Periodisme Juvenil

Jordi Montañez presenta "Cançons d'ara"

dimecres, 29 de maig de 2013



David Benito: El proper divendres 31 de maig, Jordi Montañez, realitza la presentació oficial del seu nou disc, “Cançons d’ara”. El presentarà a Barcelona, concretament al Centre Artesà Tradicionàrius, però abans té una cita amb Periodisme Juvenil. Benvingut Jordi, primer que tot moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista a pocs dies de la presentació del teu nou disc.
Explica’ns què podem trobar al nou disc, “Cançons d’ara”?

Jordi Montañez: A Cançons d'ara trobarem un grapat de cançons fetes ara, en aquest moment nostre. Onze temes amb un bon aprofundiment en la producció musical i els arranjaments pensats per banda (gràcies a la feina de Pau Romero); i en unes lletres amb un treball artesà de fons, amb un tractament poètic.

D: En poc dies el presentes a Barcelona, com tens programat aquest dia, què és farà i amb la presència de qui comptarà?
J: Serà un concert ben especial. El primer concert de Jordi Montañez amb una banda sencera. Aquest dia comptem amb els mateixos músics que han gravat al disc: Pau Romero, Dídak Fernández i JJ Caro, Climent Lanaspa. Serà un concert que donarà l'estrena a Cançons d'ara i ho farem en un lloc ben maco i adaptat al concepte del disc, el Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia (Barcelona).

D: Anem a conèixer més a fons la teva carrera professional, què ha fet decidir-te al món de la música?
J: Als 15 anys vaig agafar la primera guitarra per emular els meus ídols musicals. Al cap de poc vaig veure que era una de les millors eines per canalitzar tot allò que tenia a dins, ja fos negatiu o positiu. Què millor per gestionar les nostres emocions, anhels i inquietuds que canalitzar-ho amb la creativitat? A més a més estàs fent una aportació a la societat i la cultura amb la teva obra.


D: Tinc entès que és un món complicat, amb quines traves et trobes al teu dia a dia?
J: Efectivament, és un món complicat, però com tants d'altres. En el cas de la música, la principal trava que jo trobo és la necessitat constant de diners per poder tirar endavant els projectes. Des de coses tan bàsiques com la teva formació o el material que necessites a aspectes més amples de gestió, com és la promoció, la difusió, etc etc.
En el món de la música existeix el mite de la meritocràcia, de que si realment tens talent arribaràs lluny. Malauradament això no passa quasi mai, i al final tot s'acaba reduint a la inversió que puguis fer i als contactes que puguis tenir. Tot això sumat a una política de retallades i desprestigi dels treballadors culturals que tampoc no ajuda gaire.

D: Aquestes traves que ens expliques han de quedar compensades d’alguna forma, explica’ns alguna anècdota que t’hagi marcat?
J: Evidentment! Primer la crítica i després l'acció, crec que els músics hem de ser treballadors actius de la cultura i no resignar-nos davant d'aquestes adversitats.
Com que comentes, la balança de coses positives guanya i les anècdotes boniques creixen i creixen. Una vegada una parella em va comentar que les meves cançons ajudaven molt al seu fill, amb problemes psíquics, i que li agradaven molt. Això és genial :D



D: Fins ara quin ha estat el projecte que més t’ha entusiasmat com artista?
J: La realització d'aquest segon disc. Ha estat un treball de mesos, una feina molt intensa, d'anar construint peça a peça tots els detalls, com artesans d'un ofici.
Aquest segon disc suposa un punt d'inflexió, pel fet de fer arranjaments per banda amb un tipus de cançons diferents. Tot un repte, que hem encarat amb molt d'entusiasme, voler afegir un component musical modern i actual a la cançó d'autor.

D: Quan estàs a casa, quin tipus de música escoltes?
J: Escolto música de tota mena, molt variada. Jo tinc predilecció per la cançó d'autor política i social però també m'agrada molt el soul, el reggae, l'ska, el funk, el blues, el latin-jazz...

D: Com definiries la paraula “música”?
J: Un vehicle d'expressió i comunicació alliberador.

D: Quin cantant tens com a ídol?
J: Bé, no sé si m'agrada la paraula ídol, pel component de divinitat que té, però si més no puc dir que un dels meus grans referents és el trobador cubà Silvio Rodríguez. No només en el terreny purament musical sinó també en la forma com concep i entén la cançó i el “trobador”.


D: Doncs moltes gràcies per l’entrevista i molta sort amb el nou projecte i amb la teva carrera professional.

J: A vosaltres!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright © -2012 Periodisme Juvenil All Rights Reserved | Template Design by Favorite Blogger Templates | Blogger Tips and Tricks