No se com et faré arribar aquest petit missatge però sé que allí on estiguis ho rebràs.
Ja a passat un any i sis mesos que ja no ets amb nosaltres, però sabem que sempre estas present en tots moments.
Enllorem
tantes coses.. que no acabaria mai d’escriure-te-les... Enllorem coses
les quals ja done’m per fet que no hi tornarem a tenir a prop.. Com una
d’elles recordant el teu grandíssim somriure, aquesta rialla dolça que
ens enamorava, els teus ulls amb una mirada penetrant, atenta i amb
aquell color marro fort.. La teva estimació, no té paraules per descriure's, seguit de les teves abraçades càlides i ofegadores pensant
que mai ens aguissem amollat.
I com no recordar la confiança que
transmeties, les coses que ens contàvem i aquells petits moments que
eren increïbles al teu costat, ens aguissem passat hores i hores xerrant o
passa instants amb tu sense importar-nos el que esta passant al nostre
voltant. L’intent d’explicar-te alguna cosa i que de sobte te’m
fiquessis a cantar qualsevol cançó intentant no desafinar o fer-me veure
que té la sabies que la cantaves perfecta, només era veurem la cara de
felicitat i riure i riure fins plora. Explicar-me fets amb la teva
bicicleta on anaves a fer descens i les teves petites caigudes,
sobretot les xicotes i secrets que encara és guarden. Aguantar els meus problemes un darrere l’altre i aconsellar-me i ajudar-me en cada un
d’ells.
I tot i així encara em ficaria a buscar per carrer desprès de saber que ja no hi ets, que ja has marxat.
He après molt de tu Vidal i sé que no hauran segut 16 anys al teu
costat però si que en son 10 els que té conegut i els he aprofitat al
màxim. Aprofitant cada instant amb tu i veure la enorme persona que
erets. I saps que sempre però sempre et portaré dins. T’estimo molt
Vidal. Ets infinit. SENSI!
Per Carme Mola Buera
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada