Entrevista amb David Rodríguez, alcalde de Solsona

En una nova edició de l’entrevista tenim el plaer de poder entrevistar a l’il·lustríssim senyor David Rodríguez, alcalde de Solsona. Moltes gràcies per acceptar aquesta entrevista amb el web Periodisme Juvenil.

1. Solsona manté encara avui els seus principals atractius, la calma i la riquesa del patrimoni històric i cultural. Per tal que la gent ho sàpiga, quin indret és el més especial per als ciutadans de la ciutat? 

Imatge diari ARA

"Depèn del que hi busquin. Per festes, l’epicentre del bullici és la plaça Major; un punt molt estimat i icona de la ciutat és la recollida plaça de Sant Joan, a la qual va dedicar un poema Josep M. de Sagarra; però també hi ha racons de gran valor arquitectònic, com la catedral i la plaça de Palau; i indrets molt concorreguts per a la ciutadania que camina i practica esport a l’aire lliure, com el parc de la Mare de la Font i la zona de la ribera. Afortunadament, la ciutat té molts espais entranyables."

2. I per vostè, quin és el lloc que més li agrada?

"Personalment, qualsevol d’aquests indrets esmentats. No tinc una especial predilecció per cap d’ells."

3. Quin projecte de millora més important està fent ara el consistori per la ciutat?

"Probablement en aquests moments és la construcció d’una rotonda a la carretera de Manresa a l’altura de la urbanització de la Cissa, una obra conjunta amb la Direcció General de Carreteres. És una actuació reclamada durant molts anys per millorar la seguretat en un dels punts més conflictius de la xarxa viària urbana. Amb tot, per a l’Ajuntament l’obra emblemàtica dels darrers mandats és la construcció de la biblioteca comarcal, aturada per motius de finançament i de la qual esperem poder reprendre els treballs ben aviat."

4. Voldria parlar ara sobre l’actualitat de Catalunya, hauria de ser aquesta independent? Per què?

"Sí, ha de ser independent per motius identitaris, culturals i econòmics. Però, sobretot, perquè no conec cap país que hagi portat fins al final el procés d’independència i després s’hagi replantejat tornar enrere. Vol dir alguna cosa. Necessitem un estat propi i més justícia social."

5. Què en pensa de l’objectiu de dèficit marcat per a Catalunya?

Imatge DIRECTE.cat

"És una mostra més de la deslleialtat del govern espanyol cap a la resta d’administracions. L’estat és l’administració menys complidora amb l’objectiu del dèficit i, en canvi, exigeix a la resta fer l’esforç més gran. És una actitud molt poc exemplar."

6. Creu que Convergència Democràtica de Catalunya ha estat finançant irregularment el seu partit?

"Això ho ha de dir un jutge. A mi em pot semblar que hi ha prous indicis per pensar que ha estat així, però ho ha de determinar la justícia, al marge de la política."

7. I referent a l’estat espanyol, creu que Bárcenas ara diu la veritat acusant a la Sra. Cospedal?

"No me’n fio, ni del senyor Bárcenas ni de la senyora Cospedal. Però estic convençut que no s’han fet bé les coses al PP, i em sembla un escàndol vergonyós que no donin les explicacions que la ciutadania es mereix."

 

8. Creu que el PP es va finançar irregularment?

"Insisteixo que això ho ha de dir el jutge. Hi ha una llei de finançament de partits, però, que afavoreix que puguin rebre donacions anònimes. És un escàndol. A part de l’enriquiment del partit, aquí hi ha enriquiment de certes persones que el lideren i és gravíssim. M’agrada, per exemple, el finançament del meu partit, ERC: tot i que pot millorar, és transparent."

9. Quina opinió li mereix la posició de Rajoy sobre aquest cas?

"És un president que amaga el cap sota l’ala, sense donar la cara, i no mereix cap confiança. És trist que en els moments de dificultat que està travessant Espanya hi hagi un lideratge tan pobre. Mariano Rajoy no és un líder."

10. Per últim, quin missatge podria deixar als ciutadans de la seva ciutat i a la resta de catalans i catalanes?

"Que tinguin confiança en el procés que ha engegat el país. La crisi econòmica ens afecta molt greument, però el procés també ens ajudarà a superar-la. Tot va de bracet: no podem continuar sotmesos a un estat que provoca vergonya aliena i que ens tracta com una colònia. Cal paciència –tot i que no massa, ja que els ciutadans han d’empènyer perquè els polítics no es refredin, és ara o mai–, perquè ens en sortirem."

Doncs moltíssimes gràcies Sr. Rodríguez per contestar tant amablement les nostres preguntes i esperem que ens puguem retrobar en un altra ocasió per parlar sobre temes interessants.

Reus donarà una subvenció de 16.000 euros per al foment d'activitats d'interès juvenil

Imatge de la ciutat al web del consistori

REUS.- L'Ajuntament de Reus ha obert una convocatòria de subvencions per al foment d'activitats d'interès juvenil adreçades a les entitats de la ciutat. Aquesta convocatòria està adreçada per a col·lectius i associacions del municipi i totes aquelles que vulguin col·laborar ho podran fer fins al 13 de setembre. La regidoria de Cultura i Joventut ha destinat 16.000 euros per aquesta subvenció. L'objectiu del consistori amb aquesta acció és donar suport a activitats d'interès juvenil que tinguin com a finalitat la cohesió social de joventut, fomentar valors socials i culurals i noves formes de participació. Les persones interessades en acollir-se a la convocatòria, ho han de fer presentat una memòria del projecte que volen portar a terme tant al consistori com per via telemàtica.

L'alcaldessa de Sant Cugat explica que no aplicaran retallades als pressupostos del 2014

SANT CUGAT.- L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha explicat aquesta setmana en una entrevista a la televisió local Cugat TV, que el seu equip de govern no aplicaran retallades a les partides dels pressupostos de l'any 2014. Conesa va dir també al programa "Línia directa" que congelarà la pressió fiscal i preveu que l'any s'acabi amb superàvit. L'alcaldessa ha assegurat que la prioritat del consistori és garantir l'estabilitat pressupostaria. Per tant, gràcies a la feina feta, assegura que no caldrà retallar en pressupostos de l'any vinet. 

Mercè Conesa també va contestar a la polèmica del Grup Sanchez. Segons el presentador del programa, diverses entitats han denunciat que aquest grup no té permís per emmagatzemar residus a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de Sucream. Conesa ha explicat que aquesta activitat s'està portant a terme a uns terrenys de Cerdanyola i que per tant les actuacions que pot realitzar l'Ajuntament de Sant Cugat són nul·les. Conesa, però, ha alertat que han de treballar tots junts ja que l'accés d'aquesta activitat és des de Sant Cugat. 

L'Ajuntament de Tortosa comença una campanya de recollida de material escolar

TORTOSA.- L'Ajuntament de Tortosa, amb la col·laboració de Creu Roja, Càritas, l'Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta i la Fundació la Caixa ha anunciat aquest dimecres una recollida de material didàctic per a les famílies més necessitades. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha dit que aquesta campanya surt després de l'èxit que van tenir les recollides d'aliments. És per això que ara s'ha decidit fer una recollida de material escolar que permetrà que molts nens i nenes d'entre 6-16 anys tinguin material nou per començar el curs. La campanya començarà el dia 19 d'agost i durarà fins l'inici del nou curs escolar. A més, Bel ha demanat a les diverses entitats que durant l'Ofrena de Flors i Fruits de la Mare de Déu de la Cinta també es pugui dipositar equipament per estudiants. L'alcalde de Tortosa creu necessari que la gent col·labori també amb aquesta acció que ha engegat el consistori. 

Per la seva banda, la directora de l'Àrea de Negoci de "la Caixa" a les Terres de l'Ebre, Mercè Caballé, ha destacat la funció de la Fundació "la Caixa" en projectes socials. Caballé ha assegurat que enguany han destinat més de 350.000 euros a les Terres de l'Ebre. A banda, ha apuntat que l'eina més important de la fundació és la tasca dels voluntaris. Pel que fa a la campanya de recollida de material escolar, Caballé ha explicat que la Fundació col·laborarà amb una dotació econòmica i que a les diferents oficines de "la Caixa" posaran caixes per dipositar el material.

Des de la Creu Roja també han anunciat que durant la Festa del Xiquet que se celebra per la festa major a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta també es podrà donar material escolar. A més, tots aquells que vulguin donar-ne podran fer-ho als diferents punts de distribució que s'han establert. Així, es podrà fer donatius a les diferents oficines de la Caixa, a l'Ajuntament de Tortosa, i a les llibreries Cid de Ferreries, La 2 de Viladrich, Arrels i Ebrebooks. També als hipermercats Carrefour Market i Simply.

La resistència estudiantil valenciana assenta les seues bases en Benimaclet

PAÍS VALENCIÀ.- Desprès de més de setze hores de debats i votacions durant el 3 i 4 d’agost en l’Associació de Veïns de Benimaclet (València), els quasi 80 membres del plenari del Front d’Estudiants del País Valencià van assentar les bases polítiques i organitzatives sobre les quals es pretén alçar la resistència davant el progressiu desmantellament de l’ensenyament públic.

Durant l’estiu de 2012, el Front d’Estudiants del País Valencià va nàixer com la primera trobada entre les diferents associacions estudiantils del nostre territori. Va suposar una aproximació històrica. Un any desprès, el FEPV ha viscut un nou episodi històric per al moviment estudiantil valencià amb aquesta segona trobada, l’encontre més nombrós d’estudiants valencians en les darreres dècades.

Els debats de la trobada giraren entorn al model d’organització del FEPV; a quin ha de ser el seu plantejament estratègic, és a dir, quines seran les directrius d’actuació per als sindicats de cada territori; i també a l’anàlisi de la realitat del moviment estudiantil a tot l’estat i com establir la coordinació que, fins ara, passa per treballar en la plataforma d’Estudiants en Moviment. A més, també s’analitzaren les últimes contrareformes educatives: la LOMQE i l’Estratègia Universitat 2015, la qual ha recuperat vigència amb l’últim informe d’experts del ministre Wert.

El lema d’aquesta trobada va ser “Enllaçant lluites, construint resistències”. Els atacs a l’educació pública s’agreugen cada any: pujades de taxes universitàries, retallades en beques, acomiadament d’interins, contrareformes educatives segregadores... I la resposta, la lluita, també ha d’augmentar. Aquest ha sigut l’objectiu de la trobada: consolidar una organització capaç d’enfortir-nos política i organitzativament.

Avui a Tortosa, just i necessari, nou projecte de piscines per als nous temps

Hi ha qui acostuma a dir, per allò del calumnia que alguna cosa queda, que el PSC no fa propostes per a la ciutat, i que només fa una política de posar pals a les rodes. Res més lluny de la realitat ja que des del PSC de Tortosa, sis anys després de l’arribada de Bel al govern i dels continus enganys, hem decidit assumir la responsabilitat davant la inacció i passivitat del govern de CiU per solucionar una de les principals problemàtiques que té la ciutat: la manca de piscines.

Per això hem presentat, de forma completament altruista, un projecte amb una voluntat propositiva que confiem que el govern tingui en compte, ja que el nostre principal objectiu és millorar la qualitat de vida dels tortosins i tortosines i la imatge d’una capital com Tortosa.

El projecte del PSC per a la construcció i remodelació de les piscines municipals de Tortosa, en el qual han treballat arquitectes, enginyers, tècnics en esports i d’altres tècnics de la ciutat i de fora, vol d’oferir una alternativa al projecte avui aturat de piscines municipals, fa ja més dos anys, quan el Govern de Bel, en el que va ser una gran presa de pel a tots el Tortosins i Tortosines, va fer veure que iniciava les obres de construcció de les piscines a l’estadi municipal, enganyant-nos a tots amb una burda comèdia que va suposar l’enderrocament de la piscina exterior.

No sabem les causes, ja que el govern de Bel, com Mariano Rajoy pensen que es millor callar i que escampi la boira que donar explicacions als ciutadans, però el cert és que a data d’avui, quasi dos i mig anys desprès, les obres no han començat.

Per això presentem un projecte que te tres aspectes importants a remarcar: en primer lloc que pot ser posat en marxa de forma immediata; en segon lloc que té un cost perfectament assumible, mitjançant una concessió, el que implica un cost zero pels tortosins i tortosines, en definitiva per a les malmeses arques municipals; i en tercer lloc que no interromp l’ús de la piscina actual.

Però el més important d’aquest projecte és que es pot dedicar tot l’estalvi econòmic anual, més d’un milió dos-cents mils euros a l’any,  que costa el projecte de piscines actual, als dos veritables problemes de la ciutat: el foment de l’ocupació i les polítiques de justícia social.

A diferencia del projecte de Palau d’Aigües presentat per CiU i que en el seu inici estava pressupostat en 20 milions d’euros, nosaltres presentem un projecte valorat en 2.279.792,70 € en la seva construcció bàsica i amb la possibilitat d’invertir, un milió d’euros més per a les intervencions addicionals i que pujaria a 3.241.860,08 €.

Les condicions del país han canviat molt des que es van dissenyar les piscines fins avui, i les condicions de vida dels tortosins i tortosines també, per això pensem que ara per ara l’Ajuntament de Tortosa no pot permetre’s el luxe de gastar-se 20 milions d’euros en unes piscines, ni 20, ni 14, ni 6. No podem gastar el que no tenim en unes piscines.

El projecte que presentem suposa una proposta continguda, realista i adaptada a les necessitats dels temps de crisi econòmica i requisits dels tortosins i tortosines.

L’àmbit d’actuació de la present proposta es troba a l’Estadi Municipal de Tortosa i el seu desenvolupament pretén:

1. Ordenar els actuals espais i equipaments existents, mantenint el velòdrom i actuant de principalment sobre la zona actualment ocupada per la piscina coberta, les ruïnes de la piscina descoberta i els terrenys que configuraven l’accés a l’estadi inicialment.
2. Construir les noves piscines, cobertes i descobertes, en l’espai on estaven les actuals.
3. Crear un espai multidisciplinar a l’entrada de l’equipament que permeti des de la celebració d’un concert, passant per un lliurament de premis o la celebració d’actes diversos de caire esportiu.
4. Establir un eix central vertebrador que configuri i creï una línia d’accés a les diferents dependències i equipaments directament lligat amb la plaça Joaquín Bau.

Dintre d’aquest espai està previst comptar amb:

1. Un edifici destinat a piscina coberta del tipus PCO-2 d’acord amb les fitxes tècniques d’equipaments esportius del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya amb una superfície total de 2.000 m2.

La principal particularitat d’aquest edifici és la seva configuració, amb una superfície vidriada i on es vol donar a conèixer i fer unhomenatge a l’esport tortosí i als triomfs que ha proporcionat.

Com? A través d’una sèrie de fotografies a la part superior de l’edifici on, amb el riu com a eix vertebrador de la ciutat de Tortosa, apareguin els principals esportistes tortosins de totes les èpoques, des de Nicolau fins a Kiko Vallespí, passant per figures de renom com Laia Forcadell, Mariano Toha, els germans Vela, fins a Josep Otero, que dona nom al camp de futbol municipal, en un clar gest de reconeixement i orgull pels mateixos i per les disciplines que van practicar, reivindicant i recomanant la pràctica de l’esport.

2. Una piscina descoberta, similar a una coberta del tipus PCO-3 però descoberta, d’acord amb les fitxes tècniques d’equipaments esportius del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes dues instal·lacions estan dissenyades de manera que es doni compliment dels requisits de la FINA (Federació Internacional de Natació) per tal de que puguin ser homologades per competicions oficials.

La construcció d’aquest edifici es faria de manera que, tant per la seva ubicació com per la seva temporalitat, permeti que l’actual piscina coberta continuï funcionant amb tota normalitat.

3. Un cop construïdes les piscines es pot continuar amb la resta del projecte amb un espai multidisciplinar on actualment es troba la piscina coberta, que pot ser una zona multiús o bé albergar una pista poliesportiva.
4. L’accés a l’Estadi Municipal des de la plaça Joaquin Bau seria un altre dels nous espais que serviria per ordenar un espai actualment es desús i que, sota la gran coberta, a més de servir per obrir l’espai exterior, inclou unes grades a mode d’escenari que permetrà la celebració de diversos actes, com ara lliurament de premis o concerts, al temps que dona pas al recinte esportiu.
5. Una pèrgola de comunicació de les instal·lacions. Aquest element, que té el seu origen a la plaça Joaquín Bau, recorre l’Estadi Municipal en tota la seva longitud habilitant un espai de circulació transversal que permet que tant els esportistes com el públic en general puguin accedir a totes les instal·lacions a través d’un espai ordenat, pavimentat i regularitzat.
6. Finalment el projecte comptaria amb la remodelació de la plaça Joaquín Bau, un espai que actualment serveix d’aparcament i que es troba en un estat de deixadesa important, i que es recuperaria com a nexe vertebrador de la plaça amb l’Estadi Municipal, amb la creació d’un espai amb molta vegetació i que serveixi d’entrada cap a les instal·lacions esportives en línia amb la idea del projecte.

L’estudi presentat està previst per desenvolupar-se en 6 fases:

1. Construcció de la piscina coberta.
2. Construcció de la piscina descoberta.
3. Espai multiús i enderroc de les piscines cobertes actuals.
4. Espai d’accés a l’Estadi Municipal.
5. Remodelació de la plaça Joaquín Bau (sense renunciar a la construcció d’un pàrquing soterrat més endavant).
6. Pèrgola de comunicació de l’Estadi Municipal.

El que es presenta com a bàsic i imprescindible són les fases 1 i 2, que garanteixen que Tortosa tingui piscines, tant cobertes com descobertes.

En definitiva, aquest estudi es basa en un projecte contingut, conscients dels temps de crisi actuals, adequat a les necessitats que han manifestat els tortosins i tortosines després d’haver parlat amb comerciants, ciutadans i altres col·lectius com ara els Instituts, un dels quals ofereix un mòdul de natació que es pot veure en perill si no es disposa de les instal·lacions adequades per poder impartir-lo, cosa que sembla que serà real si tot continua igual. 

Per aquesta raó, tal i com hem dit, posem a disposició del Govern de CiU, el projecte dissenyat, de manera que es creï un Consell de participació ciutadana d’estudi i debat per aquest projecte, que incorpori a tots els grups polítics municipals, els veïns, les entitats esportives de la ciutat i tots aquells que puguin estar interessats o veure’s afectats pel projecte, perquè pensem que un equipament així ha de ser fet pels i per als tortosins i tortosines.  Per això demanem al govern municipal que es deixi ajudar. Tortosa, i els tortosins i tortosines ho agrairan.  Avui a Tortosa, és just i necessari escoltar les persones per canviar junts el futur, amb un nou projecte de piscines per als nous temps.

Enric Roig Montagut
Arquitecte i regidor del PSC a l'Ajuntament de Tortosa

Farà falta gent per a la Via Catalana per la Independència

Ferran Bel respon les preguntes de Twitter

TORTOSA.- L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha contestat aquest dijous a l'Entrevista de Periodisme Juvenil, a les preguntes que els seguidors van enviar per Twitter. 

Ferran Bel explica que és la ciutadania la que té valorar la seva implicació amb la ciutat

Una de les preguntes era enviada per Eugeni Monllaó i ens deia "Tant criticar Joan Sabaté per ser alcalde i senador, com ho porta Ferran Bel fent el mateix?". L'alcalde va explicar que qui ho ha de valorar, a part dels militants socialistes,  és la ciutadania. Ells són qui han de acreditar si la implicació de l'alcalde és la mateixa que la que feia l'ex-alcalde, Joan Sabaté. Bel va detallar que a banda, actualment l'equip de govern està molt consolidat. El de CiU ha dit que la seva presència a la ciutat tampoc ha estat qüestionada com sí passava en Sabaté. L'alcalde va dir també, que no té cap interès de criticar a l'anterior alcalde i que li mereix tot el respecte, però que la seva tasca es va veure qüestionada amb els resultats electorals que va tenir.

Bel no admet que es digui que el projecte de les piscines sigui inviable

Un altra pregunta enviada per Llorenç Viña deia "Per què es van destruir les piscines de Tortosa dies abans de les eleccions sense tenir un projecte sòlid/viable?". En aquest sentit, Bel va apuntar que una cosa és que desprès el projecte no tires endavant però que aquest si que era sòlid i viable. El problema, segons Ferran Bel, surt quan  una de les empreses que formaven l'empresa que va tirar endavant aquest projecte no anessin bé. Bel va assegurar que no es van tirar les piscines per destruir-les, ja que això no entra al cap de ningú i seria absurd. L'alcalde de Tortosa explicava  que se'ls pot acusar de què ara per ara les piscines no tirin endavant, però que de cap manera se'ls acusi de no fer res amb les piscines com els anteriors equips de govern que no van presentar ni un projecte per reformar les piscines. En canvi creu que el govern de CiU en la pitjor conjuntura econòmica que ha viscut la ciutat i el país estan intentant tirar endavant el projecte. Bel creu que la gent s'hauria de preguntar el perquè en la conjuntura més favorable de les dues primeres parts de la decada del 2000 l'Ajuntament no fesa res. Bel vol recordar que en l'àmbit esportiu han construït una pista d'atlestisme, un camp de gespa artificial nou, un circuit de ciclisme a Vinallop, un poliesportiu nou i remodelat l'anterior... i per tant en aquest àmbit n'han fet molts de projectes. Bel no admet que es digui que el projecte sigui inviable. Tot i això, l'alcalde de Tortosa ha dit que estan treballant per tal que es pugui continuar endavant tot i no avançar-nos una data de finalització.

                       

Bel xifra amb més de 250.000, els visitants de la XVIII Festa del Renaixement

TORTOSA.- En una entrevista per a Periodisme Juvenil, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel ha parlat de diversos temes, un d'ells de la XVIII Festa del Renaixement. En aquest sentit, l'alcalde s'ha mostrat satisfet per la feina realitzada i de veure que els resultats han estat positius. Pel que fa a nombre de visitants ha superat totes les expectatives que s'han realitzat en anteriors anys. Tot i no donar una xifra exacta, Bel ha detallat que enguany la festa ha superat les 250.000 visites. Part d'aquest èxit és degut a la campanya intensa per promocionar la ciutat. Aquesta tasca s'ha vist reflectida amb la procedència dels visitants. La majoria de persones que van assistit en la festa de recreació històrica eren de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Entrevista a Ferran Bel (Alcalde de Tortosa)