Victor Sorribes creu que el periodisme "continua sent una eina important perquè hi hagi democràcia". Entrevista al corresponsal de TV3

“Victor Sorribes, TV3, Tortosa”. Us sona aquesta frase? Sorribes és corresponsal de la Televisió Pública de Catalunya a les Terres de l’Ebre. El deltebrenc ja va tenir un passat periodístic al territori com a treballador de la productora de Robert Guinart. Després d’uns anys treballant a la Delegació de TV3 a Tarragona ha tornat a les seves terres.

Pregunta: Benvolgut Sr. Sorribes, gràcies per acceptar aquesta entrevista. Primer que tot voldríem saber si el periodisme l’ha viscut sempre o és un professió que et va agradar quan ja era més gran?

Resposta: La meua vocació va començar cap allà els quinze anys. M’agradava molt escriure i vaig pensar que la millor professió per sentir-me realitzat era la de periodista. Després d’haver treballat bastants anys de periodista i a diversos mitjans puc dir que encara m’agrada i toco fusta perquè pugui continuar fent de periodista fins que em retiri.

P: Té algun referent, algun periodista que creu que és un exemple a seguir?

R: Cap en especial. Dels actuals me n’agraden molts. Jordi Évole, Mònica Terribas, Antoni Bassas, Ramon Besa, John Carlin, el Gran Wyoming, tot i que este últim potser sigui més presentador i humorista que no pas periodista. A TV3 crec que hi ha grans professionals i m’agraden especialment els corresponsals a l’estranger, com Carles Costa, Albert Elfa o Sergi Vicente.

P: Voldria parlar una mica de la situació del periodisme actual. Creu que ha caigut en decadència? Creu que continua sent aquella eina ciutadana?

R: Continua sent una eina imprescindible perquè hi hagi democràcia i continua jugant un paper importantíssim per informar i per denunciar, però efectivament, està vivint una època de crisi i incertesa. És una professió que està travessant una transformació històrica. De fet, l’afecten diverses crisis. D’una banda els mitjans de comunicació pateixen la mala situació econòmica generalitzada, però també pateixen una crisi de model, d’identitat, provocat per la irrupció d’Internet i de les xarxes socials, que li han pres capacitat d’influència. Els mitjans de comunicació ja no tenen el monopoli de la informació, i això pot ser bo i també dolent a la vegada. Bo perquè el ciutadà té la possibilitat de comunicar-se, interactuar i tenir ressò i dolent perquè no tothom té l’ètica i la preparació dels periodistes per llençar missatges públics. Pel que fa al cas de les Terres de l’Ebre, s’han perdut alguns llocs de faena i això no és bo pel territori, que perd capacitat de projectar-se cap a fora.

P: Si vostè pogués canviar alguna cosa del periodisme, què seria?

R: M’agradaria que els mitjans de comunicació tinguessin un model de finançament saludable que els permetés ser més lliures enfront dels poders que volen influir-los o fins i tot controlar-los. També me molesta la falta d’ètica i d’imparcialitat d’alguns periodistes i mitjans de comunicació, especialment de la caverna madrilenya. També que los tertulians de programes del cor deixessin de dir-se periodistes. Són aspectes que han fet perdre prestigi a la nostra professió

P: És possible ser periodista i a la vegada militar en un partit polític i que això no afecti al treball?

R: Crec que és preferible no militar en cap partit polític per ser més neutral. Tots podem tenir les nostres simpaties però militar en un partit significa un grau d’identificació i de compromís que crec que és incompatible amb el periodisme

P: La lluita antitransvasista ha estat molt seguida pel periodisme. Com recorda vostè les lluites per la defensa de l’Ebre vinculades amb la premsa?

R: Jo vaig seguir-la per diversos mitjans de comunicació, al principi per La Vanguardia i la Cadena SER i després com a corresponsal de TV3. Ho recordo com un període molt estimulant periodísticament. Per primera vegada els periodistes d’aquí vam poder fer les notícies de portada de mitjans de comunicació nacionals. Els periodistes del territori vam ser clau per donar a conèixer a la resta del país el sentiment i els arguments de les Terres de l’Ebre. Ara tornem a ser-hi amb el pla de conca però, per desgràcia, el teixit periodístic està més debilitat. Amb la crisi de la qual parlàvem abans, molts mitjans han deixat de tenir corresponsal a la zona, com alguns grans diaris.

P: Quin consell donaria a les persones que vulguin estudiar periodisme?

R: Que siguin conscients que és una professió amb una situació molt complicada. Han de tenir molt, molt, clar que volen ser periodistes per triar esta professió, que té molt de vocacional. Si és així, endavant i que s’hi posin amb totes les ganes per destacar entre els companys i trobar faena. És important consumir diaris, ràdios o informatius per estar informats i adquirir experiència interactuant amb les xarxes socials com Twitter i posant en marxa algun blog o web, com tu fas.

Moltes gràcies Sr. Sorribes. Ha estat un plaer poder tenir una xerrada amb un periodista com vostè. Esperem que les seves paraules siguin de referència i es tinguin en compte.