No sé ni per on començar aquesta carta, però si puc dir-vos que tinc moltíssima ràbia dins de mi.
No hi ha res més bonic que el nostre Delta,l’estimo tant.. He viatjat per molts llocs, però quan arribo sempre dic: ‘’Si el més bonic ho tenim nosaltres aquí..’’. Ara ens el volen fer perdre ‘’por cojones’’ com va dir el senyor Cañete, doncs ja els tenim aquí. Que farem ara? Hem de tornar a lluitar?
Crec que molta gent que abans s’ho va deixar tot pel territori ara ja està cansat. Que faran els que tenen terra i viuen d’ella? Com abans, que deien que els que anàvem a les manifestacions érem gent de entrepà i agua. Ara que surtin ells, que són els que més perdran. Nosaltres podem estar quiets a casa, que potser ens donen lloc de treball a la fàbrica de betes i fils.
Crec que no es pot tolerar el que estan fent, si això ho veiessin els nostres avantpassats que en les seves mans i en les poques eines que tenien van construir aquest delta i crear la nostra identitat pròpia. Quan surto i hem pregunten d’on sóc, quin orgull tinc de dir que sóc del Delta de l’Ebre. Un Delta que en un futur només el podrem recordar gràcies a fotos o mapes.
Els que es van quedar a casa esperant fàbriques i diners, que diran ara?
Lluitem pel nostre Delta!
Xavi Llambrich Franch (Deltebre)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada