Heu
pensat mai en la quantitat d’informació que ingerim en un sol dia? En un matí
pots conèixer unes deu notícies d’actualitat llegint el diari o mirant les
notícies, en una tarda et poses al dia amb un amic de les xafarderies dels
coneguts i a la nit estudies o mires una pel·lícula o llegeixes un llibre.
Sobrecàrrega informativa? Diuen que això precisament desemboca en un desinterès
constant. O que ens informem a base de picadetes: obriu el twitter i decidiu
si és cert allò de “si lo bueno breve
dos veces bueno”.
Però la
brevetat té un risc: ser efímera i freda. Les notícies d’avui en dia duren poc
i la reflexió que se’n desprèn d’elles sovint té data de caducitat; avui per
exemple és notícia el vídeo de la regidora de Los Yébenes. Però pot estar
tranquil·la, la regidora, que la morbositat d’aquest país no dura més enllà de
dos setmanes i en un mes, tot oblidat. A més, de ben segur que no té cap sentit
omplir dos minuts del telenotícies per explicar que ja ningú recorda l’assumpte
(perquè en realitat l’absència del tema en el telenotícies ja “l’ha fet oblidar”).
On
queda el caliu de l’aprofundiment amb els protagonistes de les històries? On
queda el periodisme d’investigació calmat enfront de la voràgine insaciable de
l’actualitat? La notícia és un objecte de valor que canvia a cada hora, un bé
material a vendre. A consumir.
PER MARINA PALLÁS (LLETRAFERITS)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada