Fa 2 anys vaig tenir un somni, on veia una Catalunya unida amb estelades penjades als balcons. Tenia la sensació de que sempre havíem tingut por,però després de la Diada del 11 de Setembre a Barcelona ja no en tinc més. Catalunya ha demostrat ser un país fort, capaç de aconseguir el que es proposa.
Ara és el temps de segar el que hem collit, hem d’anar a lluitar pel que volem el 9 de Novembre i demostrar que ho volem de veritat, tot està a les nostres mans.
Ahir mentrestant estava a la manifestació vaig sentir els aires nous que corrien, vaig notar la il·lusió als ulls de la gent, la veu emocionada quan cridaven “Independència” o quan cantaven l’himne dels Segadors, se’m posava la pell de gallina.
Estava ple de gent amb els mateixos sentiments que jo, siguin de la classe que siguin, i d’on siguin perquè hi havia gent de tota Catalunya, i no només de Catalunya sinó que també hi havia molta gent estrangera. També estic orgullós de la gent del Delta de l’Ebre, perquè ens vam fer sentir i vam estar a l’altura de tothom.
Jo hem vaig inscriure al tram amb menys inscrits, i tot i així aquell tram va acabar estant tant o més ple que els altres.
El que vaig sentir no sé com ho podré explicar als meus fills i als meus nets, perquè va ser un fet històric, però sempre podré dir que jo vaig estar allí, fent història.
Visca Catalunya i les Terres de l’Ebre!
Xavier Llambrich Franch
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada