Periodisme Juvenil

"L'esbojarrat" cor Ol'Green comparteix les experiències amb Periodisme Juvenil

divendres, 18 d’octubre de 2013

Ol’green és un de les 7 cors que queden al concurs de TV3, Oh Happy Day. Vagin on vagin transformen l’escenari en una festa. Es diu que el verd és el color esperança però a ells els adjectius  alegria i diversió els queden molt millor. S’atreveixen amb qualsevol repte, no hi ha cançó que se’ls resisteixi. Avui els enèrgics Ol’green perden uns minuts del seu valuós temps per contestar aquesta entrevista.

Benvolguts nois i noies!

Per començar l’entrevista com us definiríeu?
Ens definim com a un grup de pop-rock vocal enamorat de la música i l’espectacle: ens agrada afegir el nostre toc a les cançons, amb coreografies, teatre i una mica d’humor. Som quinze cantaires i una banda de tres músics, tots procedim de disciplines diferents però tenim un objectiu comú: fer vibrar al públic que ens ve a veure, fer que s’emocioni, balli, rigui, plori...el que sigui, però mai deixar-lo indiferent! Sobretot, ens agrada treure les etiquetes “d’avorrit” o  “elitista” al cant coral , i demostrar que la música vocal no està lligada a cap estil ni renyida amb l’espectacle!

Per què el color  verd és el vostre símbol d’identitat?
Ens agrada el color verd, és un color fresc, llampant, associat a la naturalesa...la veritat és que a Ol’green cadascú té el seu motiu. Va sorgir una mica de casualitat, per fugir del negre que fem servir gairebé sempre els músics, i amb el temps cadascú ha anat trobant el seu vincle amb el verd.

Què està suposant ara per ara el vostre pas pel programa de TV3, Oh Happy Day?
No ho oblidarem mai, de ben segur! La majoria dels Ol’Green no vivim de la música, som mestres, enginyers, metges, farmacèutics...aquesta és la nostra primera experiència televisiva i estem aprenent molt! Estem molt il·lusionats i treballem de valent: actualment assagem cada dia, i estem aprenent a ser molt més eficients en tot el que fem: coreografies, arranjaments musicals...la dinàmica del programa ens obliga a superar-nos cada setmana i donar el millor de nosaltres en molt poc temps. A nivell humà, aquesta aventura ens ha unit molt: passem moltes hores junts, potser més que
amb les nostres famílies! Però tota la feina, els nervis, les hores d’assaigs, es compensen quan veus el resultat, l’emoció d’actuar cada setmana al plató, sense oblidar tot el feedback positiu que rebem del programa i el caliu de la gent, que és increïble.

Pel moment quina cançó l’heu gaudida més? I la que més us ha costat?
Totes les cançons han tingut la seva història: el Bad Romance de la primera gala va ser molt emocionant i vam sortir del plató carregats d’adrenalina desprès dels nervis que havíem passat!  Però potser  el tema que vam gaudir més va ser l’Home del carrer. Teníem moltes ganes de fer una rumba, era tot un repte i al final vam fer nostra la cançó, i l’actuació va ser tota una festa!

Teniu  molt enamorats al públic, però també al jurat. Quina fórmula teniu per aconseguir-ho?
No tenim cap fórmula per enamorar al jurat! Hem tingut la sort de rebre bones crítiques fins al moment, però sabem que és complicat agradar sempre. Nosaltres intentem aplicar el que sempre ens ha funcionat: passar-ho bé fent el que ens agrada, i  fer gaudir a la gent que ens veu. De fet, estem molt sorpresos i agraïts de l’acollida que estem tenint entre el públic i de les mostres de suport que es fan arribar, sempre són una font d’ànims i motivació per seguir endavant.

Per conèixer més a fons la vostra història, com vau decidir un dia posar-vos a cantar i ser un cor diferent?
El grup va començar a principis del 2010, alguns de nosaltres ja havíem cantat junts, trobàvem a faltar la música i volíem fer quelcom diferent. Poc a poc ens hi vam anar engrescant, vam incorporar nous membres a través de càstings, i des de fa un any comptem amb la direcció musical de la Michèle Alderete, una gran professional que ens està posant les piles a nivell musical! Però sempre intentem preservar l’esperit amb el que vam començar, les ganes de passar-ho bé i gaudir junts.

Heu tingut la sort que pel moment no heu estat nominats, però com es viu l’expulsió dels altres cors? Quines emocions us provoca un comiat?
Haver de competir amb altres grups és la pitjor part  del concurs. Darrera de cada cançó hi ha molt d’esforç, hores d’assaig, il•lusió, que a vegades no es poden apreciar en els pocs minuts que dura una actuació. Els grups de l’OHD passem moltes hores junts durant els assajos i gales, hi ha molt de companyerisme i és molt dur cada cop que toca acomiadar-se.  Tenim clar que ens tocarà passar pel tràngol de la nominació, el nivell és molt alt i el jurat cada cop serà més exigent, però intentarem mantenir-nos fidels al nostre estil, treballar dur i treure el millor de nosaltres.

Seductors, emocionants, divertits, atrevits... què us falta fer més per poder demostrar que sou genials?
Vaja, moltes gràcies per les floretes! La veritat és que sempre ens han agradat els reptes i els canvis de registre: som una mica esbojarrats i ens llancem de cap als projectes i aventures que ens sorgeixen. Oh Happy Day ens ha obligat a  ser una mica camaleònics, amb propostes molt diferents cada setmana, i ho estem gaudint molt. Tan de bo puguem seguir sorprenent-vos durant moltes setmanes!


Moltes gràcies nois i noies del Cor Ol’Green us desitgem molta sort però passi el que passi continueu així. Endavant i molta música! 

7 comentaris:

  1. Ol'green? Penso que es vergonyós que no entrevistis a Flumine, el grup de la teva terra. Juntament amb l'artícle que vas fer quan els van expulsar, sembla que els hi tinguis enveja i que els estiguis evitant. Són una coral molt bona i sembla que poc valorada per aquí baix i es mereixen algún tipus de reconeixement per la seva impecable trajectòria pel concurs, han deixat les Terres de l'Ebre i Tortosa en molt bon lloc.

    Es trist que algunes persones d'aquí baix no hàgin valorat el seu esforç i la seva dedicació. Jo, personalment no sóc periodista ni "mucho menos", però als pròxims concerts que facin els aniré a recolzar i animar. I tot i que vas dir a l'altre post que eres seguidor de Flumine, sembla que tu mateis t'estàs contradient.

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que l'envejos ets tu. Com a periodista fa una opinió objetctiva sobre Oi'green.

      Elimina
  2. Si ets tant valent, perque publiques com anonim?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja.... Ol' green son els millors i pots rabiar el que vulguis

      Elimina
  3. Molt bons Ol'Green, humor, vitalitat, bona coreografia, domini de l'escena, bon cor, optimisme... crec que seran els guanyadors, de moment sembla que no tinguin rival.
    Francesc Cornadó

    ResponElimina

 
Copyright © -2012 Periodisme Juvenil All Rights Reserved | Template Design by Favorite Blogger Templates | Blogger Tips and Tricks