Una pila d’apunts vesteixen el meu escriptori. Els bolígrafs ja estan mig vuits, s’acosta la calor, ja olorem la brisa del mar. Una feixuga pressió es va apoderant del mi poc a poc. Tanco els ulls i recordo quan era una xiqueta despreocupada, ingènua i la seva única preocupació era jugar. Als nou anys, un home em va preguntar amb un somriure que què volia ser quan seria gran, no ho havia pensat mai, però sempre m’ha agradat poder ser escriptora. Ara estic a dos passos per poder lluitar pel meu somni. I pensar que en un paper, una nota regirà el meu futur i els meus estudis de l’any que ve. Estic nerviosa però sempre somio per a què els meus somnis es facin realitat!
aqesta noia cada dia qe veig algo seu, mes increible, que afortunat deu ser algun noi
ResponEliminallàstima que tots no opinen com tu, de moment no tinc cap noi a la meva vida jaja
Elimina¿Has escrito algún libro? :)
ResponEliminaAún no! Pero tengo un blog! letrasdegiulietta.blogspot.com
EliminaSi quieres te puedes passar y opinar :)
Vale! yo también tengo un blog y he escrito un libro apenas unos meses :) Mañana miro tu blog y comento!
ResponElimina