Personalment, com a ex-alumna de l’institut J.Bau he près la
decisió d’escriure aquest text per expressar com m’he sentit aquests dos anys
de la meva vida cursant el batxillerat escènic al centre. Per començar, cal dir
que esperava cursar dansa, música i teatre entre altres coses. La realitat va
ser un poc diferent, no hi havia dansa
ni història de l’art, una aberració tenint en compte que he cursat un
batxillerat d’ART.
A més, no hem anat a veure cap obra professional ni hem
tingut un professor especialitzat en la matèria, la qual cosa ho trobo una
falta de respecte cap a tots aquells que esperaven dos anys d’una bona formació
teatral. Tot i així, puc dir que he gaudit d’un professor de música excel·lent
i una professora de teatre inusual que m’ha transmès l’art de viure. Que he
après? Música, l’art de compartir i perdre la por a l’escenari. Per tot això i per la mala gestió del centre
o del sistema educatiu referint-se a aquest batxillerat he realitzat aquest
text.
Per concloure, han sigut dos anys
especials, plens de vida i d’experiències noves però no d’una bona formació cap
a un futur. Per tant, em pareix una farsa per a tots aquells petits o grans
somnis que han fet o faran que la gent faci cap a aquest batxillerat escènic
esperant ser il·lustrats adequadament.
Ada Garcia Limbos
Ex-estudiant de Batxillerat escènic a l'Institut Joaquim Bau
Ex-estudiant de Batxillerat escènic a l'Institut Joaquim Bau
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada