Entrevista a Andreu i Víctor d’Enderrocks

Enderrocks és un grup de la Ribera del Xúquer nascut al setembre de 2004 . El seu estil és el heavy rock melòdic. La gravació del disc Fills del Xúquer al 2007 llança al grup a la popularitat mitjançant la participació en diferents festivals importants i la aparició en mitjans de comunicació. Tres anys després, al 2010, veu la llum el disc El meu nom és l’oblit, amb un so més madur i definit que recull l’experiència dels anys de rodatge de la banda. Actualment la banda està formada per Andreu Lluch (veu), Vicent Mayans (guitarra), Emilio Icardo (guitarra), Voro Tur (baix) i Victor Tomàs (bateria). Ara han estrenat el disc Causa i Efecte i han cedit una part del seu temps per contestar l’entrevista.

Benvinguts a tots!

Com us vau unir per fer música? Sempre heu estat els mateixos components dels grups? 

Respon Victor: Fou a l'estiu de 2004 naix la iniciativa de crear un grup de rock and roll entre tres musics, Luis Preus de Corbera, i Agustí i Victor (jo) de Riola. Al setembre començaren els assajos i a finals de mes ja havíem actuat per primera vegada, curiosament a Tornolo (Italia), on estàvem actuant amb la Unió Musical de Riola. Els altres dos components abandonaren progressivament el grup mentre d'altres s'incorporaven, fins a formar part d'Enderrocks el quintet Andreu (veu), Voro (baix), Vicent (guitarra), Emilio (guitarra) i Victor (bateria).

Respon Andreu i Víctor: No. Des de la primera formació (Agustí, Preus i Victor) fins a l'actual (Andreu, Voro, Vicent, Emilio i Victor) ha passat per Enderrocks músics com Fran (guitarra), Joan (veu), Alfredo (guitarra) i Dani (guitarra), sense comptar amb les col·laboracions eventuals de Jordi (guitarra), Manu (guitarra), o d'anteriors components.

Què és el heavy rock melòdic?

Respon Andreu: És, més què res, la definició de la música què fem, no així un estil en tant en quant a categoria. Mesclem el rock dur amb el metal suau, tant perquè gaudim ambos estils com per a apropar-nos als qui, per un camp o per l’altre, puguen estar interessats i carents d’aquest estil en valencià.

Respon Víctor: És un estil que hem heretat –entre altres grups- de Sangtraït. La gent ens compara amb aquesta banda catalana, cosa que ens enorgulleix perquè som fans d'ells. Tenim inclús un tema dedicat a ells.

Gairebé deu anys d’experiència donen per molt. Quin moment d’aquesta carrera musical destacaríeu?

Respon Víctor: Es difícil elegir. Des del boom del primer disc o el debut a Itàlia, fins al triomf a festivals com el Sucro Rock o el JeRock. Des de la emissió per televisió del nostre concert al Sona La Dipu, fins a l'inoblidable viatge per actuar al Nadal Rock de Ripoll. També les èpoques de gravació als estudis. I com no, el haver actuat amb bandes de la talla de Barricada, La Pulqueria, La Gossa Sorda, etc.

Com veieu el panorama musical actual?

Respon Andreu: Dins de la música en valencià, què és el mercat que treballem, pareix que les coses estan pegant un gir, si més no en quant a la feina, sí en quant als estils. L’ska i el reague s’està, poc a poc, deixant de banda, adquirint més rellevància grups de pop alternatiu o de pop-rock i que ja no són exclusius a les nostres fronteres (Manel, Els amics de les arts, Malnom, Mugroman…). Aquest canvi és, no només curiós, sinó què, també, el moment decisiu que marca l’evolució dels estils, i veurem fins on aplega. Un dia ens tocarà als metalers!

Si poguéssiu canviar alguna cosa del món de la música que seria?

Respon Andreu:. Està molt mal pagada. La crisi econòmica ha servit de teló i excusa perfecta per a molts promotors o locals que han reduït moltíssim el pressupost o, directament, no volen pagar res (així et patrocines, diuen). Et diuen que no poden pagar, però totes les setmanes tenen una (fins i tot dues) actuacions. A més, i amb referència amb l’anterior pregunta del panorama, hores d’ara encara tenim la música en valencià molt estancada a l’ska i la dolçaina, i si no toques ska i dolçaina, és molt probable que ni et criden.

Respon Víctor: Sincerament, el que diu Andreu és el que ens trobem a l’hora de buscar concerts. Els pubs que feien concerts ja no solen fer-ne, les sales demanen l'arrendament o com a mínim que toquem gratuïtament a canvi del que es puga traure de les entrades, als festivals importants sempre actuen els mateixos grups i, a més, a tot açò cal sumar els problemes per trobar un lloc per assajar, les despeses que suposa mantenir un grup i traure al mercat un disc i el fet de no rebre cap ajuda institucional. Sabem que no anem a viure d'açò, però és que a hore d’ara el problema és que estem perdent diners.

Què en penseu de la pirateria? Afecta a la vida de músics?

Respon Víctor: A nivell professional si. A nosaltres jo diria que inclús ens beneficia el fet que algú faja copies dels nostres discs i exporte el nostre treball. Està clar què, per una banda perdrem en vendes, però per l’altra arribarà mes lluny la nostra musica i, probablement, s’expandeix-hi el nostre nom i aconseguim mes concerts, que es l'objectiu principal.

Respon Andreu: Nosaltres mateix tenim ‘Causa i efecte’ a 9 euros, acabat d’eixir, amb una gravació i màster que han costat diners i del que ens hem buscat les ‘castanyes’ nosaltres, com hem pogut (i amb l’ajuda del verkami, on gent meravellosa va participar). En canvi, qualsevol altres disc publicat per qualsevol músic amb el nom ben gran et pot costar, com a mínim, 20 euros. No és que la gent no vulga pagar, més bé què, com estan les coses, vint euros per un disc, sabent que gran part se l’emporten intermediaris, no són fàcils d’aconseguir.

Què podem trobar al disc CAUSA I EFECTE?

Respon Andreu: ‘Causa i efecte’ és el resultat de la búsqueda de veu pròpia. El primer disc, tot i ser al gust personal del grup, sempre es fa tantejant el terreny, mirant què és el que et trobaràs quan estigues immers al món de la música. Al segon, i vist el què has viscut a l’anterior, experimentes i intentes abraçar més coses que al principi. ‘Causa i efecte’ auna estes dues coses: el gust personal a més del missatge i el sò que ens agrada. Temes durs, com ‘Màrtirs de paper’ o ‘Cendra’, acompanyats d’altres més suaus i carregats de melodia, com ‘Laberint de ciment’. No som un grup reivindicatiu, creguem que el mercat ja té molts grups (i alguns molt bons) que treballen molt bé esta temàtica, així que ens permetem crear històries a les cançons. Però, això sí, no som aliens del món on vivim, per això també tenim temes com ‘Llàgrimes’ o ‘Per l’endemà’, on ens queixem i reivindiquem amb la nostra veu.

Quina anècdota ens podeu explicar de la gravació o edició d’aquest disc?

Respon Andeu: Del principi a la fi és molta feina, però tanta càrrega de nervis i d’il·lusió acaben per aflorar en moltes situacions còmiques, què, a més, tenim enregistrades en vídeos casolans i què ens agradaria que la gent veiera en un futur proper.

Què és per a vosaltres els vostres fans?

Respon Víctor: Ells son la raó per la qual hem tret un tercer disc. Ells ens han alimentat durant quasi 10 anys que anem a complir. No crec que cap grup, després d’uns anys, pense en seguir si no te seguidors o note el calor de la seua gent en cada concert.

Respon Andreu: Sense ells no podríem haver fet ‘Causa i efecte’. I no és un clitxé, és la realitat: ens han donat el seu suport a molts concerts on pensàvem que no hi trauríem èxit (i s’aconseguí) i, quan els vam demanar ajuda amb el verkami, van respondre perfectament, donant-nos el seu suport anímic i econòmic. I ells són, certament, la causa que ha generat l’efecte del disc.

On us podrem trobar per trobar més informació sobre vosaltres?

Respon Víctor: Doncs, com sempre, a la nostra web www.enderrocks.com. També tenim perfils a les xarxes socials: www.enderrocks.com, www.twitter.com/enderrocks i www.myspace.com/enderrocks. En aquests perfils també se’ns pot escoltar, al igual com a Itunes, Spotify, etc.

Doncs moltes gràcies, salut i música!