La llengua catalana, la nostra
llengua, és ara mateix un exemple de prejudici, superstició i racisme
lingüístics. Catalunya sempre ha viscut assetjada per culpa d’una incultura
lingüística que ve sempre des del mateix govern.
Crec que no m’equivoco quan dic
que la llengua catalana s’associa a un prejudici. Som màrtirs d’aquelles
persones que només pel simple fet de parlar català ens creuen menys
intel·ligents que elles. Pensen del català que és una llengua minoritària i que
per tant se n’ha de potenciar un altra, la del país, la de "l'imperi", la castellana. Diuen que
som pocs parlants, i un cop més demostren la seva ignorància. És una llengua
millor que un altra pel nombre de parlants? Encara que fos així, haurien de
saber, per exemple, que la presència del català a Internet és una de les més
importants quant a nombre de continguts creats. Per tant darrere de la nostra
llengua hi ha molt més que uns “simples” parlants catalans.
A més, el català representa la
nostra història, representa els nostres sentiments. Sentiments que intenten
liquidar cada cop aquells assassins de llengües. Uns assassins que no
s’amaguen, uns assassins que no prenen consciència que no podran esborrar la
nostra llengua. Els intents absurds d’atac els podem observar actualment. A les
Illes, més de tres setmanes de vaga han demostrat que els models lingüístics de
l’educació no han de ser com ells volen, sinó aquells que prioritzin el català
a les escoles.
Jo voldria acabar aquesta
redacció amb unes paraules de Salvador Espriu, un home apassionat, que
probablement representi millor els ideals catalans i els de la defensa del
català. “Els homes no poden ser si no són lliures”, per tant que puguem ser
nosaltres i amb la nostra llengua.
Article publicat a la revista Aktual 3 (Amposta) del mes de novembre
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada