Periodisme Juvenil

Pol, Bruno i "Merlí" de TV3 ens gratifiquen

dimarts, 1 de desembre de 2015 | 0 comentaris

OPINIÓ.- Heu vist mai "Merlí" de TV3? És una sèrie on: un institut, uns adolescents i la Filosofia formen un bon panorama televisiu els dilluns la nit. Volia dir que és una sèrie d'adolescents però avui en dia no existeix aquest producte, tothom podem veure tot sense cap tipus de problemes. 

"Merlí" podria ser analitzada sociològicament, com qualsevol cosa emesa. Es pot englobar dins de la teoria dels usos i les gratificacions, moltes de les necessitats dels espectadors es veuen satisfetes per la sèrie. 

1. Amb aquesta sèrie existeix una facilitat en la comunicació. Parlar de cada capítol és tema de conversa i pots establir una relació comunicativa amb un altra persona. Imagina't que estàs en una sala d'espera i hi ha una televisió encesa, i estan emeten un dels capítols de la sèrie. Llavors amb aquella persona que no coneixes de res pots conversar sobre allò que estàs veient. 

2. També és un element d'afiliació. Tots aquells que miren "Merlí" formen part d'un grup. Veure aquesta sèrie t'ajuda a parlar amb altres persones que tenen un grup. Si estàs al dia de la sèrie pots comentar l'escena de la festa entre el Bruno i el Pol. Les xarxes socials n'anaven plenes i l'endemà tots els seguidors en parlaven. 

3. Si mires el que passa també et pot servir d'aprenentatge social. Les escenes de la sèrie et poden ajudar a resoldre alguns problemes que pots tenir a la realitat. Si tu ets una persona com el Bruno, a través d'ell pots veure les conseqüències d'actuar d'una manera o d'un altra. A través de la seva experiència pots adquirir tu una manera d'afrontar les coses. 

4. Per últim, "Merlí" de TV3 té una capacitat de domini i de conducta. És capaç de legitimar rols. Tracta temes d'actualitat i això ajuda a normalitzar algunes situacions com la diversitat sexual. 
  

"És delicte tirar peix-gat (sirulos) al riu Ebre?" per Albert Carles

dijous, 26 de novembre de 2015 | 0 comentaris

INVESTIGACIÓ.- De ben segur aquesta és una pregunta que alguns pescadors i pescadores s’han fet algun cop mentre pescaven aquest tipus de peix que resulta tan atractiu d’atrapar. 

Com un ciutadà més del Baix Ebre jo també he escoltat en alguna ocasió la llegenda que corre sobre si el peix-gat va ésser introduït al Riu Ebre per alemanys i que es tracta d’una tipologia de peix que causa greus danys a la fauna que viu al riu. 

Efectivament si fem un cop d’ull al que ens diu la legislació veurem com, al Reial Decret 630/2013 es regula el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores i a l’annex es contempla el peix-gat negre i el peix-gat puntejat, o “bagre de canal” com espècie exòtica invasora. 

El fet de que s’hagi catalogat el peix gat com una espècie exòtica invasora comporta repercussions, fins i tot penals per a tots aquells que introdueixen aquesta espècie a qualsevol hàbitat natural que formi part del territori espanyol. 

El Codi Penal contempla així, al seu article 333CP (delictes relatius a la fauna i flora), que “tot aquell que introdueixi o lliuri espècies de flora o fauna no autòctona, de tal manera que perjudiqui a l’equilibri biològic, contravenint les lleis, serà castigat amb la pena de presó de 4 mesos a 2 anys o multa de 8 a 24 mesos...”, efectivament introduir al Riu Ebre o tornar a introduir peix gat, (en el cas que s’hagi pescat i no s’hagi matat l’espècie i es torni a llançar al riu), és contrari al que estableix la normativa administrativa que regula el catàleg d’espècies exòtiques invasores ergo es també contrari al que estableix el Codi Penal quan el fet de lliurar aquesta espècie perjudiqui l’equilibri ecològic, i és destacable aquí, que el precepte no estableix l’adjectiu “greu”, el que evidencia que no serà necessari que la introducció de l’espècie es porti a terme de manera massiva. En definitiva, els ciutadans ebrencs que practiquen la pesca han de saber i anar en compte amb la introducció o reintroducció d’aquesta espècie exòtica invasora perquè, com ha estat constatat, pot esser constitutiu d’un delicte castigat en fins a 2 anys de presó. 

ALBERT CARLES SUBIRATS, Graduat en Dret (menció Dret Empresarial), estudiant del Doble Màster en Dret Públic Econòmic i Màster d’Accés a l’Advocacia, ESADE.

La SAPE, una filosofia de vida

dimecres, 28 d’octubre de 2015 | 0 comentaris

Imatge: Hector Medavilla 
EL RACÓ D'EN DAVID - La Sape és la "Société des Ambianceurs et donis Personnes Elegants". El fotògraf Medavilla (2015) explica que: "La Sape és una part important de la cultura congolesa". Totes les persones reconeixen els Sapeurs i pensen que són importants, com famosos. Chardel (2015) en el seu article diu que: "La Sape és com una girafa. És difícil descriure el que és, però ho reconeixes immediatament ".

Els Sapeurs són persones pacifistes. Ells no volen la guerra i no els agrada les armes. Medavilla (2015) diu que "aquesta societat només existeix quan hi ha pau". La Sape té un codi de conducta però cada Sapeur té el seu propi estil. La higiene és molt important per als Sapeurs. Muñoz (2010) diu que "un Sapeur ha de comportar-se com a tal. I no només en el sentit estètic. Ells han de ser bons ciutadans i defensar la pau per sobre de tot. ". L'article Una ronda de somni (2011) explica:" Un Sapeur és sobretot un cavaller i un pacifista ".

Secocrun (2014) detalla que "el seu moviment aporta color i esperança a la vida del Congo dels oprimits, i recentment han guanyat notorietat - tant és així que Sapeurs són els protagonistes d'un comercial de Guinness, que celebra els seus estils individuals i orgullós les seves coses. ".

La motivació del Sapeurs és sortir d'un lloc on tenen reconeixement. París és el somni pel tot Sapeur. Muñoz R (2014) diu: "París és l'origen de tot, la font per beure aquest elixir de l'elegància eterna.".

En un anunci del Guinness sobre els Sapeurs, podem veure la transformació d'un Sapeur que han acabat un dia de treball. Però no és una representació perfecta de la realitat. Un article de la BBC (2014) diu que "el marc de l'obertura de l'anunci situa l'acció al Congo Brazzaville. Els Sapeurs existeixen tant allà com a la veïna República Democràtica del Congo -. Però l'anunci va ser en realitat un tret a Sud-àfrica.". Així, els Sapeurs autèntics no estan representats a l'anunci. Però el lloc web de Guinness (2014) afirma el contrari i diu que la "nova campanya GUINNESS compta amb el 'Sapeurs', (la societat de les persones elegants del Congo), un grup de gent humil i refinats de Brazzaville, la capital de la República de Congo. ".

Per tant, és l'anunci de la Guinness una bona forma de veure l'estil de vida Sapeurs? Potser sí, perquè com diu Carter (2014) "L'equip ha treballat molt de prop amb un estilista per al rodatge d'anuncis per treure brot natural dels  Sapeurs '.".

Sigui com sigui, tothom reconeix La Sape com una filosofia, una forma de vida. Tots els articles a Internet tenen el mateix punt en comú.
David Benito Llatge
Estudiant de Comunicació i Periodisme Audiovisuals a Lleida
Article fet amb anglès i utilitzat per tasques universitàries 
Referències
·         BBC (2014, Gener). Congo sapeurs: Is the Guinness ad true to life?. Trobat a: http://www.bbc.com/news/blogs-magazine-monitor-25783245
·         Carter. M. (2014, Gener). Meet the stylish Sapeurs, the Congolese stars of Guinness's new and and doc. Trobat a: http://www.fastcocreate.com/3024870/meet-the-stylish-sapeurs-the-congolese-stars-of-guinness-new-ad-and-doc
·         Casa África (2011, Abril). Un sueño de ida y vuelta. La SAPE congolesa. Trobat a: http://www.casafrica.es/agenda_europa_africa.jsp?PROID=296013
·         Guinness (2014). The Sapeurs. A new GUINNESS Campaign for 2014". Trobat a: http://www.guinness.com/en-gb/sapeurs/
·         Medavilla H. (2015, Octubre). Els Sapeurs I la Société des Ambianceurs et des Personnes Elégtantes (SAPE). Presentat  a “Dia D. Àfrica com mai l'havies vista” de la Universitat de Lleida, Lleida.
·         Michalon N. (2015, Abril). Sussing out “La Sape”: fashion, science or religion?.Clique. Trobat a: http://www.clique.tv/en/enquete-sur-la-sape-mode-science-ou-religion/
·         Muñoz. I. (2010, Desembre). Dandis a pesar de todo. El País. Trobat a: http://elpais.com/diario/2010/12/19/eps/1292743617_850215.html
·         Muñoz. R. (2014, Març). La Sape, la moda como religión. RTVE. Trobat a: http://blog.rtve.es/moda/2014/03/la-sape-la-moda-como-religión.html
·         Secorun. L. (2014, Abril). La Sape knows style. Ozy. Trobat a: http://www.ozy.com/good-sht/la-sape-knows-style/30968

Una cita amb Èric Navarro

"Dates" i "Cites" dues sèries de televisió semblants però totalment diferents al mateix temps. Comparteixen una única cosa, la idea principal, l'argument. Totes dues parlen d'aquelles cites a cegues amb persones que has conegut per Internet. La tensió de la primera vegada, el saber si serà com a la foto o si sabràs que dir durant la cita... tot forma part de la trama. "Cites" de TV3 està ambientat a Barcelona i porta un format molt més dinàmic i amb clau més graciosa. "Dates" juga molt amb els moments incòmodes i deixa veure el caràcter londinenc. Avui jo també tinc una cita. Ho faig amb l'Èric Navarro, un dels guionistes d'aquesta sèrie que aviat estrenarà segona temporada.


David Benito: Molt bones Èric. Gràcies per acceptar aquesta entrevista!

Èric Navarro: Un plaer!

D: Explica'ns com vas arribar a formar part de l'equip de guionistes de "Cites"?
E: Doncs l'equip de "Cites", en aquell moment format pel creador de la sèrie Pau Freixas i el cap de guió Ivan Mercadé, es van posar en contacte amb mi i hem van entrevistar. Hem van explicar el que tenien entre mans i em va semblar un projecte fantàstic, jo ja coneixia la sèrie original i em semblava una idea molt atractiva. Després hem van demanar que fes una prova de guió que consistia en escriure una cita. No només em van entrevistar a mi sinó a un bon grapat de guionistes, però vaig tenir la gran sort de ser un dels seleccionats. Des d'aleshores que formo part d'aquest equip, és la millor cosa que m'ha passat mai a nivell professional, n'estic molt agraït.


D: Quina diferència veus entre "Dates" i "Cites"?
E; Poc més puc afegir al resum que has fet tu mateix. Gairebé tot és diferent a la sèrie original, excepte el concepte inicial. Vam apostar per un to més fresc, més amable, en resum més nostre... A la segona temporada encara serà més evident.

D: Hi ha novetats per la segona temporada?
E: Hem aprés dels errors de la primera i això ja s'està notant en el guions. La sèrie està pensada per ser més comèdia romàntica, estem intentant que sigui més fàcil enganxar-se i crear personatges amb els que sigui més fàcil connectar... però sense perdre allò que va agradar als espectadors a la primera temporada.

D: Com és el procés d'escriure el guió d'una sèrie com aquesta? Quan de temps pot passar fins que el tinguis acabat?
E: El procés és llarg però perquè en aquest equip prima l'autoexigència per sobre de les presses. Una màxima del Pau i l'Ivan és que més val entregar tard però estar segur de que el que envies assoleix el nivell que es demana. I així procurem que sigui.
Per això he trigat tant en contestar-te les preguntes (excusa barata)

D: Les idees d'on surten? Amb que t'inspires per escriure les cites? Has usat mai alguna cosa que t'hagi passat per escriure els guions?
E: Les idees surten de tot arreu. Des d'anècdotes que t'han passat a tu mateix, anècdotes que t'han explicat o fruit de la imaginació totalment.
Mai he escrit cap capítol basat en una cita que hagi tingut jo mateix, però a vegades hi ha situacions o personatges en les que t'inspires en coses de la teva vida real. Molts amics meus s'han vist homenatjats en capítols de la sèrie.
Al capítol 13 la Judith (Aida Oset) explicava que de petita havia estat enamorada del Marc Ros. El Marc Ros és un dels meus millors amics des del 3 anys, anàvem junts al cole. 25 anys després seguim sent amics i no només això sinó que compartim pis. No és maco poder fer un homenatge així? (A més a més, si la Judith hagués anat amb nosaltres a classe segur que s'hagués enamorat d'ell... el cabró se les emportava a totes...).


D: De tot el que has escrit, què és del que ets sens més orgullós del seu resultat?
E: No vull sonar a tòpic, però estic molt orgullós de tot el que he escrit.
Vaig escriure un curt anomenat "DOBLE CHECK" que va ser un èxit inesperat a les xarxes, va ser el primer que vaig fer que va arribar al gran públic. Després «Barcelona, nit d'estiu» va ser la manera que vam tenir tot l'equip de la pel·lícula per dir: «Ep! Que estem aquí!» i va funcionar com a tal. «<El camí més llarg per tornar a casa» em va donar l'oportunitat d'escriure una cosa molt diferent al que havia fet fins aleshores, i la pel·lícula ha estat un èxit a nivell de crítiques i de festivals, i no puc estar-ne més content del resultat.
Cites és la feina més professional que he fet mai i aquí és on m'està sortint el «callo» de guionista.  Aquí m'estic formant com a professional i cada dia n'aprenc coses...
Bé, està clar que no puc escollir-ne només una... espero que em perdonis. Es com preguntar si t'estimes més al papa o a la mama o si t'agraden més les noies o la cervesa. Joder... Són preguntes molt difícils.

D: Per què vas decidir estudiar guió? De petit ja t'agradava?
E: Sempre m'ha agradat escriure, però òbviament no volia ser guionista quan era petit perquè no sabia que era una professió, de la mateixa manera que no ho era anar a jugar a casa dels meus amics. No sabia que la gent et pagava per fer coses divertides...
De fet quan estudiava a l'institut volia estudiar dret fins que la meva tutora de classe em va preguntar si estava segur de que allò era el que volia fer. Ella em va dir que creia que m'avorriria molt en aquella carrera... Jo treia bones notes a l'insitut però estava clar que aquell no era el meu perfil i ella com a bona professional no va voler treure-m'ho del cap però si parlar-ho amb mi.

De sobte em vaig donar compte de que volia ser advocat perquè m'agradava molt Ally McBeal, una sèrie d'advocats que feien per la televisió en aquell moment en clau de comèdia amb la que m'ho passava molt bé. Amb el temps m'he donat compte de que el que m'agradava era la sèrie i no la professió... està clar que estava fet un embolic hahaha.

D: Quin consell donaries a tota aquesta gent que vol estudiar el mateix que tu?
E: Endavant. Feu-ho. Però sapigueu que és un mon molt difícil. A la carrera no us conformeu en passar de curs... quan acabeu, no espereu que ningú us vingui a oferir feina... És un món per corredors de fons, no conec a ningú en el mon que no s'hi hagi deixat la pell, i no és casualitat.

O no... espera. Sí, no curreu gaire i passeu-vos tota la carrera fent campanes al bar de la uni, que encara ens traureu la feina, CABRONS!

Els col·laboradors opinen sobre Periodisme Juvenil

dilluns, 19 d’octubre de 2015 | 0 comentaris

"Endavant" de Marina Pallás (ex-col·laboradora amb la secció "El Racó de Marina")

De la vocació a la passió. De la passió a la perseverança. I de la perseverança a la realitat. Periodisme Juvenil és, potser, el fruit d'aquesta seqüència d'esforços que no han conegut el descoratjament, la falta de sentit analític o els constants obstacles que ens ofereix invariablement la velocitat dels nostres dies.

El blog ha seguit oferint un periodisme proper i crític durant els seus cinc anys de vida i la seua trajectòria li ha permès obtenir la popularitat de la xarxa i de la ciutat que l'ha vist créixer, Tortosa, així com reconeixements nacionals com el Premi Blogs Catalunya l'any 2013.

Als que consumim dia a dia informació tant en la nostra faena com en nostre temps d'oci només ens queda felicitar el blog i desitjar-li molts anys més d'energia. Que mai ens falten idees, projectes, realitats... nascudes i empeses per la passió.

Marina Pallás, periodista freelance

"Granet d'arena" de Júlia Albesa (col·laboradora d'opinió a Periodisme Juvenil)

Quan em van proposar posar el meu granet d'arena, fer una petita col•laboració al blog "Periodisme juvenil" em vaig sentir molt orgullosa. No pensava que el fet de tenir un petit blog que no arriba enlloc hagués pogut obrir-me les portes d'aquesta forma. "Periodisme juvenil", com ja diu el nom, és un jove projecte de periodisme que agafa les Terres i l'Ebre i temes nacionals com a personatjes dels escrits purament objectius i des d'un punt de vista d'un jove. En aquests moments fan falta més ànimes crítiques i més projectes que s'enfoquen en aquest àmbit tan maltractat pel pas del temps. Un orgull i moltes gràcies "Periodisme juvenil".

Júlia Albesa, estudiant de Periodisme de la URV

"Referent" de Jesus Eguren (col·laborador amb la secció "ESPAI EGUREN")

Quan David em va oferir participar en un mitjà de les Terres de l'Ebre jove, innovador i fresc, no vaig pensar ni un moment en fer-ho. De fet mai hagués imaginat que el fet d'escriure en un blog tan poc com ho he fet jo m'hagi fet valorar-lo tant com es mereix. Referent en un territori on el poder i els mitjans no arriben tan fàcilment.

Jesus Eguren, estudiant

5 anys de Periodisme Juvenil

EL RACÓ D'EN DAVID.- Recordo aquest 19 d'octubre de 2010 perfectament. Vaig començar el blog sense molta idea del que feia i de com aniria exactament tot. Un format senzill i sense molts de recursos. Comptava amb el suport de l'Institut Cristòfol Despuig. Les dos primeres noticies anaven sobre l'institut. Poc a poc, però, vaig anar orientant el blog amb notícies de caràcter més general. 

Recordo també la primera entrevista, va ser a Anna Mesado, directora tècnica de planta de Bama Geve. Posteriorment van passar per l'entrevista persones com Didac Tomàs (locutor de ràdio), Carlos Latre (actor), Sílvia Sabaté (actriu) o Víctor Sorribes (periodista) entre molts d'altres. 

El 2011 va ser un bon any. El Diari de Tarragona ve decidir fer una contraportada al blog. El següent any vam obtindre el domini .cat. Ja al 2013 Periodisme Juvenil va arribar fins a Granollers per recollir un dels guardons dels VI Premis Blogs Catalunya

Avui, 5 anys més tard, em sento orgullós de la feina feta. El més important, però, és tota la gent que ha anat donat suport a la iniciativa. A la gent que segueix Periodisme Juvenil: MOLTES GRÀCIES i felicitats a tots vosaltres perquè també formeu part del web.

Detingut per intentar robar una parella de Mossos de paisà

diumenge, 18 d’octubre de 2015 | 0 comentaris

MARTORELL.- Anar a robar a dos Mossos d'Esquadra vestits de paisà. Això és el que li ha passat a un home de 36 anys d'edat i de nacionalitat espanyola.

El 6 d'octubre al voltant de les dues de la matinada l'home va intentar fer un robatori amb arma blanca a una parella que es trobava estacionada a l'interior d'un vehicle en una via pública. La casualitat, però, va voler que aquesta parella fossin dos Mossos d'Esquadra que feien tasques de prevenció a establiments comercials a la nit. 

El van detenir per un robatori amb intimidació en grau de temptativa. El detingut que té més de 15 antecedents policials ha estat enviat a la presó pel jutge. 


Vivim infoxicats!

dimarts, 6 d’octubre de 2015 | 0 comentaris

EL RACÓ D'EN DAVID.- Avui en dia tenim infinitat d'informació i per tant es pot dir que hi ha un excés de la informació. El mot infoxicació defineix aquest excés informacional, de intoxicació informacional, en la que tens més informació de la que pots processar i com a conseqüència sorgeix l'ansietat. Aquest mot el va definir Alfons Cornella el 2008. Vivim per tant, en una època d'obesitat informativa també anomenada (nube tóxica de datos, torrente mediático...).

Clay Johnson va escriure "The Information Diet". Un llibre que pretén millorar la salut personal i de la societat tot tenint uns hàbits saludables de la informació.  El llibre mostra que s'ha de buscar, que s'ha d'evitar i com ser selectiu. Aquests són alguns dels punts que destaca i que vaig estudiar a Teories de la Comunicació aquesta setmana: 

1. Semblança entre menjar i consumir informació: Hi ha un gran paregut al fet de menjar i el de consumir informació. Al món, al igual que menjar, hi ha molta informació, per tant és necessari fer una dieta i consumir algunes coses que siguin bones.
2. Com va reconèixer la seva pròpia obesitat informativa? Johnson es va veure la seva obesitat quan treballava a la campanya electoral per Howard Dean el 2004 al consumir únicament la part bona del candidat. Per tant, va adonar-se'n que no consumia informació saludablement ja que sol es preocupava per les coses bones de Dean.
3. Més informació no significa ampliar horitzons: El que la informació ens aporta és la capacitat de desinformar-nos a nosaltres mateixos de tot tipus de formes noves. Al tenir més informació no significa necessàriament que ampliem coneixements si no en fem un ús raonable i objectiu.
   4. Els nostres clics tenen conseqüències: Significa que allò al que tu fas clic també afecta a la resta de societat. Per exemple, si jo en un portal de noticies selecciono una noticia en més d'un altra estic fent que aquella tingui més visualitzacions i a mesura que tingui més visualitzacions en tindrà encara més al augmentar en el rànquing del més vist d'aquell portal.
 5. Les companyies de menjar ràpid no tenen tota la culpa de la dieta insalubre, i les comunitats online tampoc: Amb Internet tenim gairebé accés universal a tot el que necessitem. Per tant, tenim que prendre decisions amb poder i informades sobre allò que estem consumint. Existeixen moltes cadenes de menjar ràpid al igual que mitjans "d'informació ràpida" però només tu decideixes quin ús fas d'aquestes cadenes.   
6. Com adaptar la dieta de Michael Pollan a la informació: Al igual que Pollan diu "Come comida. No mucha. Principalmente plantas"; Johnson diu "Busca. No mucho. Principalmente hechos". Per tant, val més consumir poca informació i bona que molta i dolenta. 

7. Fomentar els bons hàbits: Si volem que els mitjans siguin millors hem de començar a consumir millors mitjans. Hem d'entrar, per tant, a pàgines que siguin fiables o si més no contrastar les informacions rebudes. 


Idena, la gossa que es "gradua" en Treball Social a Cádiz

diumenge, 4 d’octubre de 2015 | 0 comentaris

CÁDIZ.- Havíeu sentit mai que una gossa s'havia graduat amb alguna cosa? Doncs Idena pot dir alguna cosa similar perquè la Universitat de Cádiz la inclosa en l'orla dels graduats en Treball Social en la promoció 2014-2015. Idena és la gossa d'Arturo Díaz Benítez, un cec que ha acabat la carrera. En menys de 24 hores la fotografia d'aquesta orla s'ha convertit en viral i ha circulat per totes les xarxes socials. No obstant això, Idena no és la primera gossa "graduada". També ho va fer un altre gos a Santiago de Compostela en la promoció 2007-2012 d'Història. 

La premsa internacional avala la victòria independentista

dilluns, 28 de setembre de 2015 | 0 comentaris

INTERNACIONAL.- Mentre els mitjans espanyols donen una victòria clara al "NO", els mitjans internacionals ho veuen de forma diferent. Molts asseguren que la victòria és dels independentistes i que ha guanyat el Sí. 

Fem una mirada als EEUU. El New York Times treu en la seva portada una petita imatge de la jornada electoral del 27S. En la versió digital, el diari fa un article extens sobre la victòria dels independentistes.

A Europa el diari alemany Frankfurter Allgemeine titula "Els Separatistes guanyen les eleccions a Catalunya". La versió web va més enllà i assegura que Espanya  ara mateix té una crisi d'estat. De Telegraaf també porta en portada el cas català i asseguren que "Catalunya opta per la separació". El diari francès Le Figaro també ha destacat les eleccions del 27S i expliquen que "Els catalans estan compromesos cap a la independència". 

Marxem a Latinoameria, on el diari Clarin destaca "En Cataluña ganan los secesionistas y van por la separación de España". 

Els mitjans espanyols donen la victòria al "NO"

ESPANYA.- La majoria de mitjans espanyols treuen com a titular la victòria del "no" en les eleccions. Asseguren que les candidatures que no volen la independència sumen més que els que la volen. Deixen enrere, per tant, la victòria de "Junts pel Sí" amb una diferència de vots important comparat amb la 2a força política. Ningun diari en destaca l'alta participació.

L'ABC per exemple amb una imatge de portada on surten Raúl Romeva i Artur Mas titula "Cataluña no se quiere ir". La Razón va més enllà i utilitza el principi de la simplificació i de l'enemic únic i expliquen que "Mas no consigue sus objetivos". A més, en la imatge de portada és veu el número quatre de la llista bevent cava i acompanyen la imatge del titular "El mal trago del 28S".

Amb el mateix tipus de titulars s'hi sumen els diaris regionals de les diferents comunitats autònomes d'Espanya. La Voz de Galicia titula "La mayoria dice no", i Levante assegura que "La independencia se relentiza".

Catalunya viu una jornada electoral històrica

CATALUNYA.- Els catalans i les catalanes han estat els protagonistes d'una jornada electoral històrica on tot el món hi ha posat l'ull. Més enllà dels resultats electorals cal destacar l'enorme participació on més del 75% dels ciutadans i ciutadanes han exercit els seu dret a vot. 

Junts pel Sí necessiten la CUP per formar majoria independentista 
Pel que fa a l'escrutini total, la majoria de "Junts pel Sí" (62 diputats) obliga la candidatura a pactar amb l'altra força clarament independentista, la CUP (10 diputats), per formar una majoria suficient per tirar endavant el projecte d'una Catalunya independent. Tots dos partits units aconseguirien 72 diputats, 5 per sobre de la majoria absoluta. Des
dels vencedors de les eleccions catalanes s'han mostrat convençuts que seguiran el full de ruta per la independència més enllà del candidat que encapçalarà el nou govern, que a hores d'ara és del tot incert.

C's triplica diputats i serà segona força al Parlament mentre que el PP lamenta resultats
Ciutadans s'ha mostrat satisfet del resultat d'aquestes eleccions on han obtingut 25 diputats i han triplicat resultats del 2012. El partit taronja serà la segona força del Parlament i segurament seran els portaveus del "no" a la independència. Mentre C's es feliciten per aquestes eleccions, el Partit Popular es lamenta. Després d'aconseguir els millors resultats en les eleccions del 2012 sofreixen una gran davallada i es queden amb 11 diputats. Albiol no ha aportat al partit els resultats esperats i ell mateix ha admès que els resultats no es poden celebrar de cap manera. 


PSC i "Catalunya Sí Que és Pot" serien la tercera via, Unió desapareix
El Partit Socialista de Catalunya (16 diputats) manté ser la tercera força política al Parlament de Catalunya però perd 4 diputats respecte les eleccions del 2012. Iceta s'ha felicitat pels resultats i també ho ha fet a la candidatura guanyadora a la que al mateix temps li ha demanat responsabilitat. D'altra banda, "Catalunya Sí Que es Pot" entra per primer cop al Parlament de Catalunya amb 11 diputats. La candidatura formada per ICV i Podemos, entre d'altres, no ha obtingut els resultats esperats. De fet, si analitzem els resultats d'ICV per separat en les anteriors eleccions veiem que aquesta llista els ha perjudicat. 
Unió Democràtica de Catalunya no ha obtingut el nombre de vots suficients per entrar en aquest hemicicle parlamentari. Duran i Lleida ha posat el seu càrrec a disposició del Consell Nacional. 

Anàlisi de les eleccions plebiscitàries  
Si donem unes intencions plebiscitàries a les eleccions veiem que hi ha tres tipus de vots. El Sí amb més del 47% dels vots. Per tant més de 1.800.000 persones volen trencar amb Espanya. D'altra banda el NO absolut que passa pels vots de C's, PP i PSC obtindria més del 37% dels vots, és a dir, 10 punts menys que el Sí absolut. D'altra banda està Catalunya Sí que es Pot que no forma part d'una resposta contundent i que representen gairebé el 9% dels vots totals. 

Els 11 principis de la propaganda en el procés català

dimarts, 22 de setembre de 2015 | 0 comentaris

Els 11 principis de la propaganda són molt fàcils de veure en l'actualitat. Els va crear el ministre alemany Goebbels. Aquests 11 principis s'inclouen en la teoria de l'agulla hipodèrmica. Aquesta teoria consisteix en que els mitjans de comunicació inoculen al cervell un missatge determinat. Catalunya i el procés també es poden veure aquests principis no només en la propaganda dels mitjans sinó per la pròpia classe política. Aquí hi ha un anàlisi dels 11 principis aplicats a la propaganda que fa tant Catalunya com Espanya del procés sobiranista. 

1. Principi de la simplificació i de l'enemic únic. Es tracta de simplificar l'enemic en una sola persona. Exemple: Actualment molts dels mitjans de Madrid parlen del procés sobiranista com la "Deriva de Mas", atribuint a la figura del President tota la culpa i responsabilitat. En canvi, els mitjans catalans independentistes atribueixen la culpa a Espanya, al Govern. 

2. Principi del mètode de contagi. Intenta agrupar en una mateixa categoria tots els enemics. Exemple: Els catalans amb un sentiment independentista tenen la tendència d'anomenar feixistes a tots aquells que no volen la independència i asseguren que són intolerants i que no respecten Catalunya. En canvi des del Govern espanyol es tendeix a anomenar dictatorials a tots els independentistes. 

3. Principi de la transposició. Acusar del mateix del que t'acusen a tu. Exemple: En les dues cares del procés unes i altres s'acusen d'insolidaris amb els altres per les qüestions econòmiques. 


4. Principi de l'exageració i desfiguració. Treure de context. Convertir una anècdota en una amenaça greu. Exemple: Els mitjans de comunicació (tant els que són de caràcter independentista com els unionistes) agafen un fet conflictiu petit en una manifestació on en general no hi ha hagut incidències. 

5. Principi de la vulgarització. La propaganda ha de ser entesa per tothom. S'ha de fer el missatge vulgar, popular. Exemple: Durant la campanya electoral el missatge ha estat molt simple i directe en les dues parts. 

6. Principi de l'orquestració. S'ha de limitar les idees i repetir-les contínuament. Els partits independentistes usen molt el tema "Espanya no ens vol, Espanya ens roba" i els partits com PP, PSOE, C's limiten el seu programam amb que Catalunya sortiria d'Europa i això seria desastrós. 

7. Principi de la renovació. No deixar pensar massa la gent amb els mateixos arguments, anar canviant-los. En la premsa intenten anar canviant els arguments i l'estratègia 

8. Principi de la versemblança. Es tracta de construir arguments a partir de fons diverses perquè siguin creïbles. Les dues parts empren nombrosos estudis sobre la viabilitat o no de la independència. Ho avalen economistes prestigiosos i poden ser d'altres països per donar una sensació de més veracitat. 

9. Principi de la silenciació. No parlar de temes on no es tenen arguments. No es posen a parlar de temes on saben que els altres tenen la raó. Usen sol arguments que no puguin ser rebatuts.

10. Principi de la transfusió. Es tractar d'apel·lar als instints més primitius. Apel·lar al sentiment i no a la raó. Per exemple, l'Assemblea Nacional Catalana sempre tracta de fer vídeos emotius on es veu el poder del poble mostrant imatges de les manifestacions multitudinàries. D'altra banda, en un dels logos emprats per Ciutadans hi ha un cor dividit amb la bandera d'Espanya, i l'altra banda la Senyera. El partit així apel·la a l'emoció dels que se senten catalans i espanyols. 

11.  Principi d'unanimitat. Fer creure que tothom pensa com l'emissor. Els mitjans sobiranistes usen el subjecte "poble català" en les grans manifestacions per donar la sensació que tots pensen de la mateixa forma. Els mitjans de caràcter unionista usen la frase "la mayoria silenciosa" per fer pensar que tots els que no es manifesten pensen que Espanya i Catalunya han d'estar unides. 


CUP Ebre reclama l'AP7 "gratuïta per a tothom i per a sempre"

diumenge, 20 de setembre de 2015 | 0 comentaris

TERRES DE L'EBRE.- La CUP Ebre assegura que les propostes del Conseller Santi Vila són "pedaços que no disminuiran la sinistralitat a la N-340". La Candidatura d'Unitat Popular critica la construcció de 5 rotondes i la rebaixa del peatge per als camions ja que "no servirà per a res". La finalització de l'A7 tampoc és la solució per ells, sol servirà per "trinxar més el territori que ja està sobrecarregat d'infraestructures a la franja marítima". Amb tot això reclamen la gratuïtat de l'autopista que està "més que amortitzada".

Periodisme Juvenil seguirà la Diada des de Barcelona

divendres, 11 de setembre de 2015 | 0 comentaris

PERIODISME JUVENIL.- Periodisme Juvenil seguirà la Diada de Catalunya i la Via a la República Catalana des de Barcelona però la compartirà a través del Twitter amb l'etiqueta #ViaEbrencs. Començarem des de Tortosa a les 10h del matí on diferents busos sortiran fins a Barcelona. Des d'allà anirem informant de l'ambient de la ciutat i penjarem fotografies dels diferents actes que es vagin produint. Ja per la tarda començarà el seguiment de la Via de la Meridiana des del tram 83 anomenat tram de l'igualtat on de la mateixa forma penjarem fotografies de l'ambient i dels diversos actes que s'han organitzat. 

Tortosa escalfa motors per l'11S

TORTOSA.- Més de 300 persones han participat a la 8a Marxa de Torxes que organitza la Comissió 11 de setembre de les Terres de l'Ebre. Un acte que ha començat des del Castell de la Suda i que ha acabat a la plaça del Mercat de Tortosa on s'ha fet la lectura del manifest.
Així mateix, a Tortosa, com en altres ciutats, ha començat la campanya electoral pel 27S. Els diferents partits han elegit diferents escenaris per començar una de les campanyes més intenses de la democràcia recent catalana. "Junts pel Sí" han fet l'enganxada de cartells a la plaça Barcelona on s'han penjat les fotografies dels diferents candidats de la llista. El Partit Popular i "Catalunya sí que es pot" ho han fet des de la plaça Espanya, davant del consistori tortosí. Per la seva banda, el PSC ha fet la primera enganxada de cartell des de la plaça Corona d'Aragó al barri de Ferreries. La CUP de Tortosa ha convocat a les 23.30 al local "Lo Panxampla" per l'enganxada. 

Rumb al SÍ

diumenge, 19 de juliol de 2015 | 1 comentaris

EL RACÓ D'EN DAVID.- Cada cop estic menys convençut amb això de la independència. No amb el voler-la o no, que això tinc claríssim que és un sí, sinó amb el fet de que l'aconseguim. Veig que la classe política ha desgastat el procés i no han sabut unir-se verdaderament per l'objectiu en comú: la sobirania de Catalunya. 

Pel que fa a la llista ciutadana o la llista d'ERC+CDC té una part positiva i un altra negativa. Per una banda, ciutadans sense cap vinculació política i que simplement defensen el procés però per l'altra se li sumen polítics com Artur Mas. I resulta que si guanyen el President no seria el nº1 de la llista sinó Mas que va en cinquè lloc. Això embruta la llista i em fa tenir una part de desconfiança. 

D'altra banda tenim a la CUP que no han format part de la llista. Això farà que es el vot independentista vagui cap  a una banda o un altra i potser debilita el camí cap a la independència. Però que la CUP no estigui adherida a la llista també té una part bastant positiva. Poden agafar els vots dels que no estan convençuts de la llista unitària. I sumant les dues llistes del SÍ potser, i només potser, aconseguiríem una majoria sòlida al Parlament de Catalunya. 

El PP baixarà els vots però Ciutadans agafaran aquesta pèrdua de vots deixant-los en molt bona posició. I ara per ara no sé qui em fa més por, si els "naranjitos" o els de la gavina amb un cercle. Els del cercle també em fan una mica de por. Tot i que m'agraden les seves polítiques no estan a favor de la independència i no sé quin joc hi jugarien al procés.   

Dit això aquesta és la meva "loto" per a les eleccions. (No vol dir que és el que jo vulgui sinó el que crec que sortirà). 
1.ERC+CDC
2. CUP
3. PODEM (o similars)
4. PSC
5 Ciutadans
6.PP

Del 4 al 6 no veig clar el ordre. 

La façana fluvial de l'Ebre serà enderrocada després de la Festa del Renaixement

dissabte, 11 de juliol de 2015 | 0 comentaris

TORTOSA.- L'Ajuntament de Tortosa ja té data per l'enderroc de les cases de davant de la catedral. L'empresa SEMAC (Servicios Marítimos y Costeros S.L), a la que se li ha adjudicat el projecte, començarà les obres després de la Festa del Renaixement i es pretén tenir l'enderroc llest abans de Festes de la Cinta. Per tant durant tot el mes d'agost es durà a terme el gruix de les obres. Després de l'enderroc s'adjudicarà les excavacions arqueològiques del sòl i subsòl i durant tot el procés de demolició de les cases es farà un seguiment arqueològic.

Anys per intentar tirar les cases
Ho deia Sílvia Berbís en un article al Periódico. Han calgut dècades per intentar tirar les cases de davant de la catedral construïdes al segle XVIII i que fins ara han format part del paisatge urbà de la ciutat. L'aparent motiu del desig d'enderroc de les cases es per donar-li una magnificència augmentada a la Catedral.

L'Ajuntament s'ha trobat continuadament amb problemes judicials i patrimonials,

Debat: reformar o enderrocar
Durant aquests anys ha sigut intens el debat tant a nivell polític com a nivell dels ciutadans sobre el projecte que calia fer amb les cases del carrer Croera. En aquest debat hi havia un punt en comú entre els projectes, s'havia de fer alguna cosa amb aquesta façana, no podia quedar-se així.

Per una banda, els partidaris de l'enderroc que defensen una gran plaça al solar per donar-li més importància a la catedral. Diversos arquitectes, però, han advertit contínuament que l'efecte pot ser més aviat el contrari.  L'edifici eclesiàstic està fet perquè es vegi més impressionant envoltada de les cases donada la seva inclinació. Aquest efecte únicament es veu amb el carrer estret i la façana al costat. Sense aquesta, la Catedral es veuria totalment vertical i perdria dita magnificència.

En l'altra cara de la moneda està la reforma. Han sigut diversos els arquitectes, polítics, historiadors i ciutadans que han defensat una reforma de l'edifici i utilitzar-la per dinamitzar el nucli antic de Tortosa i convertir la façana com un dels punts neuràlgics. De fet, molts dels veïns d'aquest edifici demanaven reformar els seus domicilis. Intents frustrats ja que totes vegades se'ls han denegat els permisos.

El debat poc a poc s'ha anat apagant. La majoria dels veïns i veïnes de Tortosa han acceptat l'enderroc per l'estat deplorable de l'edifici. La resta de partits polítics tampoc semblen moure fitxa. Molts dels partits a l'oposició asseguren que ja s'ha d'enderrocar la façana després dels diners gastats amb les expropiacions.

Ferran Bel, content per l'enderroc
L'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, s'ha mostrat satisfet perquè finalment el procés "està arribant al seu final". Bel defensa que el projecte farà de la nova plaça un nou punt de trobada.

Adéu història
Sigui com sigui, les cases de davant de la Catedral desapareixeran i deixaran un buit històric, arquitectònic i patrimonial a la ciutat de Tortosa.

Els Mossos investiguen l'atracament a mà armada de Tortosa

dimarts, 7 de juliol de 2015 | 0 comentaris

TORTOSA.- Els Mossos d'Esquadra investiguen ara l'atracament a mà armada de Tortosa que va passar aquest dilluns a la ciutat. Dos individus encaputxats van entrar sobre les 14.15 al Banc Santander i armats van retenir als treballadors que estaven a punt de plegar als lavabos. Tot i que a hores d'ara no se sap la quantitat de diners que es van endur, sembla ser d'uns 60.000€. 

Els Mossos estan treballant per recopilar informació. Durant la tarda d'ahir, segons fonts pròpies, agents de policia van anar pels establiments del costat que tenien càmeres de seguretat per tal d'analitzar els atracadors. A més, també s'està entrevistant als testimonis.


Les festes de la Cinta 2015 ja tenen Reines!

dimarts, 30 de juny de 2015 | 0 comentaris

TORTOSA.- Les festes de la Cinta 2015 ja tenen Reina i reina infantil. La nova Reina de festes és Alba Benaiges Calvet, de l’escola de futbol Dertusa, i la Reina infantil és Paula Calabuig Llangostera, que representa l’entitat Orde de la Cucafera. El nom de les dues reines va sortir, com és habitual, de la votació de totes les pubilles i pubilletes de la Cinta 2015, que aquest any tornen a ser 105, igual com l’any passat. 

Reus combina piscina i música creant l'Electropiscina

REUS.- L'Electropiscina és la festa més refrescant per a la joventut de Reus. El proper 10 de juliol les piscines municipals i música es fusionen per fer la nit una de les millors de l'estiu. Des de les 22.30 de la nit i fins les 02.00 es podrà gaudir d'un meravellós bany escoltant els hits del moment. 

L'entrada és gratuïta amb invitació i es pot anar a buscar al Casal de Joves. Així que si tens entre 14 i 35 anys no pots deixar escapar aquesta nit. Ja tens el banyador preparat?


"Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres" d'Eva Vázquez

dimarts, 16 de juny de 2015 | 0 comentaris

OPINIÓ.- La present crisi és una oportunitat esplèndida per qüestionar-nos el model econòmic actual, però també el polític. Si parlem del darrer, hem de dir que hi ha hagut un increment substancial de la inscripció de formacions polítiques a l’estat en els darrers cinc anys. La lectura que en podem fer és que la ciutadania busca presentar les seves propostes perquè les que ofereixen els partits polítics tradicionals no convencen la població. El descrèdit d’aquests partits empeny la ciutadania a mobilitzar-se i a buscar noves formes de gestió política, ja sigui a través de la formació de nous partits com a través de la formació de models alternatius a la gestió política tradicional.
La desafecció política sembla que s’ha fet més present des que la crisi s’ha instaurat en les nostres vides, però no és un fenomen nou, ja existia fa un segle. Ostrogorski, Michels o Weber ja reflexionaven sobre aquest tema. No és la democràcia la que està en crisi, sinó els partits polítics que no responen als interessos de la majoria de la població. El moviment 15-M, nascut el 2011, va fer una crida ben forta a tots aquests polítics que no ens representen, tot i que aquests no van voler escoltar el que milers de persones els deien. Gent no polititzada sortia al carrer per demostrar que la població té inquietuds que els partits polítics no han estat capaços de defensar. Encara avui, el 15-M continua, i podem felicitar la gent d’aquest moviment per accions com ajudar a treure la màscara a Rodrigo Rato.

Des de la suposada instauració de la democràcia, hem vist com una elit política, molt allunyada de la realitat ciutadana, s’erigia contra els interessos de la majoria, igual que succeïa fa un segle. Les retallades en educació o sanitat, per exemple, xoquen amb l’increment de sous d’alguns alts càrrecs polítics i financers. Molta gent se sent enganyada.
Evidentment no podem culpar de tots els nostres mals als polítics, el model capitalista neoliberal actual és i serà conseqüència de la crisi que patim i de les moltes crisis que ens esperen si no fem un canvi profund de la nostra societat. No és normal, com podem llegir en estudis d’Oxfam Intermón, que les 80 persones més riques del món posseeixin tanta riquesa com els 3.500 milions de persones més pobres. La crisi actual ens dóna la possibilitat de repensar aquest model i estem obligades a caminar plegades cap a un nou model econòmic i social més just, pel bé de totes les persones que habitem el planeta, però també pel bé del planeta mateix, que no podrà suportar l’explotació a la qual se’l sotmet fins a dia d’avui. El model neoliberal, que defensen els nostres polítics i que en nom del capital abandera cruentes injustícies que fan que la gent no pugui ni respirar, ha d’ésser superat.
L’escàndol de les preferents, els desnonaments, els ERO, la comptabilitat B del PP, les targetes opaques de Bankia, els casos Pretòria i Palau, el cas dels Pujol, el cas de Sagessa que ha arribat fins a les Terres de l’Ebre, o pagar deutes a una banca rescatada amb diners públics són només alguns exemples que posen de manifest per què la ciutadania ja no pot confiar en els polítics actuals. Cada dia la corrupció dels partits és notícia. Hi ha desviaments de fons públics perquè uns quants puguin omplir-se les butxaques mentre que la ciutadania sofreix i molta gent no pot arribar a fi de mes i, en el pitjor dels casos, no pot ni accedir a les necessitats bàsiques, com són l’alimentació o un habitatge digne. Amb tot aquest panorama, no hauria de sobtar que la gent busqui altres fórmules per fer política. Des de plataformes ciutadanes com la PAH a l’auge de formacions polítiques rupturistes amb el model actual. Aquest és el cas de la CUP, que ja fa uns quants anys que és present en molts ajuntaments catalans, i és un clar exemple que la política es pot fer des de baix, i s’ha de fer des de baix. Aquestes candidatures naixen al carrer i treballen, ara, amb un peu al carrer i l’altre dins la institució, ja que els temps així ho requereixen. Veiem que, cada cop més, la gent assumeix el paper d’agent polític i no vol delegar en mans d’uns quants allò que afecta a totes i tots.

Mentrestant la gent s’empodera i surt al carrer, a l’estat espanyol s’elaboren lleis, com la llei Mordassa del PP, continuació de la llei Corcuera del PSOE, perquè la gent que vol protestar contra totes les injustícies i lluitar pels drets socials no pugui fer-ho sense ésser castigada. A Catalunya, la repressió contra les persones que lluiten per una societat més justa està, també, a l’ordre del dia, amb o sense llei mordassa. Tot el meu suport a les tres encausades de la CUP que divendres tindran un judici per la via penal, acusades d’escriure en les parets d’unes escoles –sense cap prova-, però del que realment se les acusa és de defensar els drets de la gent treballadora, per ser del partit que són, per les seves idees, per ser activistes socials. ‘Felicitats’, també, als mossos d’esquadra, que estan cobrint-se de glòria amb moltes de les seves actuacions, enganyant i manipulant proves per sortir il·lesos de molts dels seus actes: el cas d’Ester Quintana, la comissaria de les Corts, la mort de l’empresari del Raval o, aquí a les nostres terres, la imputació de les companyes de la CUP reobrint un cas que ja estava tancat.

Ens volen posar la por al cos, però aconsegueixen el contrari, ens fem més fortes i cada cop som més. Per primera vegada, en molt de temps, tinc la sensació que les coses estan canviant; poc a poc, però canvien. Veig a l’Ada Colau a Barcelona, l’enfonsament del PP a València, o sense anar més lluny, representació de la CUP a Tortosa, a Tortosa!, i no puc evitar ser optimista, ja era hora.
I avui més que mai es podem tenir en compte aquella frase de l’escriptor Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.

Eva Vázquez Bonavila

Els consells escolars continuaran funcionant de forma democràtica

TERRES DE L'EBRE.- Diguin el que diguin des del Govern amb la seva reforma de la LOMCE no afectarà a la manera d'organitzar-se als instituts i escoles. A partir d'ara el Consell Escolar hauria de ser una mera eina consultiva de l'equip directiu i no tindrien vot absolutament de res. 

Lluny d'això i a proposta de MUCE Terres de l'Ebre molts dels centres educatius continuaran mantenint el Consell Escolar com una eina decisiva i tenir en compte així pares, mares, professors i alumnes. 


ERC permetrà la investidura de Ferran Bel com alcalde

dimecres, 3 de juny de 2015 | 0 comentaris

TORTOSA.- Ni tripartit ni govern CIU+ERC. Finalment i després de tantes especulacions, Esquerra Republicana de Catalunya a Tortosa s'ha pronunciat sobre el futur polític de la ciutat. En un breu comunicat han explicat que, després de diverses conversacions amb tots els partits amb qui es podia formar un govern, han decidit donar suport a la investidura de Ferran Bel com alcalde de la ciutat. 

Els republicans tenen previst optar per l'abstenció en la investidura del candidat de de CIU com alcalde de Tortosa. Per tant, ERC continuarà a l'oposició però no descarten un pacte d'estabilitat amb CIU, més endavant, basat en compromisos de programa electoral. 


El PP no permetrà gravar els detinguts de casos com el de Rato

ESPANYA.- El Partit Popular aprova una reforma on prohibirà als mitjans de comunicació gravar els nombrosos detinguts de casos mediàtics. Ho fan, segons han dit, per evitar la "pena del telenotícies"  i que sigui als tribunals on es faci la justícia. Aquesta reforma ha estat aprovada amb el suport de Convergència i Unió.

Ara el debat se centra en considerar aquesta mesura com justa o com un atac a la llibertat d'expressió i informativa. Amb aquesta reforma no veuríem, per exemple, a Rodrigo Rato sent introduït en un cotxe per un agent de la policia. 

Font: 324

Jordi Casanova (PxC) renúncia a la política després de la derrota a Tortosa

dilluns, 25 de maig de 2015 | 0 comentaris

TORTOSA.- El fins ara regidor del PxC a Tortosa, Jordi Casanova, ha renunciat a la política i a la seva vida en les xarxes socials després de la patacada electoral a Tortosa. Després dels 791 vots l'any 2011 passen a 246 en aquestes municipals. 
El partit xenòfob que s'havia instaurat amb un regidor al municipi, no aconsegueix representació alguna aquest 2015. Per aquest motiu, Casanova ha anunciat a través de Facebook que pel moment deixa la política i la seva activitat per "reposar". Però assegura que tornarà si els tortosins/es li ho demanen i si compta amb un gran equip darrera. 
El líder del PxC a Tortosa ha dit en la mateixa publicació que els tortosins han preferit opcions més radicals i "perroflautes" tenint en compte que el seu partit també se situa a la radicalitat d'extrema dreta i xenòfoba. 

Casanova no ho ha tingut fàcil. Li ha passat factura ser el partit que va en contra dels immigrants i relacionar tot els temes amb aquest sector de la població i considerar-los el problema en molts d'àmbits. La resta de regidors del consistori i també els mitjans de comunicació han intentat evitar que el seu missatge s'escoltés a Tortosa. 

Sigui com sigui, desapareix pel moment un partit xenòfob que sembrava l'odi entre els ciutadans i ciutadanes. 

La CUP Ebre aconsegueix representació a tots els ajuntaments on s'han presentat

TERRES DE L'EBRE.- La Candidatura d'Unitat Popular a les Terres de l'Ebre surt victoriosa de les eleccions municipals. Aconsegueix uns molts bons resultats entrant als quatre ajuntaments del territori on s'han presentat: Tortosa, Ulldecona, Deltebre i Alcanar. 

Pel que fa a Tortosa el candidat, Xavi Rodríguez, entra a l'Ajuntament amb el 6.89% dels vots i passa per davant del Partit Popular. També entra Raul Najas, el cap de llista de la CUP Ulldecona, que aconsegueix el 11.13% dels vots del seu municipi. Xavi Queralt d'Alcanar aconsegueix 460 vots i entra també al consistori amb un regidor. Per últim a Deltebre també aconsegueixen un regidor amb un 8.53% dels vots. 

Ferran Bel perd la majoria absoluta a Tortosa

TORTOSA.- Davallada important de CiU a Tortosa on perd la majoria absoluta i es queda amb tants sols 8 regidors. Tot i això, Bel continua sent l'opció més votada a la capital del Baix Ebre comptant amb el suport de 4633 votants. 

En una diferència de més de 2000 vots se situa ERC i Josep Felip Monclús que sense cap mena de dubtes serà la clau per al govern. Amb 4 regidors els republicans hauran de pactar o per continuar com fins ara o optar pel canvi. 

La nova formació política, Movem Tortosa, ha aconseguit entrar amb força i l'equip de Jordi Jordan obté també 4 regidors gràcies als 2196 votants. Els que s'havien presentat com alternativa no han acabat d'aconseguir el seu missatge i es queden com a tercera força política a l'espera de possibles pactes. Jordan podria intentar aconseguir un tripartit si pacta amb ERC i el PSC. 

El Partit Socialista de Catalunya mantenen 3 regidors al consistori però queden relegats a la quarta força política. L'arquitecte, Enric Roig, ha aconseguit 1597 vots dels tortosins i tortosines.  

Gran sorpresa la de la CUP que aconsegueix entrar al consistori amb 1 regidor i 930 votants. El cap de llista, Xavi Rodríguez, entra a l'Ajuntament i fa fora la representació de Plataforma per Catalunya. 

El Partit Popular i Xavier Dalmau continuen mantenint el seu regidor i es queden al consistori amb el suport del 5,77% dels vots. 

Queden fora Som Tortosa, el cercle local de Podemos que a les Terres de l'Ebre no ha sabut transmetre el mateix missatge que s'ha aconseguit fer a ciutats com Barcelona o Madird. PxC perd la seva representació i DN ha resultat gairebé insignificant en les eleccions. 

 
Copyright © -2012 Periodisme Juvenil All Rights Reserved | Template Design by Favorite Blogger Templates | Blogger Tips and Tricks