Periodisme Juvenil

La SAPE, una filosofia de vida

dimecres, 28 d’octubre de 2015 | 0 comentaris

Imatge: Hector Medavilla 
EL RACÓ D'EN DAVID - La Sape és la "Société des Ambianceurs et donis Personnes Elegants". El fotògraf Medavilla (2015) explica que: "La Sape és una part important de la cultura congolesa". Totes les persones reconeixen els Sapeurs i pensen que són importants, com famosos. Chardel (2015) en el seu article diu que: "La Sape és com una girafa. És difícil descriure el que és, però ho reconeixes immediatament ".

Els Sapeurs són persones pacifistes. Ells no volen la guerra i no els agrada les armes. Medavilla (2015) diu que "aquesta societat només existeix quan hi ha pau". La Sape té un codi de conducta però cada Sapeur té el seu propi estil. La higiene és molt important per als Sapeurs. Muñoz (2010) diu que "un Sapeur ha de comportar-se com a tal. I no només en el sentit estètic. Ells han de ser bons ciutadans i defensar la pau per sobre de tot. ". L'article Una ronda de somni (2011) explica:" Un Sapeur és sobretot un cavaller i un pacifista ".

Secocrun (2014) detalla que "el seu moviment aporta color i esperança a la vida del Congo dels oprimits, i recentment han guanyat notorietat - tant és així que Sapeurs són els protagonistes d'un comercial de Guinness, que celebra els seus estils individuals i orgullós les seves coses. ".

La motivació del Sapeurs és sortir d'un lloc on tenen reconeixement. París és el somni pel tot Sapeur. Muñoz R (2014) diu: "París és l'origen de tot, la font per beure aquest elixir de l'elegància eterna.".

En un anunci del Guinness sobre els Sapeurs, podem veure la transformació d'un Sapeur que han acabat un dia de treball. Però no és una representació perfecta de la realitat. Un article de la BBC (2014) diu que "el marc de l'obertura de l'anunci situa l'acció al Congo Brazzaville. Els Sapeurs existeixen tant allà com a la veïna República Democràtica del Congo -. Però l'anunci va ser en realitat un tret a Sud-àfrica.". Així, els Sapeurs autèntics no estan representats a l'anunci. Però el lloc web de Guinness (2014) afirma el contrari i diu que la "nova campanya GUINNESS compta amb el 'Sapeurs', (la societat de les persones elegants del Congo), un grup de gent humil i refinats de Brazzaville, la capital de la República de Congo. ".

Per tant, és l'anunci de la Guinness una bona forma de veure l'estil de vida Sapeurs? Potser sí, perquè com diu Carter (2014) "L'equip ha treballat molt de prop amb un estilista per al rodatge d'anuncis per treure brot natural dels  Sapeurs '.".

Sigui com sigui, tothom reconeix La Sape com una filosofia, una forma de vida. Tots els articles a Internet tenen el mateix punt en comú.
David Benito Llatge
Estudiant de Comunicació i Periodisme Audiovisuals a Lleida
Article fet amb anglès i utilitzat per tasques universitàries 
Referències
·         BBC (2014, Gener). Congo sapeurs: Is the Guinness ad true to life?. Trobat a: http://www.bbc.com/news/blogs-magazine-monitor-25783245
·         Carter. M. (2014, Gener). Meet the stylish Sapeurs, the Congolese stars of Guinness's new and and doc. Trobat a: http://www.fastcocreate.com/3024870/meet-the-stylish-sapeurs-the-congolese-stars-of-guinness-new-ad-and-doc
·         Casa África (2011, Abril). Un sueño de ida y vuelta. La SAPE congolesa. Trobat a: http://www.casafrica.es/agenda_europa_africa.jsp?PROID=296013
·         Guinness (2014). The Sapeurs. A new GUINNESS Campaign for 2014". Trobat a: http://www.guinness.com/en-gb/sapeurs/
·         Medavilla H. (2015, Octubre). Els Sapeurs I la Société des Ambianceurs et des Personnes Elégtantes (SAPE). Presentat  a “Dia D. Àfrica com mai l'havies vista” de la Universitat de Lleida, Lleida.
·         Michalon N. (2015, Abril). Sussing out “La Sape”: fashion, science or religion?.Clique. Trobat a: http://www.clique.tv/en/enquete-sur-la-sape-mode-science-ou-religion/
·         Muñoz. I. (2010, Desembre). Dandis a pesar de todo. El País. Trobat a: http://elpais.com/diario/2010/12/19/eps/1292743617_850215.html
·         Muñoz. R. (2014, Març). La Sape, la moda como religión. RTVE. Trobat a: http://blog.rtve.es/moda/2014/03/la-sape-la-moda-como-religión.html
·         Secorun. L. (2014, Abril). La Sape knows style. Ozy. Trobat a: http://www.ozy.com/good-sht/la-sape-knows-style/30968

Una cita amb Èric Navarro

"Dates" i "Cites" dues sèries de televisió semblants però totalment diferents al mateix temps. Comparteixen una única cosa, la idea principal, l'argument. Totes dues parlen d'aquelles cites a cegues amb persones que has conegut per Internet. La tensió de la primera vegada, el saber si serà com a la foto o si sabràs que dir durant la cita... tot forma part de la trama. "Cites" de TV3 està ambientat a Barcelona i porta un format molt més dinàmic i amb clau més graciosa. "Dates" juga molt amb els moments incòmodes i deixa veure el caràcter londinenc. Avui jo també tinc una cita. Ho faig amb l'Èric Navarro, un dels guionistes d'aquesta sèrie que aviat estrenarà segona temporada.


David Benito: Molt bones Èric. Gràcies per acceptar aquesta entrevista!

Èric Navarro: Un plaer!

D: Explica'ns com vas arribar a formar part de l'equip de guionistes de "Cites"?
E: Doncs l'equip de "Cites", en aquell moment format pel creador de la sèrie Pau Freixas i el cap de guió Ivan Mercadé, es van posar en contacte amb mi i hem van entrevistar. Hem van explicar el que tenien entre mans i em va semblar un projecte fantàstic, jo ja coneixia la sèrie original i em semblava una idea molt atractiva. Després hem van demanar que fes una prova de guió que consistia en escriure una cita. No només em van entrevistar a mi sinó a un bon grapat de guionistes, però vaig tenir la gran sort de ser un dels seleccionats. Des d'aleshores que formo part d'aquest equip, és la millor cosa que m'ha passat mai a nivell professional, n'estic molt agraït.


D: Quina diferència veus entre "Dates" i "Cites"?
E; Poc més puc afegir al resum que has fet tu mateix. Gairebé tot és diferent a la sèrie original, excepte el concepte inicial. Vam apostar per un to més fresc, més amable, en resum més nostre... A la segona temporada encara serà més evident.

D: Hi ha novetats per la segona temporada?
E: Hem aprés dels errors de la primera i això ja s'està notant en el guions. La sèrie està pensada per ser més comèdia romàntica, estem intentant que sigui més fàcil enganxar-se i crear personatges amb els que sigui més fàcil connectar... però sense perdre allò que va agradar als espectadors a la primera temporada.

D: Com és el procés d'escriure el guió d'una sèrie com aquesta? Quan de temps pot passar fins que el tinguis acabat?
E: El procés és llarg però perquè en aquest equip prima l'autoexigència per sobre de les presses. Una màxima del Pau i l'Ivan és que més val entregar tard però estar segur de que el que envies assoleix el nivell que es demana. I així procurem que sigui.
Per això he trigat tant en contestar-te les preguntes (excusa barata)

D: Les idees d'on surten? Amb que t'inspires per escriure les cites? Has usat mai alguna cosa que t'hagi passat per escriure els guions?
E: Les idees surten de tot arreu. Des d'anècdotes que t'han passat a tu mateix, anècdotes que t'han explicat o fruit de la imaginació totalment.
Mai he escrit cap capítol basat en una cita que hagi tingut jo mateix, però a vegades hi ha situacions o personatges en les que t'inspires en coses de la teva vida real. Molts amics meus s'han vist homenatjats en capítols de la sèrie.
Al capítol 13 la Judith (Aida Oset) explicava que de petita havia estat enamorada del Marc Ros. El Marc Ros és un dels meus millors amics des del 3 anys, anàvem junts al cole. 25 anys després seguim sent amics i no només això sinó que compartim pis. No és maco poder fer un homenatge així? (A més a més, si la Judith hagués anat amb nosaltres a classe segur que s'hagués enamorat d'ell... el cabró se les emportava a totes...).


D: De tot el que has escrit, què és del que ets sens més orgullós del seu resultat?
E: No vull sonar a tòpic, però estic molt orgullós de tot el que he escrit.
Vaig escriure un curt anomenat "DOBLE CHECK" que va ser un èxit inesperat a les xarxes, va ser el primer que vaig fer que va arribar al gran públic. Després «Barcelona, nit d'estiu» va ser la manera que vam tenir tot l'equip de la pel·lícula per dir: «Ep! Que estem aquí!» i va funcionar com a tal. «<El camí més llarg per tornar a casa» em va donar l'oportunitat d'escriure una cosa molt diferent al que havia fet fins aleshores, i la pel·lícula ha estat un èxit a nivell de crítiques i de festivals, i no puc estar-ne més content del resultat.
Cites és la feina més professional que he fet mai i aquí és on m'està sortint el «callo» de guionista.  Aquí m'estic formant com a professional i cada dia n'aprenc coses...
Bé, està clar que no puc escollir-ne només una... espero que em perdonis. Es com preguntar si t'estimes més al papa o a la mama o si t'agraden més les noies o la cervesa. Joder... Són preguntes molt difícils.

D: Per què vas decidir estudiar guió? De petit ja t'agradava?
E: Sempre m'ha agradat escriure, però òbviament no volia ser guionista quan era petit perquè no sabia que era una professió, de la mateixa manera que no ho era anar a jugar a casa dels meus amics. No sabia que la gent et pagava per fer coses divertides...
De fet quan estudiava a l'institut volia estudiar dret fins que la meva tutora de classe em va preguntar si estava segur de que allò era el que volia fer. Ella em va dir que creia que m'avorriria molt en aquella carrera... Jo treia bones notes a l'insitut però estava clar que aquell no era el meu perfil i ella com a bona professional no va voler treure-m'ho del cap però si parlar-ho amb mi.

De sobte em vaig donar compte de que volia ser advocat perquè m'agradava molt Ally McBeal, una sèrie d'advocats que feien per la televisió en aquell moment en clau de comèdia amb la que m'ho passava molt bé. Amb el temps m'he donat compte de que el que m'agradava era la sèrie i no la professió... està clar que estava fet un embolic hahaha.

D: Quin consell donaries a tota aquesta gent que vol estudiar el mateix que tu?
E: Endavant. Feu-ho. Però sapigueu que és un mon molt difícil. A la carrera no us conformeu en passar de curs... quan acabeu, no espereu que ningú us vingui a oferir feina... És un món per corredors de fons, no conec a ningú en el mon que no s'hi hagi deixat la pell, i no és casualitat.

O no... espera. Sí, no curreu gaire i passeu-vos tota la carrera fent campanes al bar de la uni, que encara ens traureu la feina, CABRONS!

Els col·laboradors opinen sobre Periodisme Juvenil

dilluns, 19 d’octubre de 2015 | 0 comentaris

"Endavant" de Marina Pallás (ex-col·laboradora amb la secció "El Racó de Marina")

De la vocació a la passió. De la passió a la perseverança. I de la perseverança a la realitat. Periodisme Juvenil és, potser, el fruit d'aquesta seqüència d'esforços que no han conegut el descoratjament, la falta de sentit analític o els constants obstacles que ens ofereix invariablement la velocitat dels nostres dies.

El blog ha seguit oferint un periodisme proper i crític durant els seus cinc anys de vida i la seua trajectòria li ha permès obtenir la popularitat de la xarxa i de la ciutat que l'ha vist créixer, Tortosa, així com reconeixements nacionals com el Premi Blogs Catalunya l'any 2013.

Als que consumim dia a dia informació tant en la nostra faena com en nostre temps d'oci només ens queda felicitar el blog i desitjar-li molts anys més d'energia. Que mai ens falten idees, projectes, realitats... nascudes i empeses per la passió.

Marina Pallás, periodista freelance

"Granet d'arena" de Júlia Albesa (col·laboradora d'opinió a Periodisme Juvenil)

Quan em van proposar posar el meu granet d'arena, fer una petita col•laboració al blog "Periodisme juvenil" em vaig sentir molt orgullosa. No pensava que el fet de tenir un petit blog que no arriba enlloc hagués pogut obrir-me les portes d'aquesta forma. "Periodisme juvenil", com ja diu el nom, és un jove projecte de periodisme que agafa les Terres i l'Ebre i temes nacionals com a personatjes dels escrits purament objectius i des d'un punt de vista d'un jove. En aquests moments fan falta més ànimes crítiques i més projectes que s'enfoquen en aquest àmbit tan maltractat pel pas del temps. Un orgull i moltes gràcies "Periodisme juvenil".

Júlia Albesa, estudiant de Periodisme de la URV

"Referent" de Jesus Eguren (col·laborador amb la secció "ESPAI EGUREN")

Quan David em va oferir participar en un mitjà de les Terres de l'Ebre jove, innovador i fresc, no vaig pensar ni un moment en fer-ho. De fet mai hagués imaginat que el fet d'escriure en un blog tan poc com ho he fet jo m'hagi fet valorar-lo tant com es mereix. Referent en un territori on el poder i els mitjans no arriben tan fàcilment.

Jesus Eguren, estudiant

5 anys de Periodisme Juvenil

EL RACÓ D'EN DAVID.- Recordo aquest 19 d'octubre de 2010 perfectament. Vaig començar el blog sense molta idea del que feia i de com aniria exactament tot. Un format senzill i sense molts de recursos. Comptava amb el suport de l'Institut Cristòfol Despuig. Les dos primeres noticies anaven sobre l'institut. Poc a poc, però, vaig anar orientant el blog amb notícies de caràcter més general. 

Recordo també la primera entrevista, va ser a Anna Mesado, directora tècnica de planta de Bama Geve. Posteriorment van passar per l'entrevista persones com Didac Tomàs (locutor de ràdio), Carlos Latre (actor), Sílvia Sabaté (actriu) o Víctor Sorribes (periodista) entre molts d'altres. 

El 2011 va ser un bon any. El Diari de Tarragona ve decidir fer una contraportada al blog. El següent any vam obtindre el domini .cat. Ja al 2013 Periodisme Juvenil va arribar fins a Granollers per recollir un dels guardons dels VI Premis Blogs Catalunya

Avui, 5 anys més tard, em sento orgullós de la feina feta. El més important, però, és tota la gent que ha anat donat suport a la iniciativa. A la gent que segueix Periodisme Juvenil: MOLTES GRÀCIES i felicitats a tots vosaltres perquè també formeu part del web.

Detingut per intentar robar una parella de Mossos de paisà

diumenge, 18 d’octubre de 2015 | 0 comentaris

MARTORELL.- Anar a robar a dos Mossos d'Esquadra vestits de paisà. Això és el que li ha passat a un home de 36 anys d'edat i de nacionalitat espanyola.

El 6 d'octubre al voltant de les dues de la matinada l'home va intentar fer un robatori amb arma blanca a una parella que es trobava estacionada a l'interior d'un vehicle en una via pública. La casualitat, però, va voler que aquesta parella fossin dos Mossos d'Esquadra que feien tasques de prevenció a establiments comercials a la nit. 

El van detenir per un robatori amb intimidació en grau de temptativa. El detingut que té més de 15 antecedents policials ha estat enviat a la presó pel jutge. 


Vivim infoxicats!

dimarts, 6 d’octubre de 2015 | 0 comentaris

EL RACÓ D'EN DAVID.- Avui en dia tenim infinitat d'informació i per tant es pot dir que hi ha un excés de la informació. El mot infoxicació defineix aquest excés informacional, de intoxicació informacional, en la que tens més informació de la que pots processar i com a conseqüència sorgeix l'ansietat. Aquest mot el va definir Alfons Cornella el 2008. Vivim per tant, en una època d'obesitat informativa també anomenada (nube tóxica de datos, torrente mediático...).

Clay Johnson va escriure "The Information Diet". Un llibre que pretén millorar la salut personal i de la societat tot tenint uns hàbits saludables de la informació.  El llibre mostra que s'ha de buscar, que s'ha d'evitar i com ser selectiu. Aquests són alguns dels punts que destaca i que vaig estudiar a Teories de la Comunicació aquesta setmana: 

1. Semblança entre menjar i consumir informació: Hi ha un gran paregut al fet de menjar i el de consumir informació. Al món, al igual que menjar, hi ha molta informació, per tant és necessari fer una dieta i consumir algunes coses que siguin bones.
2. Com va reconèixer la seva pròpia obesitat informativa? Johnson es va veure la seva obesitat quan treballava a la campanya electoral per Howard Dean el 2004 al consumir únicament la part bona del candidat. Per tant, va adonar-se'n que no consumia informació saludablement ja que sol es preocupava per les coses bones de Dean.
3. Més informació no significa ampliar horitzons: El que la informació ens aporta és la capacitat de desinformar-nos a nosaltres mateixos de tot tipus de formes noves. Al tenir més informació no significa necessàriament que ampliem coneixements si no en fem un ús raonable i objectiu.
   4. Els nostres clics tenen conseqüències: Significa que allò al que tu fas clic també afecta a la resta de societat. Per exemple, si jo en un portal de noticies selecciono una noticia en més d'un altra estic fent que aquella tingui més visualitzacions i a mesura que tingui més visualitzacions en tindrà encara més al augmentar en el rànquing del més vist d'aquell portal.
 5. Les companyies de menjar ràpid no tenen tota la culpa de la dieta insalubre, i les comunitats online tampoc: Amb Internet tenim gairebé accés universal a tot el que necessitem. Per tant, tenim que prendre decisions amb poder i informades sobre allò que estem consumint. Existeixen moltes cadenes de menjar ràpid al igual que mitjans "d'informació ràpida" però només tu decideixes quin ús fas d'aquestes cadenes.   
6. Com adaptar la dieta de Michael Pollan a la informació: Al igual que Pollan diu "Come comida. No mucha. Principalmente plantas"; Johnson diu "Busca. No mucho. Principalmente hechos". Per tant, val més consumir poca informació i bona que molta i dolenta. 

7. Fomentar els bons hàbits: Si volem que els mitjans siguin millors hem de començar a consumir millors mitjans. Hem d'entrar, per tant, a pàgines que siguin fiables o si més no contrastar les informacions rebudes. 


Idena, la gossa que es "gradua" en Treball Social a Cádiz

diumenge, 4 d’octubre de 2015 | 0 comentaris

CÁDIZ.- Havíeu sentit mai que una gossa s'havia graduat amb alguna cosa? Doncs Idena pot dir alguna cosa similar perquè la Universitat de Cádiz la inclosa en l'orla dels graduats en Treball Social en la promoció 2014-2015. Idena és la gossa d'Arturo Díaz Benítez, un cec que ha acabat la carrera. En menys de 24 hores la fotografia d'aquesta orla s'ha convertit en viral i ha circulat per totes les xarxes socials. No obstant això, Idena no és la primera gossa "graduada". També ho va fer un altre gos a Santiago de Compostela en la promoció 2007-2012 d'Història. 

 
Copyright © -2012 Periodisme Juvenil All Rights Reserved | Template Design by Favorite Blogger Templates | Blogger Tips and Tricks