Arrhenius no s’equivocava: des del punt de vista quantitatiu, les seves prediccions són molt semblants als resultats obtinguts mitjançant els sofisticats models climàtics actuals. Així, per exemple, el CO2 a l’atmosfera es mesura des de l’any 1958, quan es va instal·lar a l’observatori de Mauna Loa, a Hawai. Si s’observa la corba de Keeling a la Guia de la Convenció sobre el Canvi Climàtic i el Protocol de Kyoto elaborada per les Nacions Unides , es veu que, sens dubte, la quantitat de CO2 (en parts per milió per volum) a l’atmosfera augmenta any rere any.
Ja cap als anys 70, en el món científic va sorgir la hipòtesi que l’activitat humana podria contribuir a la generació de gasos amb efecte d’hivernacle i, per tant, influir en els canvis climatològics. L’any 1988 es va crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), que avalua els aspectes científics del clima i del canvi climàtic. El GIECC també avalua, d’una banda, les qüestions relatives a la vulnerabilitat dels éssers humans i els sistemes naturals davant el canvi climàtic, les seves conseqüències i la possible adaptació a aquests canvis; i, d’altra banda, avalua també les possibilitats de limitar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i mitigar el canvi climàtic en general.
A començaments de la dècada dels anys 90, es va començar a qüestionar la base científica de la teoria de l’efecte d’hivernacle, pel fet de no tenir dades científiques del tot fiables i disposar de models numèrics del clima escassos. Al mateix temps, el GIECC publicava el seu primer informe d’avaluació (1990) en què confirmava que l’amenaça del canvi climàtic era real. Com a conseqüència d’aquest informe, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir preparar, a escala internacional, una Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (CMCC) que es va celebrar l’any 1992.
Ara ja no hi ha cap dubte: “l’escalfament del sistema climàtic és inequívoc”. Així ho va anunciar el GIECC en el seu IV Informe (any 2007) basant-se en les observacions dels increments de les temperatures mitjanes atmosfèriques i oceàniques globals, la fusió generalitzada de la neu i del gel, i l’augment del nivell mitjà del mar a tot el planeta. Així mateix, el GIECC estableix, en un 90% de certesa, que l’escalfament del sistema climàtic és atribuïble a l’activitat humana. Aquest darrer informe va ser definitivament adoptat per les Nacions Unides a la Convenció del Canvi Climàtic que va tenir lloc a Bali el desembre de 2007.
Ja cap als anys 70, en el món científic va sorgir la hipòtesi que l’activitat humana podria contribuir a la generació de gasos amb efecte d’hivernacle i, per tant, influir en els canvis climatològics. L’any 1988 es va crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), que avalua els aspectes científics del clima i del canvi climàtic. El GIECC també avalua, d’una banda, les qüestions relatives a la vulnerabilitat dels éssers humans i els sistemes naturals davant el canvi climàtic, les seves conseqüències i la possible adaptació a aquests canvis; i, d’altra banda, avalua també les possibilitats de limitar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i mitigar el canvi climàtic en general.
A començaments de la dècada dels anys 90, es va començar a qüestionar la base científica de la teoria de l’efecte d’hivernacle, pel fet de no tenir dades científiques del tot fiables i disposar de models numèrics del clima escassos. Al mateix temps, el GIECC publicava el seu primer informe d’avaluació (1990) en què confirmava que l’amenaça del canvi climàtic era real. Com a conseqüència d’aquest informe, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir preparar, a escala internacional, una Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (CMCC) que es va celebrar l’any 1992.
Ara ja no hi ha cap dubte: “l’escalfament del sistema climàtic és inequívoc”. Així ho va anunciar el GIECC en el seu IV Informe (any 2007) basant-se en les observacions dels increments de les temperatures mitjanes atmosfèriques i oceàniques globals, la fusió generalitzada de la neu i del gel, i l’augment del nivell mitjà del mar a tot el planeta. Així mateix, el GIECC estableix, en un 90% de certesa, que l’escalfament del sistema climàtic és atribuïble a l’activitat humana. Aquest darrer informe va ser definitivament adoptat per les Nacions Unides a la Convenció del Canvi Climàtic que va tenir lloc a Bali el desembre de 2007.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada