D’ençà que estic al
món he vist i he viscut actes de caràcter polític i social. He anat a fets el
dia 11 de Setembre en honor a la gent que va lluitar contra l’assentament i
l’ocupació a Barcelona dels espanyols el 1714, però durant aquests últims dos
anys he pogut gaudir d’actes en manifest per a aconseguir la independència de
Catalunya, per exemple la manifestació del 2012 a Barcelona o la cadena humana
al llarg de tota Catalunya.
Amb aquestes coses
i amb altres el meu desig de la llibertat ha anat augmentant a mesura que he
anat creixent i he anat tenint més coneixement. A les manifestacions veia gent
de totes les edats i jo, que acabava de tocar aquell mateix matí, que l’endemà
havia de matinar, potser era la que menys inconvenients tenia per estar allí.
Hi havia ancians en cadira de rodes, nens acabats de néixer aguantats pels seus
pares al coll, escoles senceres de nens i nenes, immigrants... donant suport als
que cada dia intenten aconseguir el nostre propòsit des de ja fa anys. A
principi de curs vaig estudiar el 1714, i vaig descobrir l’origen d’aquesta
diada. Acabo d’estudiar la Guerra Civil. Després d’això, he vist que hi ha
hagut gent que ha arriscat la seva vida per demostrar la seva identitat, que ha
lluitat, que ha fet el possible per aconseguir-ho i comparar-ho en el fet que
l’altre dia vaig anar de colònies amb adolescents dels països catalans i més de
la meitat parlaven castellà...
A vegades he anat
preguntant sobre l’opinió personal sobre la independència de Catalunya i he
obtingut moltes respostes diferents. La més freqüent ha sigut: “Per a què, si
no estarem millor del que estem ara?” o “Més igual, a mi això no m’afecta, i a
més a més el tema del futbol estaria molt malament.”. Aquests arguments em
semblen molt incoherents, perquè a més a més aquestes persones, ni s’han
informat ni s’han adonat de com està, és simplement peresa de sortir i a
demostrar el que som. I a causa d’això, segurament jo no podré veure Catalunya
independent.
A hores d’ara
encara no he parlat directament de la meva opinió sobre la independència de
Catalunya. Penso que la independència seria la solució per a tothom. Per als
catalans, seria millor econòmicament, tindríem el nostre propi comerç i igual
que ara no dependríem de ningú. Però el millor argument per a la independència
és que hem de defensar la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra
història. Només fan falta tres generacions per a perdre un idioma, i ara per
ara, vas a Barcelona, a Girona a València, a Salou entre altres i et sorprèn
creuar-te amb una persona que parla català. A més a més, des del govern
espanyol intenten aixafar-nos fins a poder enfonsar la llengua i la cultura.
El català serà
oficial a Europa quan Catalunya sigui un estat membre de la Unió Europea. Hem
de seguir lluitant per aconseguir una llengua oficial perquè no sigui xafada
pels espanyols; no volem una llengua minoritzada com la d’ara, necessitem
seguir lluitant per aconseguir la llibertat dels nostres drets i de la nostra
cultura. Som com som i hem de lluitar per la nostra identitat i pel nostre
país, a l’igual com ho ha fet tota la resta de gent que ha volgut una Catalunya
lliure!
Laia Haro Catalan
Guanyadora del IV Concurs "Tu Opines"
