Moltes vegades creiem que el
nostre parlar no és correcte, ens deixem influenciar pel centralisme de
Barcelona. Però perquè el nostre parlar el considerem i consideren rar?
Això és perquè no tenim costum
d’escoltar les paraules que utilitzem a les Terres de l’Ebre a la televisió
pública de Catalunya. És faena per tant de tots nosaltres de fer constància de
que el nostre parlar pot ser tant correcte com l’oriental. Els periodistes són
les principals persones que poden traslladar a l’orella de la resta dels catalans
el parlar d’aquí. Perquè un periodista que és de les Terres de l’Ebre canvia el
occidental per l’oriental quan surt fora del territori? Si poc a poc aquests
periodistes parlen com és correcte parlar el català occidental no serà tan rar.
No em direu que no queda millor i més amorós dir iaio o iaia a més de avi/a.
Poc a poc estem destruint inconscientment aquest parlar tant típic d’aquí que
han anat passant de generació en generació. Aquí tenim paraules com fato per no
dir que tenim un conjunt de coses o també la paraula vianda que també engloba
un conjunt de menjar. Hem de ensenyar als nostres xicotets que tenim un parlar
propi. M’atreveixo a dir que perdre aquestes paraules és perdre cultura, és
perdre diversitat lingüística i cultural. Els ebrencs hem de ser conscients que
fins i tot paraules que sentim en realitat “se les han apropiat”. En la
gastronomia també fem notar-nos. Perquè no dir maçana, mangrana, pimentó i
frígola a més de poma, magrana, pebrot i farigola? I que tothom sàpiga que
l’arròs i la baldana, venen d’aquest territori. Hem de maldar-nos a nosaltres
mateixos quan utilitzem expressions que les podríem fer d’aquí. La música
d’aquí, per sort, trasllada aquest sentiment nostre de les Terres de l’Ebre i
amb paraules tant correctes com qualsevol altres de les comarques del nord. El
mot xec o xic, tots dos correctes, per cridar algú de forma informal crec que
és menys forçat que dir noi, per exemple, inclús hi considero més autèntic. Jo
personalment crec que ens hem d’informar el que és correcte dir o el que no ho
és, igual que dic que utilitzem paraules correctes també en diem de
castellanismes i no podem dir paraules arreu, que per cert aquesta última
paraula també és correcta per dir qualsevol cosa. Així que ja sabeu, a partir
d’ara a expandir lo nostre parlar.
Aprofito per donar les gràcies a la meva professora de català Tere Izquierdo i
al meu guia periodístic, escriptor i
també professor de català, Albert Aragonès.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada