Periodisme Juvenil

"Dret a la autodeterminació, visió legal i filosòfica del dret" d'Albert Carles

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Atès el moment que estem vivint i la incertesa que te el futur del poble català, m’he pres, previ consulta amb en David, uns minuts per explicar públicament el significat del dret a la autodeterminació dels pobles i la seva extensió, des de una perspectiva jurídica-internacional i filosòfica, vegem:
El dret a la autodeterminació es un dret col·lectiu que faculta als pobles a decidir lliurement i per si mateixos la seva forma de govern per la qual seran regits i, en última instància, a constituir un Estat independent. Aquest últim aspecte del dret ha estat objecte de debat i de nombroses discussions doctrinals, fet que ha portat a la comunitat internacional a legislar sobre ell i a limitar el dret a una sèrie de supòsits, segons els quals, si que es possible exercir-lo. Es important que un cop exercit el dret en el sentit de fragmentar o de separar un Estat del que inicialment formava part, aquest nou Estat sigui reconegut per la comunitat internacional.
El dret a la autodeterminació es doncs un dret humà, que totes les societats tenen i que, recordem, es un dret que s’exerceix de forma col·lectiva, no individual. Com a dret humà apareix en la Carta de Drets Humans i en particular en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en el seu article 1 estableix lo següent: todos los pueblos tienen el derecho a la libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo de su desarrollo económico, social y cultural. Para el logro de sus fines, todos los pueblos pueden disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales…”
El dret a la autodeterminació es doncs, per al dret internacional, un dret de “ius cogens”, es a dir, d’obligat compliment, dret imperatiu per als Estats, d’aquest fet se’n extrauen varies conseqüències, per exemple: no s’admeten excepcions al dret, ni exclusions, ni alteracions del seu contingut, així doncs qualsevol acte contrari al sentit essencial del dret i teleològic del dret serà considerat violador del mateix i serà declarat com nul de ple dret, així es desprèn de la lectura del article 53 i 64 de la Convenció de Viena de 1969 sobre el Dret dels Tractats : es nulo todo tratado que, en el momento de su celebración, esté en oposición con una norma imperativa de derecho internacional en general…” y “si existe una norma imperativa de derecho internacional general, todo tratado existente que esté en oposición con esa norma se convertirá en nulo”.
En quant a la finalitat del dret, la Assemblea de Nacions Unides s’ha encarregat de dictar varies resolucions explicant quin es el sentit del dret a la autodeterminació dels pobles, entre d’altres i de les més reconegudes es la resolució 2625 que contempla el dret com un dret que fomenta les relacions d’amistat entre els Estats i garanteix la igualtat, i sobretot el contempla con una eina per als pobles colonitzats perquè puguin exercir el dret que tenen com a poble, però recorda el següent: que todo intento de quebrantar parcial o totalmente la unidad nacional y la integridad territorial de un Estado o país o su independencia política es incompatible con los propósitos y principios de la Carta de Naciones Unidas”. Citant altres finalitats del dret que la carta contempla també trobem la cooperació entre Estats i : el establecimiento de un Estado soberano e independiente, la libre asociación o integración con un Estado independiente o la adquisición de cualquier otra condición política libremente decidida por un pueblo constituyen formas del ejercicio del derecho de libre determinación de ese pueblo”. A més de recordar al final de la resolució i com a clàusula de tancament que: ninguna de las disposiciones de los párrafos precedentes se entenderá en el sentido de que autoriza a fomentar cualquier acción encaminada a quebrantar o menospreciar, total o parcialmente, la integridad territorial de Estados soberanos e independientes que se conduzcan de conformidad con el principio de la igualdad de derechos y de la libre determinación de los pueblos… y que estén dotados de un gobierno que represente la totalidad del pueblo perteneciente al territorio, sin distinción por motivo de raza, credo o color”.
Des de un punt de vista filosòfic del dret, l’autor que he trobat (criteri personal) que s’assembla més o que estableix les bases del que serà el dret a la autodeterminació es John Locke, filòsof Britànic que defensava l’Estat com a model de protecció dels drets i de garantia. Locke estableix que el poder recau sobre el poble i que es aquest qui exercint aquest poder institueix una societat mitjançant un pacte i crea un parlament on es faran lleis i reglaments etc. Però, què diu Locke al II Tractat sobre el govern civil?
  1.       Locke diu que mitjançant un acord els homes es constitueixen en una societat, i que aquesta es regirà per la majoria, societat on la minoria haurà d’acceptar-la.
   2.       Creu que ha d’existir un cos polític que representarà a tota la comunitat sense exclusions.
   3.     Conclou que encara que els homes neixin baix un govern, es impossible que cap individu mai pugui decidir sobre una forma de govern diferent i, remarca que els petits Estats han pogut al llarg dels temps separar-se dels governs dels que, inicialment en formaven part, ja que, segons ell, es absurd acceptar el principi que estableix que el néixer baix un govern et sotmet naturalment a ell i que, no tenim el dret a la llibertat del que gaudíem en el nostre estat de naturalesa.
Uns quants capítols més endavant, en el capítol XIX (de la dissolució del govern) arriba a les següents conclusions:
   1.       Afirma que els pobles no son freqüents a revelar-se, a menys que hi hagi, continuadament, abusos freqüents, cas en el que, el poble acabaria finalment alçant-se per molt que se li digui que els seus governants son sagrats o descendents del poder celestial.
   2.       Nega que les revolucions siguin a causa de “petits errors”, si no que, els errors continus que fan que el poble pensi que s’està amb guerra contra ell, son els que fan aixecar al poble i posen al govern en mans de qui realment pot garantir els seus fins.
   3.       Per últim conclou que el poder de cada individu lliurement va donar a la societat no por revertir novament en ell mentre aquesta societat funcioni, ja que, qui te el poder en aquell moment es la societat que funciona, que, el poble exercint el seu poder sobirà ha establert una duració de la legislatura, i que en aquest cas, el poble tindrà novament el dret a escollir la forma de govern.
De tot això i fent un “mix” entre el pensament filosòfic de Locke i la situació legal actual podem concloure el següent:
   ·         El dret a la autodeterminació porta implícit el dret a la llibertat i a la igualtat en el sentit de que els pobles son lliures per poder establir-se en un nou Estat i organitzar-se com altres pobles han fet al llarg de la història.
   ·         Locke recorda que un Estat organitzat i que funciona correctament, la revolta no es justa i no està legitimada, es a dir, ell entén que únicament estarà legitimat per a alçar-se quant sigui objecte d’abusos i de discriminacions, de no ser així qualsevol revolta anirà en contra dels drets que tenen els altres ciutadans de la comunitat, els quals mitjançant pacte han volgut establir voluntàriament una comunitat i funcionar sota unes normes
Podem concloure que la diferència entra Locke i la plasmació legal del dret a la autodeterminació d’avui en dia no es tan gran, per això, i a mode de llistat, he cregut convenient fer vàries comparacions:
   1.       El dret a la autodeterminació porta implícit el dret a la llibertat i a la igualtat en el sentit de que tots els pobles son lliures per establir un nou Estat i organitzar-se com altres pobles han fet al llarg de la història.
   2.       Locke recorda que quant un Estat està organitzat i “funciona” correctament, no es just, ni ha de alçar-se el poble, es a dir, ell entén que únicament estarà legitimat per revelar-se quant quan sigui objecte d’abusos i de discriminacions, cas contrari qualsevol revolta aniria contra els drets dels altres ciutadans, del que se’n denomina “la comunitat”, els quals també mitjançant aquest pacte han desitjat organitzar-se en societat voluntàriament i conduir-se per unes normes de convivència les quals atorguen uns drets però també unes obligacions.
   3.       En el mateix sentit que Locke apunta, la regulació actual del dret, prevé que: “en ningún caso se entenderá en el sentido de que autoriza a fomentar cualquier acción encaminada a quebrantar o menospreciar, total o parcialmente, la integridad territorial de Estados soberanos e independientes que se conduzcan de conformidad con el principio de la igualdad de derechos y de la libre determinación de los pueblos… y que estén dotados de un gobierno que represente la totalidad del pueblo perteneciente al territorio, sin distinción por motivo de raza, credo o color”. Redactat que no s’aparta del que Locke ja contemplava quant feia referència als límits del exercici del dret, que, recordem era al “funcionament” del Estat.
    ·         Per últim, Locke considera que el que es podria arribar a entendre com un supòsit legitimador de la “revolta”, podria consistir en la ocupació colonial d’un poble o el establiment d’una colònia, doncs la legislació internacional, cal recordar, que contempla el dret a la autodeterminació com una eina que garanteix la llibertat e igualtat d’aquests pobles colonitzats, com recorda la resolució 1514 de la Assemblea General de Nacions Unides: “la continuación del colonialismo impide el desarrollo de la cooperación económica internacional…el proceso de liberación es irresistible e irreversible y que, a fin de evitar crisis graves, es preciso poner fin al colonialismo…”


ALBERT CARLES, ESTUDIANT 4T DRET UAB

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright © -2012 Periodisme Juvenil All Rights Reserved | Template Design by Favorite Blogger Templates | Blogger Tips and Tricks