EL RACÓ D'EN DAVID.- Avui en dia
tenim infinitat d'informació i per tant es pot dir que hi ha un excés de la
informació. El mot infoxicació defineix aquest excés informacional, de
intoxicació informacional, en la que tens més informació de la que pots
processar i com a conseqüència sorgeix l'ansietat. Aquest mot el va definir Alfons Cornella el 2008. Vivim per tant, en una època
d'obesitat informativa també anomenada (nube tóxica de datos, torrente
mediático...).
Clay Johnson va
escriure "The Information Diet". Un llibre que pretén millorar la
salut personal i de la societat tot tenint uns hàbits saludables de la
informació. El llibre mostra que s'ha de
buscar, que s'ha d'evitar i com ser selectiu. Aquests són alguns dels punts que destaca i que vaig estudiar a Teories de la Comunicació aquesta setmana:
1. Semblança entre menjar i consumir informació: Hi
ha un gran paregut al fet de menjar i el de consumir informació. Al món, al
igual que menjar, hi ha molta informació, per tant és necessari fer una dieta i
consumir algunes coses que siguin bones.
2. Com va reconèixer la seva pròpia obesitat
informativa? Johnson es va veure la seva obesitat quan treballava a la
campanya electoral per Howard Dean el 2004 al consumir únicament la part bona
del candidat. Per tant, va adonar-se'n que no consumia informació saludablement ja que sol es preocupava per les coses bones de Dean.
3. Més informació no significa ampliar horitzons: El
que la informació ens aporta és la capacitat de desinformar-nos a nosaltres
mateixos de tot tipus de formes noves. Al tenir més informació no significa necessàriament que ampliem coneixements si no en fem un ús raonable i objectiu.
4. Els nostres clics tenen conseqüències: Significa
que allò al que tu fas clic també afecta a la resta de societat. Per exemple,
si jo en un portal de noticies selecciono una noticia en més d'un altra estic
fent que aquella tingui més visualitzacions i a mesura que tingui més visualitzacions
en tindrà encara més al augmentar en el rànquing del més vist d'aquell portal.
5. Les companyies de menjar ràpid no tenen tota la
culpa de la dieta insalubre, i les comunitats online tampoc: Amb Internet tenim
gairebé accés universal a tot el que necessitem. Per tant, tenim que prendre
decisions amb poder i informades sobre allò que estem consumint. Existeixen moltes cadenes de menjar ràpid al igual que mitjans "d'informació ràpida" però només tu decideixes quin ús fas d'aquestes cadenes.
6. Com adaptar la dieta de Michael Pollan a la
informació: Al igual que Pollan diu "Come comida. No mucha. Principalmente
plantas"; Johnson diu "Busca. No mucho. Principalmente hechos". Per tant, val més consumir poca informació i bona que molta i dolenta.
7. Fomentar els bons hàbits: Si volem que els
mitjans siguin millors hem de començar a consumir millors mitjans. Hem d'entrar, per tant, a pàgines que siguin fiables o si més no contrastar les informacions rebudes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada