Després dels fets del passat diumenge, molta gent s’ha
preguntat quin tipus de responsabilitat penal podria tenir un subjecte com el
conductor del autobús.
En aquest sentit cal fer un intent de subsumpció dels
fets al paper de la llei i a les interpretacions que ha efectuat de la mateixa
llei la jurisprudència del Tribunal Suprem, sala segona.
Els dos preceptes penals que ens interessen aquí, donada
la informació de la que disposem, són l’article 142 corresponent al delicte
d’homicidi imprudent i l’article 152 corresponent al delicte de lesions
imprudents, els dos del Codi Penal.
La diferència radica en la consideració de greu o de
menys greu en el que jurídicament es entès per “manca d’atenció” o “manca de
diligència deguda”.
Si es considera que la manca de diligència deguda és
greu, això és, en paraules del Tribunal Suprem: “greu falta d’atenció, inobservança de la més elemental prudència, de
les més elementals normes de vigilància i prudència, total falta de respecte
dels més elementals deures de cautela, fàcilment previsible per la persona
mínimament prudent, oblit absolut dels més elementals deures de prudència
exigibles en els comportaments humans a la persona menys cuidadora, desatenció
grossera, elemental o vulgar, ometre la diligència més elemental o la mínima
exigible”. Si es donés aquest cas, estaríem en el terreny de l’homicidi
imprudent greu i lesions imprudents greus, castigats amb penes de presó.
Per poder afirmar que es tracta d’imprudència greu es
tenen també en compte el respecte al límit de velocitat de la via en qüestió,
si es tractava d’una conducció anòmala o no etc. Si de tot plegat es considera
que el conductor ha comés una acció o omissió no maliciosa, no respectant el
degut comportament exigible a una persona com ell i això ha provocat un
resultat lesiu que és causa directa de la manca d’atenció greu, podrem afirmar
que efectivament es tracta de delictes d’homicidi i lesions imprudents greus,
el que comportaria pena privativa de llibertat per al conductor.
Si per contra, la persona ha tingut una reacció que no és
deguda a una manca d’atenció greu, ja que aquesta persona respectava els deures
que té com a conductor professional i el resultat no es deu a cap manca greu
dels deures de prudència, podrem estar en el terreny de l’homicidi imprudent
menys greu i de les lesions imprudents menys greus, castigats els dos amb pena
de multa, i no de presó, el que comportaria que el conductor sigui obligat a
pagar una multa.
És important també tenir en compte que tots dos delictes,
requereixen per poder ésser perseguits de denúncia de les persones afectades o
agreujades pels fets, com així indica el Codi Penal.
Albert Carles Subirats, Graduat en Dret (menció Dret
Empresarial), Máster en Dret Públic Econòmic i Màster d’accés a l’advocacia,
ESADE.
Context històric. L’any 1843, Isabel II compleix la majoria d’edat (als 13 anys). Els moderats van accedir al poder amb el suport de la corona. Es va iniciar així una llarga etapa de governs moderats que va durar deu anys i que va acabar el 1854 per mitjà del pronunciament militar del progressista anomenat “la Vicalvarada”.
Els diaris:
A Tortosa, el 9 de novembre de 1845 apareix el diari “El Ebro”, dirigit per José Maria Paulí. No era un diari de caràcter polític. Com a subtítol tenia el nom de “Semanario de literatura, historia, teatros, comercio e industria”. La publicació sortia tres cops per setmana. L’idioma utilitzat era el castellà i l’estructura era simple: dues columnes per pàgina. Aquest és el diari més antic de Tortosa datat pel moment.
Tres anys més tard, l’any 1848, apareix “El Dertosense”, un diari de característiques similars que apareix per primer cop el 16 de maig. Estava dirigit per Juan Oliván i portava com a subtítol “Diario de Fomento, Arte, Literatura y Avisos”. A partir del número 79, el dia 15 de juliol del mateix any, passa a ser un setmanari. Els redactors habituals eren Àngel Luis, Antonio de Suelves, Joaquin de Alberni i Daniel Fernandez. El diari de nou pàgines estava escrit en castellà a doble columna.
TORTOSA.- Els Reis Mags sembla ser que van tenir problemes per arribar a Tortosa. L'estrella arribava pel riu Ebre i darrera tres barques dels patges reials, però els Reis no hi eren. On estaven? La seva barca arribava remolcada per la platja de Ferreries per un cotxe de l'Ajuntament. Després de mitja hora de retard, els Reis no van tenir l'arribada triomfal.
La cavalcada també va tenir alguns problemes. El primer l'estrella que il·lumina el camí dels Reis. Aquesta també anava remolcada, estava damunt d'un carretó de la brossa de l'empresa de neteja de la ciutat, Nett Tortosa. La carreta no estava decorada i feia que la estrella no lluís molt. A més, no estava en molt bon estat. Com es mostra en les fotografies es veu vella, trencada i amb algunes taques.
Alguna de les carrosses era massa altes, van topar amb les llums de Nadal en algunes ocasions.
La cavalcada en si tampoc tenia molt sentit. Havia carretes del Renaixement, d'altres sobre alguna pel·lícula Disney i maquinària agrícola amb poca decoració.
OPINIÓ.- Permeteu que escrigui l'article més enfadat i més directe que fins ara he escrit. Hem fet el ridícul davant tot el món i el que és pitjor, davant Espanya. La CUP finalment no envestirà a Mas després de la comèdia que han estat fent. Junts pel Sí tampoc han estat capaços de proposar un nou candidat que sí que agradi a la CUP. Entre uns i altres, als que ens han fotut però bé són als catalans que volem la independència de Catalunya.
Ells són els únics responsables del desastre que han comès a Catalunya i ens han abocat a unes noves eleccions. Han fet que els últims anys de lluita no hagin servit per res. Han jugat amb el nostre somni i amb les nostres il·lusions i han tirat per la borda una manifestació multitudinària a Barcelona, una cadena de nord a sud del país, una "V" amb els colors de la senyera, una jornada de participació com el 9N, una onada de colors a la Meridiana i unes eleccions històriques on la participació havia donat legitimitat parlamentària per continuar amb el repte de la independència.
Com a independentista hem sento humiliat, estafat i ridícul. Hem toca molt els collons, i perdó per l'expressió, que per tenir ganes de protagonisme uns i altres (Junts pel Sí i la CUP) hagin trencat tot el que fins ara havíem aconseguit. És per això que no votaré. Davant l'escenari de noves eleccions no aniré a votar ja que per molt que voti, després els polítics jugaran amb el meu vot com acaben de demostrar.
Tot i això, continuaré sent independentista, només faltaria, però si ja ho veia difícil, ara ho veig impossible.
OPINIÓ.- Heu vist mai "Merlí" de TV3? És una sèrie on: un institut, uns adolescents i la Filosofia formen un bon panorama televisiu els dilluns la nit. Volia dir que és una sèrie d'adolescents però avui en dia no existeix aquest producte, tothom podem veure tot sense cap tipus de problemes.
"Merlí" podria ser analitzada sociològicament, com qualsevol cosa emesa. Es pot englobar dins de la teoria dels usos i les gratificacions, moltes de les necessitats dels espectadors es veuen satisfetes per la sèrie.
1. Amb aquesta sèrie existeix una facilitat en la comunicació. Parlar de cada capítol és tema de conversa i pots establir una relació comunicativa amb un altra persona. Imagina't que estàs en una sala d'espera i hi ha una televisió encesa, i estan emeten un dels capítols de la sèrie. Llavors amb aquella persona que no coneixes de res pots conversar sobre allò que estàs veient.
2. També és un element d'afiliació. Tots aquells que miren "Merlí" formen part d'un grup. Veure aquesta sèrie t'ajuda a parlar amb altres persones que tenen un grup. Si estàs al dia de la sèrie pots comentar l'escena de la festa entre el Bruno i el Pol. Les xarxes socials n'anaven plenes i l'endemà tots els seguidors en parlaven.
3. Si mires el que passa també et pot servir d'aprenentatge social. Les escenes de la sèrie et poden ajudar a resoldre alguns problemes que pots tenir a la realitat. Si tu ets una persona com el Bruno, a través d'ell pots veure les conseqüències d'actuar d'una manera o d'un altra. A través de la seva experiència pots adquirir tu una manera d'afrontar les coses.
4. Per últim, "Merlí" de TV3 té una capacitat de domini i de conducta. És capaç de legitimar rols. Tracta temes d'actualitat i això ajuda a normalitzar algunes situacions com la diversitat sexual.
INVESTIGACIÓ.- De ben segur aquesta és una pregunta que alguns pescadors i pescadores s’han fet algun
cop mentre pescaven aquest tipus de peix que resulta tan atractiu d’atrapar.
Com un ciutadà més del Baix Ebre jo també he escoltat en alguna ocasió la llegenda que
corre sobre si el peix-gat va ésser introduït al Riu Ebre per alemanys i que es tracta
d’una tipologia de peix que causa greus danys a la fauna que viu al riu.
Efectivament si fem un cop d’ull al que ens diu la legislació veurem com, al Reial
Decret 630/2013 es regula el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores i a l’annex
es contempla el peix-gat negre i el peix-gat puntejat, o “bagre de canal” com espècie
exòtica invasora.
El fet de que s’hagi catalogat el peix gat com una espècie exòtica invasora comporta
repercussions, fins i tot penals per a tots aquells que introdueixen aquesta espècie a
qualsevol hàbitat natural que formi part del territori espanyol.
El Codi Penal contempla així, al seu article 333CP (delictes relatius a la fauna i flora),
que “tot aquell que introdueixi o lliuri espècies de flora o fauna no autòctona, de tal
manera que perjudiqui a l’equilibri biològic, contravenint les lleis, serà castigat amb
la pena de presó de 4 mesos a 2 anys o multa de 8 a 24 mesos...”, efectivament
introduir al Riu Ebre o tornar a introduir peix gat, (en el cas que s’hagi pescat i no
s’hagi matat l’espècie i es torni a llançar al riu), és contrari al que estableix la normativa
administrativa que regula el catàleg d’espècies exòtiques invasores ergo es també
contrari al que estableix el Codi Penal quan el fet de lliurar aquesta espècie perjudiqui
l’equilibri ecològic, i és destacable aquí, que el precepte no estableix l’adjectiu “greu”,
el que evidencia que no serà necessari que la introducció de l’espècie es porti a terme de
manera massiva.
En definitiva, els ciutadans ebrencs que practiquen la pesca han de saber i anar en
compte amb la introducció o reintroducció d’aquesta espècie exòtica invasora perquè,
com ha estat constatat, pot esser constitutiu d’un delicte castigat en fins a 2 anys de
presó.
ALBERT CARLES SUBIRATS, Graduat en Dret (menció Dret Empresarial), estudiant
del Doble Màster en Dret Públic Econòmic i Màster d’Accés a l’Advocacia, ESADE.
EL RACÓ D'EN DAVID - La Sape és la "Société des Ambianceurs et donis Personnes Elegants". El fotògraf Medavilla (2015) explica que: "La Sape és una part important de la cultura congolesa". Totes les persones reconeixen els Sapeurs i pensen que són importants, com famosos. Chardel (2015) en el seu article diu que: "La Sape és com una girafa. És difícil descriure el que és, però ho reconeixes immediatament ".
Els Sapeurs són persones pacifistes. Ells no volen la guerra i no els agrada les armes. Medavilla (2015) diu que "aquesta societat només existeix quan hi ha pau". La Sape té un codi de conducta però cada Sapeur té el seu propi estil. La higiene és molt important per als Sapeurs. Muñoz (2010) diu que "un Sapeur ha de comportar-se com a tal. I no només en el sentit estètic. Ells han de ser bons ciutadans i defensar la pau per sobre de tot. ". L'article Una ronda de somni (2011) explica:" Un Sapeur és sobretot un cavaller i un pacifista ".
Secocrun (2014) detalla que "el seu moviment aporta color i esperança a la vida del Congo dels oprimits, i recentment han guanyat notorietat - tant és així que Sapeurs són els protagonistes d'un comercial de Guinness, que celebra els seus estils individuals i orgullós les seves coses. ".
La motivació del Sapeurs és sortir d'un lloc on tenen reconeixement. París és el somni pel tot Sapeur. Muñoz R (2014) diu: "París és l'origen de tot, la font per beure aquest elixir de l'elegància eterna.".
En un anunci del Guinness sobre els Sapeurs, podem veure la transformació d'un Sapeur que han acabat un dia de treball. Però no és una representació perfecta de la realitat. Un article de la BBC (2014) diu que "el marc de l'obertura de l'anunci situa l'acció al Congo Brazzaville. Els Sapeurs existeixen tant allà com a la veïna República Democràtica del Congo -. Però l'anunci va ser en realitat un tret a Sud-àfrica.". Així, els Sapeurs autèntics no estan representats a l'anunci. Però el lloc web de Guinness (2014) afirma el contrari i diu que la "nova campanya GUINNESS compta amb el 'Sapeurs', (la societat de les persones elegants del Congo), un grup de gent humil i refinats de Brazzaville, la capital de la República de Congo. ".
Per tant, és l'anunci de la Guinness una bona forma de veure l'estil de vida Sapeurs? Potser sí, perquè com diu Carter (2014) "L'equip ha treballat molt de prop amb un estilista per al rodatge d'anuncis per treure brot natural dels Sapeurs '.".
Sigui com sigui, tothom reconeix La Sape com una filosofia, una forma de vida. Tots els articles a Internet tenen el mateix punt en comú.
David Benito Llatge
Estudiant de Comunicació i Periodisme Audiovisuals a Lleida
Article fet amb anglès i utilitzat per tasques universitàries
·Medavilla H. (2015, Octubre). Els Sapeurs I la Société des
Ambianceurs et des Personnes Elégtantes (SAPE). Presentat a “Dia D.
Àfrica com mai l'havies vista” de la Universitat de Lleida, Lleida.
"Dates" i "Cites"
dues sèries de televisió semblants però totalment diferents al mateix temps.
Comparteixen una única cosa, la idea principal, l'argument. Totes dues parlen
d'aquelles cites a cegues amb persones que has conegut per Internet. La tensió de
la primera vegada, el saber si serà com a la foto o si sabràs que dir durant la
cita... tot forma part de la trama. "Cites" de TV3 està ambientat a
Barcelona i porta un format molt més dinàmic i amb clau més graciosa. "Dates"
juga molt amb els moments incòmodes i deixa veure el caràcter londinenc. Avui
jo també tinc una cita. Ho faig amb l'Èric Navarro, un dels guionistes
d'aquesta sèrie que aviat estrenarà segona temporada.
David Benito: Molt bones Èric. Gràcies per
acceptar aquesta entrevista!
Èric Navarro: Un plaer!
D: Explica'ns com vas arribar a
formar part de l'equip de guionistes de "Cites"?
E: Doncs l'equip de "Cites", en aquell
moment format pel creador de la sèrie Pau Freixas i el cap de guió Ivan
Mercadé, es van posar en contacte amb mi i hem van entrevistar. Hem van explicar el
que tenien entre mans i em va semblar un projecte fantàstic, jo ja coneixia la
sèrie original i em semblava una idea molt atractiva. Després hem van demanar
que fes una prova de guió que consistia en escriure una cita. No només em van
entrevistar a mi sinó a un bon grapat de guionistes, però vaig tenir la gran
sort de ser un dels seleccionats. Des d'aleshores que formo part d'aquest
equip, és la millor cosa que m'ha passat mai a nivell professional, n'estic
molt agraït.
D: Quina diferència veus entre
"Dates" i "Cites"?
E; Poc més puc afegir al resum que
has fet tu mateix. Gairebé tot és diferent a la sèrie original, excepte el
concepte inicial. Vam apostar per un to més fresc, més amable, en resum més
nostre... A la segona temporada encara serà més evident.
D: Hi ha novetats per la segona
temporada?
E: Hem aprés dels errors de la
primera i això ja s'està notant en el guions. La sèrie està pensada per ser més
comèdia romàntica, estem intentant que sigui més fàcil enganxar-se i crear
personatges amb els que sigui més fàcil connectar... però sense perdre allò que
va agradar als espectadors a la primera temporada.
D: Com és el procés d'escriure el
guió d'una sèrie com aquesta? Quan de temps pot passar fins que el tinguis
acabat?
E: El procés és llarg però perquè en
aquest equip prima l'autoexigència per sobre de les presses. Una màxima del Pau
i l'Ivan és que més val entregar tard però estar segur de que el que envies
assoleix el nivell que es demana. I així procurem que sigui.
Per això he trigat tant en
contestar-te les preguntes (excusa barata)
D: Les idees d'on surten? Amb que
t'inspires per escriure les cites? Has usat mai alguna cosa que t'hagi passat
per escriure els guions?
E: Les idees surten de tot arreu.
Des d'anècdotes que t'han passat a tu mateix, anècdotes que t'han explicat o
fruit de la imaginació totalment.
Mai he escrit cap capítol basat
en una cita que hagi tingut jo mateix, però a vegades hi ha situacions o
personatges en les que t'inspires en coses de la teva vida real. Molts amics
meus s'han vist homenatjats en capítols de la sèrie.
Al capítol 13 la Judith (Aida
Oset) explicava que de petita havia estat enamorada del Marc Ros. El Marc Ros
és un dels meus millors amics des del 3 anys, anàvem junts al cole. 25 anys
després seguim sent amics i no només això sinó que compartim pis. No és maco
poder fer un homenatge així? (A més a més, si la Judith hagués anat amb
nosaltres a classe segur que s'hagués enamorat d'ell... el cabró se les
emportava a totes...).
D: De tot el que has escrit, què
és del que ets sens més orgullós del seu resultat?
E: No vull sonar a tòpic, però estic
molt orgullós de tot el que he escrit.
Vaig escriure un curt anomenat "DOBLE CHECK" que va ser un èxit inesperat a les xarxes, va ser el primer que
vaig fer que va arribar al gran públic. Després «Barcelona, nit d'estiu» va ser
la manera que vam tenir tot l'equip de la pel·lícula per dir: «Ep! Que estem
aquí!» i va funcionar com a tal. «<El camí més llarg per tornar a casa» em
va donar l'oportunitat d'escriure una cosa molt diferent al que havia fet fins
aleshores, i la pel·lícula ha estat un èxit a nivell de crítiques i de
festivals, i no puc estar-ne més content del resultat.
Cites és la feina més
professional que he fet mai i aquí és on m'està sortint el «callo» de
guionista. Aquí m'estic formant com a
professional i cada dia n'aprenc coses...
Bé, està clar que no puc
escollir-ne només una... espero que em perdonis. Es com preguntar si t'estimes
més al papa o a la mama o si t'agraden més les noies o la cervesa. Joder...
Són preguntes molt difícils.
D: Per què vas decidir estudiar
guió? De petit ja t'agradava?
E: Sempre m'ha agradat escriure,
però òbviament no volia ser guionista quan era petit perquè no sabia que era
una professió, de la mateixa manera que no ho era anar a jugar a casa dels meus
amics. No sabia que la gent et pagava per fer coses divertides...
De fet quan estudiava a
l'institut volia estudiar dret fins que la meva tutora de classe em va
preguntar si estava segur de que allò era el que volia fer. Ella em va dir que
creia que m'avorriria molt en aquella carrera... Jo treia bones notes a
l'insitut però estava clar que aquell no era el meu perfil i ella com a bona
professional no va voler treure-m'ho del cap però si parlar-ho amb mi.
De sobte em vaig donar compte de
que volia ser advocat perquè m'agradava molt Ally McBeal, una sèrie d'advocats
que feien per la televisió en aquell moment en clau de comèdia amb la que m'ho
passava molt bé. Amb el temps m'he donat compte de que el que m'agradava era la
sèrie i no la professió... està clar que estava fet un embolic hahaha.
D: Quin consell donaries a tota
aquesta gent que vol estudiar el mateix que tu?
E: Endavant. Feu-ho. Però sapigueu
que és un mon molt difícil. A la carrera no us conformeu en passar de curs...
quan acabeu, no espereu que ningú us vingui a oferir feina... És un món per
corredors de fons, no conec a ningú en el mon que no s'hi hagi deixat la pell,
i no és casualitat.
O no... espera. Sí, no curreu
gaire i passeu-vos tota la carrera fent campanes al bar de la uni, que encara
ens traureu la feina, CABRONS!
"Endavant" de Marina Pallás (ex-col·laboradora amb la secció "El Racó de Marina")
De la vocació a la passió. De la passió a la perseverança. I de la perseverança a la realitat. Periodisme Juvenil és, potser, el fruit d'aquesta seqüència d'esforços que no han conegut el descoratjament, la falta de sentit analític o els constants obstacles que ens ofereix invariablement la velocitat dels nostres dies.
El blog ha seguit oferint un periodisme proper i crític durant els seus cinc anys de vida i la seua trajectòria li ha permès obtenir la popularitat de la xarxa i de la ciutat que l'ha vist créixer, Tortosa, així com reconeixements nacionals com el Premi Blogs Catalunya l'any 2013.
Als que consumim dia a dia informació tant en la nostra faena com en nostre temps d'oci només ens queda felicitar el blog i desitjar-li molts anys més d'energia. Que mai ens falten idees, projectes, realitats... nascudes i empeses per la passió.
Marina Pallás, periodista freelance
"Granet d'arena" de Júlia Albesa (col·laboradora d'opinió a Periodisme Juvenil)
Quan em van proposar posar el meu granet d'arena, fer una petita col•laboració al blog "Periodisme juvenil" em vaig sentir molt orgullosa. No pensava que el fet de tenir un petit blog que no arriba enlloc hagués pogut obrir-me les portes d'aquesta forma. "Periodisme juvenil", com ja diu el nom, és un jove projecte de periodisme que agafa les Terres i l'Ebre i temes nacionals com a personatjes dels escrits purament objectius i des d'un punt de vista d'un jove. En aquests moments fan falta més ànimes crítiques i més projectes que s'enfoquen en aquest àmbit tan maltractat pel pas del temps. Un orgull i moltes gràcies "Periodisme juvenil".
Júlia Albesa, estudiant de Periodisme de la URV
"Referent" de Jesus Eguren (col·laborador amb la secció "ESPAI EGUREN")
Quan David em va oferir participar en un mitjà de les Terres de l'Ebre jove, innovador i fresc, no vaig pensar ni un moment en fer-ho. De fet mai hagués imaginat que el fet d'escriure en un blog tan poc com ho he fet jo m'hagi fet valorar-lo tant com es mereix. Referent en un territori on el poder i els mitjans no arriben tan fàcilment.
EL RACÓ D'EN DAVID.- Recordo aquest 19 d'octubre de 2010 perfectament. Vaig començar el blog sense molta idea del que feia i de com aniria exactament tot. Un format senzill i sense molts de recursos. Comptava amb el suport de l'Institut Cristòfol Despuig. Les dos primeres noticies anaven sobre l'institut. Poc a poc, però, vaig anar orientant el blog amb notícies de caràcter més general.
Recordo també la primera entrevista, va ser a Anna Mesado, directora tècnica de planta de Bama Geve. Posteriorment van passar per l'entrevista persones com Didac Tomàs (locutor de ràdio), Carlos Latre (actor), Sílvia Sabaté (actriu) o Víctor Sorribes (periodista) entre molts d'altres.
El 2011 va ser un bon any. El Diari de Tarragona ve decidir fer una contraportada al blog. El següent any vam obtindre el domini .cat. Ja al 2013 Periodisme Juvenil va arribar fins a Granollers per recollir un dels guardons dels VI Premis Blogs Catalunya.
Avui, 5 anys més tard, em sento orgullós de la feina feta. El més important, però, és tota la gent que ha anat donat suport a la iniciativa. A la gent que segueix Periodisme Juvenil: MOLTES GRÀCIES i felicitats a tots vosaltres perquè també formeu part del web.
VILANOVA I LA GELTRÚ. - Un total de 40 milions d'euros, 25 milions dels quals els ha aportat l'obra social "La Caixa", só...
L'ALTAVEU
ATENCIÓ
Els apartats agents a aquest bloc, no són responsabilitat nostra, i per tant tampoc ens fem responsables de les possibles opinions d'aquests apartats. També cal recordar que disposem de les autoritzacions pertinents per penjar qualsevol dels seus continguts.
Els apartats agents al bloc són:
-El racó del ciutadà
-El racó del semicercle polític
-Espai Eguren
Per qualsevol dubte contacteu amb: periodismejuvenil@hotmail.com
Després dels fets del passat diumenge, molta gent s’ha
preguntat quin tipus de responsabilitat penal podria tenir un subjecte com el
conductor del autobús. 
Si per contra, la persona ha tingut una reacció que no és
deguda a una manca d’atenció greu, ja que aquesta persona respectava els deures
que té com a conductor professional i el resultat no es deu a cap manca greu
dels deures de prudència, podrem estar en el terreny de l’homicidi imprudent
menys greu i de les lesions imprudents menys greus, castigats els dos amb pena
de multa, i no de presó, el que comportaria que el conductor sigui obligat a
pagar una multa. 
