Tortosa, és una petita ciutat, per a uns més bonica que per
a uns altres.
Avui és dia de pluja. Els carrers plens de cotxes envolten
la ciutat. Hi ha una llarga fila d'automòbils quan és l'hora punta, i que no
faltin els cotxes en doble fila amb els intermitents posats. Plou, i quan plou
a Tortosa és com si tothom s'amagués a casa. Pel carrer no hi ha ningú, només
cotxes i cotxes, cap persona caminant. Existeixen els paraigües, però on millor
que a casa envoltats de mantes?
Crec que Tortosa no deixa de ser una ciutat petita, on no hi
ha molta gent i quasi tothom es coneix. Molts de nosaltres voldríem marxar
d'aquesta ciutat, per diverses raons, i possiblement jo en sóc una, però estic
asseguda a l'habitació i veig que no hi ha ningú. Els dies de pluja són amargs,
però a Tortosa potser ho són una mica més. On estan els nens sota la pluja que
la mare renya? No deixa de ploure i crec que l'únic que veig són cases amb un
color trist.
Potser Tortosa no té les millors coses ni la millor gent,
però m'agrada. Penso que aquí hi ha la gent, la teva gent, els semàfors dels
quals et posen de mala llet quan es posen vermells quan estàs apunt de passar,
els edificis que t'agradria viure, les botigues on compres roba, els bars
nocturns on et diverteixes i, a vegades, lligues, la pastisseria que
t'agrada...
La pluja és trista, sí; només veure cotxes i cases tristes,
també, i això és un bon motiu per a marxar d'aquesta petita ciutat, però crec
que quan hi ha pluja tot es torna amarg, i res acaba de ser bonic, per tant,
potser demà m'aixecaré i veuré la millor ciutat del món només perquè potser no
plou i estaré amb la gent a qui estimo.
Natàlia Arasa Bonavila
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada