L’economista Mancur Olson argumentava, que “amb el temps és probable
que tots els sistemes polítics acabin sucumbint a la esclerosis”. La
brutal crisis econòmica que estem patint, ha despertat entre la
ciutadania un recel cap a les institucions i també cap la figura del
polític. Aquest desencant vers la política és legítim i comprensible.
Però no podem deixar de valorar quin és el nostre paper com a ciutadans.
Quina és la nostra obligació moral i ètica com a individus que formem
part d’un tot anomenat societat civil?
Les institucions
públiques han sofert un endarreriment notable: centres escolars,
hospitals, assistència social, burocràcia, registres... La resposta, no
passa per carregar totes les culpes al polític. La solució ha de venir
de fora de l’àmbit de les institucions públiques. Té que sorgir de les
associacions de la societat civil. En definitiva, ha de provenir de
nosaltres: els ciutadans. Els hi explicaré amb un exemple molt senzill.
La
meva situació personal, és que he acabat de cursar els meus estudis
universitaris i no trobo feina. Estic parat a casa sense fer res, així
que molts matins surto a passejar amb la gossa per la ribera del riu
Ebre al seu pas per Ferreries. M’he adonat de la porqueria que arriba a
acumular-se (excrements de gos, plàstics, llaunes, vidres, estris de
pesca...). Així que un dimecres per la tarda, carregat amb bosses de
plàstic i guants de jardiner, vaig començar a recollir pel meu compte
totes les escombraries. Solsament que uns quants veïns donessin un cop
de mà, deixaríem la ribera impecable per a l’ús i gaudir-ne tots els
ciutadans de Tortosa. S’imaginen quants problemes podríem resoldre
d’aquesta manera tan simple?
Aquest teixit associatiu és més propi dels EEUU que dels països
europeus. Però tal i com afirma el sociòleg i politòleg Robert Putnam,
des de la dècada de 1960 hi ha hagut un declivi en la societat, el
civisme i la vida política (el que ell defineix com Capital Social) de
conseqüències negatives. Gran Bretanya ha estat el país europeu amb més
vocació associativa dels seus ciutadans. Però el declivi del “capital
social” britànic s’ha accelerat en les últimes dècades. No tan sols pel
que fa a l’afiliació a partits polítics i a sindicats, que efectivament
s’ha desplomat. També pel que fa a diverses organitzacions benèfiques.
L’any 2007 la pertinença a qualsevol classe d’organització fou inferior a
la de 1997.
La vertadera ciutadania no consisteix sols
en votar, treballar i complir la llei. També consisteix en participar
amb el “grup”. Consisteix en educar els nostres fills, en cuidar dels
desfavorits, en lluitar contra la delinqüència, en mantenir nets els
carrers... Hem de convertir-nos en una “Gran Societat”.
Per
això, considero què les organitzacions polítiques juvenils, tenim el
deure moral de tornar a entrellaçar el teixit societari entre els
nostres conciutadans. Som els primers que hem de donar exemple. Tenim
per davant un repte que consisteix en invertir aquesta degeneració i
tornar als principis bàsics d’una societat realment lliure. I aprofitant
aquestes línies, vull tendir la mà a totes les organitzacions
polítiques juvenils de Tortosa (JNC, JSC, JERC, JIC) perquè ens unim en
aquest emprèstit cívic i solidari. Igualment totes aquelles associacions
que vulguin participar seran benvingudes. Ha arribat el moment, al cap i
a la fi, de netejar la ribera del riu.
Jaume Solé Purcalla
President de Noves Generacions del PP de Tortosa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada