Periodisme Juvenil

Europa té la culpa, Brussel·les és la seva responsabilitat

dimarts, 22 de març de 2016 | 0 comentaris

Primer que tot deixar clar que estic amb solidaritat amb les famílies que han mort durant els atemptats de Brussel·les, ells no tenen la culpa. No tenen la culpa com tampoc la tenen els milions de refugiats que cada dia veuen com familiars seus moren o veuen el final de la seva vida cada vegada més a prop. Aquests tampoc la tenen. 

La culpa és de la mateixa Europa, que hipòcrita d'ella venent armes a l'hemisferi sud. Què bonic queda en boca dels polítics europeus que lamenten els atacs i que buscaran els culpables. En part, els culpables són ells mateixos. Des dels seus luxes i lluny de la situació, ordenen l'atac constant i bombardejant a civils que com els que han mort avui no tenen la culpa. 

Terroristes són els que han matat avui a Brussel·les, però terroristes són també aquests homes amb americanes que veiem tant bons a la televisió. 

Una cosa no justifica l'altra, per cap de les maneres, no. Però no vulguem ser cecs i condemnem les dues coses. 

#PrayForBrussels #PrayForSiria. #Peace 

"Accident de Freginals: davant de quin presumpte delicte ens trobem?" per Albert Carles

dilluns, 21 de març de 2016 | 1 comentaris

Després dels fets del passat diumenge, molta gent s’ha preguntat quin tipus de responsabilitat penal podria tenir un subjecte com el conductor del autobús.
En aquest sentit cal fer un intent de subsumpció dels fets al paper de la llei i a les interpretacions que ha efectuat de la mateixa llei la jurisprudència del Tribunal Suprem, sala segona.

Els dos preceptes penals que ens interessen aquí, donada la informació de la que disposem, són l’article 142 corresponent al delicte d’homicidi imprudent i l’article 152 corresponent al delicte de lesions imprudents, els dos del Codi Penal.

La diferència radica en la consideració de greu o de menys greu en el que jurídicament es entès per “manca d’atenció” o “manca de diligència deguda”.
Si es considera que la manca de diligència deguda és greu, això és, en paraules del Tribunal Suprem: “greu falta d’atenció, inobservança de la més elemental prudència, de les més elementals normes de vigilància i prudència, total falta de respecte dels més elementals deures de cautela, fàcilment previsible per la persona mínimament prudent, oblit absolut dels més elementals deures de prudència exigibles en els comportaments humans a la persona menys cuidadora, desatenció grossera, elemental o vulgar, ometre la diligència més elemental o la mínima exigible”. Si es donés aquest cas, estaríem en el terreny de l’homicidi imprudent greu i lesions imprudents greus, castigats amb penes de presó.

Per poder afirmar que es tracta d’imprudència greu es tenen també en compte el respecte al límit de velocitat de la via en qüestió, si es tractava d’una conducció anòmala o no etc. Si de tot plegat es considera que el conductor ha comés una acció o omissió no maliciosa, no respectant el degut comportament exigible a una persona com ell i això ha provocat un resultat lesiu que és causa directa de la manca d’atenció greu, podrem afirmar que efectivament es tracta de delictes d’homicidi i lesions imprudents greus, el que comportaria pena privativa de llibertat per al conductor.

Si per contra, la persona ha tingut una reacció que no és deguda a una manca d’atenció greu, ja que aquesta persona respectava els deures que té com a conductor professional i el resultat no es deu a cap manca greu dels deures de prudència, podrem estar en el terreny de l’homicidi imprudent menys greu i de les lesions imprudents menys greus, castigats els dos amb pena de multa, i no de presó, el que comportaria que el conductor sigui obligat a pagar una multa.

És important també tenir en compte que tots dos delictes, requereixen per poder ésser perseguits de denúncia de les persones afectades o agreujades pels fets, com així indica el Codi Penal.


Albert Carles Subirats, Graduat en Dret (menció Dret Empresarial), Máster en Dret Públic Econòmic i Màster d’accés a l’advocacia, ESADE. 

La premsa escrita a Tortosa en "La Dècada Moderada (1844-1854)"

dimecres, 16 de març de 2016 | 0 comentaris

Context històric. L’any 1843, Isabel II compleix la majoria d’edat (als 13 anys). Els moderats van accedir al poder amb el suport de la corona. Es va iniciar així una llarga etapa de governs moderats que va durar deu anys i que va acabar el 1854 per mitjà del pronunciament militar del progressista anomenat “la Vicalvarada”.

Els diaris: 


A Tortosa, el 9 de novembre de 1845 apareix el diari “El Ebro”, dirigit per José Maria Paulí. No era un diari de caràcter polític. Com a subtítol tenia el nom de “Semanario de literatura, historia, teatros, comercio e industria”. La publicació sortia tres cops per setmana. L’idioma utilitzat era el castellà i l’estructura era simple: dues columnes per pàgina. Aquest és el diari més antic de Tortosa datat pel moment.


Tres anys més tard, l’any 1848, apareix “El Dertosense”, un diari de característiques similars que apareix per primer cop el 16 de maig. Estava dirigit per Juan Oliván i portava com a subtítol “Diario de Fomento, Arte, Literatura y Avisos”. A partir del número 79, el dia 15 de juliol del mateix any, passa a ser un setmanari. Els redactors habituals eren Àngel Luis, Antonio de Suelves, Joaquin de Alberni i Daniel Fernandez. El diari de nou pàgines estava escrit en castellà a doble columna.

 
Copyright © -2012 Periodisme Juvenil All Rights Reserved | Template Design by Favorite Blogger Templates | Blogger Tips and Tricks