La dona és i ha sigut l’oblidada de la història. El sexe
femení sempre ha estat menyspreat. Abans no podien votar, no podien treballar
sense el permís del pare o del marit... En definitiva, eren totalment
dependents d’aquells que es creien superiors. Però per què era menyspreada,
humiliada i maltractada? Encara que el masclisme vulgui esborrar-ho, la dona ha
tingut un paper transcendental en el camí cap a la democràcia. Elles han
lluitat també, poder no en armes, però han fet l’impossible per treure endavant
la família.
Ara, en ple segle XXI, el paper de la dona a la societat
encara avança tímidament. S’han aconseguit moltes coses però res és suficient.
Les dones ocupen el mateixos llocs de treballs que els altres? La resposta no
és del tot clara. Per una part, sí, però no ho fan les mateixes condicions que
el sexe masculí. Elles solen cobrar menys que ells i a elles, les dones, els
costa molt poder arribar als llocs de treball superiors.
Les coses n poden avançar així. És l’hora del canvi. És
l’hora que la dona agarri les rendes. És hora que una dona governi el país, que
poder ens aniria molt millor.
Article publicat a la revista Aktual 3 del mes de desembre de 2013
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada