Els 11 principis de la propaganda en el procés català

Els 11 principis de la propaganda són molt fàcils de veure en l'actualitat. Els va crear el ministre alemany Goebbels. Aquests 11 principis s'inclouen en la teoria de l'agulla hipodèrmica. Aquesta teoria consisteix en que els mitjans de comunicació inoculen al cervell un missatge determinat. Catalunya i el procés també es poden veure aquests principis no només en la propaganda dels mitjans sinó per la pròpia classe política. Aquí hi ha un anàlisi dels 11 principis aplicats a la propaganda que fa tant Catalunya com Espanya del procés sobiranista. 

1. Principi de la simplificació i de l'enemic únic. Es tracta de simplificar l'enemic en una sola persona. Exemple: Actualment molts dels mitjans de Madrid parlen del procés sobiranista com la "Deriva de Mas", atribuint a la figura del President tota la culpa i responsabilitat. En canvi, els mitjans catalans independentistes atribueixen la culpa a Espanya, al Govern. 

2. Principi del mètode de contagi. Intenta agrupar en una mateixa categoria tots els enemics. Exemple: Els catalans amb un sentiment independentista tenen la tendència d'anomenar feixistes a tots aquells que no volen la independència i asseguren que són intolerants i que no respecten Catalunya. En canvi des del Govern espanyol es tendeix a anomenar dictatorials a tots els independentistes. 

3. Principi de la transposició. Acusar del mateix del que t'acusen a tu. Exemple: En les dues cares del procés unes i altres s'acusen d'insolidaris amb els altres per les qüestions econòmiques. 

4. Principi de l'exageració i desfiguració. Treure de context. Convertir una anècdota en una amenaça greu. Exemple: Els mitjans de comunicació (tant els que són de caràcter independentista com els unionistes) agafen un fet conflictiu petit en una manifestació on en general no hi ha hagut incidències. 

5. Principi de la vulgarització. La propaganda ha de ser entesa per tothom. S'ha de fer el missatge vulgar, popular. Exemple: Durant la campanya electoral el missatge ha estat molt simple i directe en les dues parts. 

6. Principi de l'orquestració. S'ha de limitar les idees i repetir-les contínuament. Els partits independentistes usen molt el tema "Espanya no ens vol, Espanya ens roba" i els partits com PP, PSOE, C's limiten el seu programam amb que Catalunya sortiria d'Europa i això seria desastrós. 

7. Principi de la renovació. No deixar pensar massa la gent amb els mateixos arguments, anar canviant-los. En la premsa intenten anar canviant els arguments i l'estratègia 

8. Principi de la versemblança. Es tracta de construir arguments a partir de fons diverses perquè siguin creïbles. Les dues parts empren nombrosos estudis sobre la viabilitat o no de la independència. Ho avalen economistes prestigiosos i poden ser d'altres països per donar una sensació de més veracitat. 

9. Principi de la silenciació. No parlar de temes on no es tenen arguments. No es posen a parlar de temes on saben que els altres tenen la raó. Usen sol arguments que no puguin ser rebatuts.

10. Principi de la transfusió. Es tractar d'apel·lar als instints més primitius. Apel·lar al sentiment i no a la raó. Per exemple, l'Assemblea Nacional Catalana sempre tracta de fer vídeos emotius on es veu el poder del poble mostrant imatges de les manifestacions multitudinàries. D'altra banda, en un dels logos emprats per Ciutadans hi ha un cor dividit amb la bandera d'Espanya, i l'altra banda la Senyera. El partit així apel·la a l'emoció dels que se senten catalans i espanyols. 

11.  Principi d'unanimitat. Fer creure que tothom pensa com l'emissor. Els mitjans sobiranistes usen el subjecte "poble català" en les grans manifestacions per donar la sensació que tots pensen de la mateixa forma. Els mitjans de caràcter unionista usen la frase "la mayoria silenciosa" per fer pensar que tots els que no es manifesten pensen que Espanya i Catalunya han d'estar unides.