciutat mullada" per Natàlia Arasa

dijous, 20 de juny de 2013 | 0 comentaris

Article menció especial al 3r concurs "TU OPINES" organitzat per Periodisme Juvenil

Tortosa, és una petita ciutat, per a uns més bonica que per a uns altres.

Avui és dia de pluja. Els carrers plens de cotxes envolten la ciutat. Hi ha una llarga fila d'automòbils quan és l'hora punta, i que no faltin els cotxes en doble fila amb els intermitents posats. Plou, i quan plou a Tortosa és com si tothom s'amagués a casa. Pel carrer no hi ha ningú, només cotxes i cotxes, cap persona caminant. Existeixen els paraigües, però on millor que a casa envoltats de mantes?

Crec que Tortosa no deixa de ser una ciutat petita, on no hi ha molta gent i quasi tothom es coneix. Molts de nosaltres voldríem marxar d'aquesta ciutat, per diverses raons, i possiblement jo en sóc una, però estic asseguda a l'habitació i veig que no hi ha ningú. Els dies de pluja són amargs, però a Tortosa potser ho són una mica més. On estan els nens sota la pluja que la mare renya? No deixa de ploure i crec que l'únic que veig són cases amb un color trist.


Potser Tortosa no té les millors coses ni la millor gent, però m'agrada. Penso que aquí hi ha la gent, la teva gent, els semàfors dels quals et posen de mala llet quan es posen vermells quan estàs apunt de passar, els edificis que t'agradria viure, les botigues on compres roba, els bars nocturns on et diverteixes i, a vegades, lligues, la pastisseria que t'agrada...


La pluja és trista, sí; només veure cotxes i cases tristes, també, i això és un bon motiu per a marxar d'aquesta petita ciutat, però crec que quan hi ha pluja tot es torna amarg, i res acaba de ser bonic, per tant, potser demà m'aixecaré i veuré la millor ciutat del món només perquè potser no plou i estaré amb la gent a qui estimo.

Natàlia Arasa Bonavila 

"Símbols que romanen a la nostra ciutat" per Joaquim Pàfila

Article finalista (2n lloc) del 3r concurs "TU OPINES" organitzat per Periodisme Juvenil

En aquest article m'agradaria manifestar la meva opinió sobre alguns símbols que es poden observar a la ciutat de Tortosa. Vull dirigir-me sobretot a l'Ajuntament, ja que les meves opinions són compartides per no pocs tortosins.

Caminant pels carrers de Remolins he vist fins a dos escuts de la Falange, un força més gran que l'altre. Concretament, el més gran està al carrer de Benifallet i el més petit està a uns metres de la rotonda del Pavelló Firal, dalt d'una porta. Penso que aquests dos símbols no es mereixen tenir un lloc visible a la via pública pel que representen: el feixisme que va governar durant anys la nostra ciutat i el nostre país, amb totes les seues conseqüències. Els retiraria per respecte a tots aquells que van haver de patir les repressions i la duresa d'aquella dictadura.

En el cas del monument a la Batalla de l'Ebre no tinc tant clara la meua posició, però em decanto cap a que no s'ha de treure. Per mi, avui en dia aquest monument recorda a totes les víctimes de la batalla, no sols les del bàndol franquista, a qui originalment estava dedicat el monument.


Un altre símbol, que és segurament el més important de Tortosa, és l'escut de la ciutat. Fa uns anys no tenia cap problema amb l'escut, amb la seua corona i les palmes, però des que vaig informar-me més i vaig descobrir el perquè de la corona i les palmes, penso que hauriem de recuperar l'escut original. Com bé expressa la tortosina Núria Menasanch al seu bloc i a la revista L'Estel, la corona i les palmes són una ofensa cap a la nostra gent que va morir durant la Guerra dels Segadors, ja que es van afegir aquests objectes a l'escut en honor als borbons. L'escut de Tortosa no és encara oficial, així que es pot canviar i oficialitzar l'original. Això és el que vull i volem molts més tortosins. Opino que seria una mostra de respecte cap a la nostra història.

Concloc dient que tant de bo en un futur molt proper la nostra ciutat estigui més neta de símbols que van en contra d'ella. Regidors i regidores de l'Ajuntament de Tortosa, eliminar unes fletxes, una corona i unes palmes no crec que sigui gaire difícil.



Joaquim Pàfila Domenech

"Tortosa" per Clara Bel

Article guanyador del 3r concurs "TU OPINES" organitzat per Periodisme Juvenil
Tortosa, una ciutat considerablement petita amb molt de passat i molta història. Molta gent gran, molta gent petita i cada cop menys gent jove. Joves que marxen a estudiar i continuar el seu futur a altres indrets del món, ja que a una ciutat tan petita, i a un país tan ignorant, no tots tenen la sort de poder gaudir d'una vida normal.
Tortosa és una ciutat amb muntanyes i, relativament prop, platja. Té un castell al seu cim. És una ciutat dividida pel riu Ebre i, com és el cas de moltes altres ciutats, dividida en barris. Una ciutat bonica, amb els seus pros i contres.
Això sí, amb una mentalitat podríem considerar que bastant tancada. En general, és una ciutat que et va al cap quan llegeixes autors del segle passat que expliquen com estava d'estancada España respecte altres països. És una ciutat on es té més en compte sortir a la foto, que no l'acció que saps que realment fa alguna cosa bona a la societat d'aquesta ciutat. És una ciutat on et posen una etiqueta segons la raça, vestimenta, físic i fins i tot, l'institut on estudies! S'hi troba gent de tot tipus, com a tot arreu, però especialment les persones crítiques amb altres que, simplement per no ser com la majoria, i no et tracten correctament. En resum, una ciutat classista i conservadora.
Viure a Tortosa, et fa entendre i et respon moltes preguntes del perquè la societat on vivim no és del tot justa.
No es tracta de criticar i aspirar a tindre sempre la raó, ni de creure's el centre del món quan ets plenament tot el contrari. Es tracta de canviar aquesta mentalitat a un altra que pugui ajudar la ciutat a donar una imatge diferent cap als altres, inclús cap als de dins, els seus propis habitants.

Clara Bel Rojas

Pancarta protesta del Col·legi de Periodistes de les Terres de l'Ebre

TORTOSA.- El Col·legi de Periodistes de la demarcació de les Terres de l'Ebre té una pancarta protesta al balcó de les seves oficines a Tortosa. Aquesta pancarta que diu "sense periodisme no hi ha democràcia #sosperiodismeebre" pretén que la ciutadania sàpiga que els especialistes en informació lluiten cada dia per a que aquesta professió en crisi no estigui a la fi. El poder que més ha servit a la ciutadania, el periodisme, no se'l pot deixar escapar i sobretot no pot estar controlat pels governs ja que deixaria de ser la veu del poble. 
En una xerrada organitzada per Periodisme Juvenil i  donada per la invitada, Amparo Moreno, presidenta del col·legi de periodistes de la demarcació de les Terres de l'Ebre, ja anunciava que és una eina bàsica per les democràcies. En la xerrada pel 2n aniversari de Periodisme Juvenil, que portava per títol, "El periodisme: el quart poder" va servir per explicar la història i com s'havia lluitat per aconseguir-la i quines eren i quines tenen que ser les funcions que han de tindre ara.  Aquesta professió s'ha endut per davant a un periodista que ha lluitat precisament molt per a que a Tortosa sigui una realitat. L'acomiadament del periodista ebrenc, Josep Baubí, corresponsal de Catalunya Ràdio, va demostrar un cop més que les Terres de l'Ebre no té la repercussió que hauria de tindre, en un centralisme extrem a la capital catalana. 


Els bombers realitzen les seves feines però no deixen de banda les seves protestes

TORTOSA.- Els bombers de la ciutat de Tortosa, al igual que des d'altres ciutats, protesten d'una forma silenciosa, però notable i contundent. Es recorren la ciutat, atenen a les seves obligacions... però tot això en una forma permanent de protestar en contra d'unes retallades que arriben per tots cantons. Han pintat alguns camions amb rètols com "Més mangueres i menys mangantes" o "+bombers + educació + sanitat -polítics". 


Aquesta és una protesta com la que ja s'han realitzat a altres ciutats com Sabadell que han posat de forma simbòlica el parc de bombers en venta. O des d'altres indrets de Catalunya que en foc està escrit "bombers cremats". Podeu seguir la protesta per Twitter i Instagram amb l'etiqueta #bomberscremats 

Incendi en un 2n pis al barri de Remolins

TORTOSA.- Ahir a la tarda es va produir un incendi en un pis al barri de Remolins. Els propietaris no estaven a casa quan, per causes desconegudes, es va iniciar el foc que va alertar als veïns. Quan van arribar els bombers i la policia local van desallotjar els veïns del bloc perquè poguessin realitzar la feina necessària. La gent es va quedar fora observant la feina de l'equip de bombers. Algun dels presents ens va assegurar que quan els bombers van obrir la finestra es va veure una gran columna de fum negra. Per sort, les coses no van anar a més, no va haver-hi cap ferit, i tots els veïns van poder retornar a les seves cases moments desprès que acabessin amb l'incendi.



Primer butlletí estiu

divendres, 14 de juny de 2013 | 0 comentaris

Finalment el servei de rehabilitació del CAP Baix Ebre romandrà oberta per la tarda fins juliol

divendres, 7 de juny de 2013 | 0 comentaris

TORTOSA.- Avui Periodisme Juvenil ha pogut saber que el CAP Baix Ebre vol continuar, almenys durant un temps més, amb el servei de rehabilitació del centre. Avui tenia que ser la data amb la que acabarien amb el servei per la tarda i han anunciat als seus pacients que finalment podran acabar amb tranquil·litat les sessions de rehabilitació. Han reduït l'horari, tancaran una hora més aviat, per tant el servei acabarà a les 18:30. Aquesta mesura pel moment durarà fins el 15 de juliol, on tornarà a parlar-se la possibilitat de acabar amb aquests torns de tarda pel que fa al servei re rehabilitació del CAP Baix Ebre.

Neymar ja és del Barça

dilluns, 3 de juny de 2013 | 0 comentaris

BARCELONA.- Avui ha estat presentat el nou jugador del Futbol Club Barcelona. Neymar JR ha arribat a la ciutat Condal per ser presentat davant de l'afició blaugrana. El jugador brasiler està feliç de ser jugador del Barça segons ha dit en català. Les primeres paraules del nou fitxatge en català ha fet crear més empatia amb un públic, que en dilluns la tarda no s'ha volgut perdre la escena. Ell ha assegurat que ve aquí per ajudar a que Messi continue sent el millor jugador del món. El que és innegable és el seu potencial publicitari que augmentarà jugant a Europa. El jugador ja feia moltes coses en aquest sector publicitari i per tant la seva arribada a un equip europeu suposarà una porta oberta al sector. 



Posteriorment s'ha realitzat la roda de premsa per presentar als periodistes d'arreu del món el nou fitxatge del equip blaugrana. Al jugador ja se'l veia cansat però no ha decebut als mitjans de comunicació. Primerament Neymar ha ensenyat la seva samarreta que no contenia cap número. Mentre parlava el vicepresident del Barça es podia veure la cara de felicitat del esportista. Durant l'acte de premsa s'ha desvelat la xifra que ha costat el brasiler, 57 milions d'euros exactament. El vicepresident Bertomeu ha assegurat que Neymar tenia clar que volia estar al equip del Barça. Andoni Zubizarreta ha començat donant les gràcies al jugador pel que comentava anteriorment el vicepresident del club, la clara idea de Neymar per estar al equip blaugrana. Andoni ha explicat la història del jugador en altres equips i les raons per les que el club volia realitzar aquest fitxatge. Neymar ha repetit motes vegades la paraula "feliç". Feliç per realitzar un dels seus somnis, el jugador assegurava que fins i tot estava emocionat. Ha fet moltes relacions amb Déu, tot assegurant que el que ha aconseguit és gràcies a ell. JR també explciava que no es preocupa per aconseguir una Pilota d'Or mentes estigui al equip ja que el crack és Messi i que ell només contribuirà per a que sigui sempre el millor. El nou jugador ha explicat que s'ha deixat portar pel seu cor i finament està al Barça, tot i que el Reial Madrid també és un gran equip al que agraeix el seu esforç i el seu interès. Neymar deia que no es preocupa pel número que ocuparà, per tant encara estarem en intriga en aquest sentit. Zubizarreta tampoc ha desvelat el número que portarà el nou jugador. En una pregunta per a Radio Marca ha volgut explicar que jugar a l'estil europeu pot ser un canvi difícil, però que espera adaptar-se aviat. Ney no te por de quedar a un segon pla al estar a un equip de grans jugadors, ell creu que s'ha de dividir el terreny i no els rols, inclús en aquesta decisió era influenciable la presència d'aquests grans jugadors com Messi, Iniesta, Xavi...  Neymar està "millor en català que en castellà", i té ganes d'aprendre'l per tenir una millor sintonia amb els jugadors i aficionats. 



 
 
Copyright © -2012 Periodisme Juvenil All Rights Reserved | Template Design by Favorite Blogger Templates | Blogger Tips and Tricks