Atès el moment que estem vivint i la incertesa que te el
futur del poble català, m’he pres, previ consulta amb en David, uns minuts per
explicar públicament el significat del dret a la autodeterminació dels pobles i
la seva extensió, des de una perspectiva jurídica-internacional i filosòfica,
vegem:
El dret a la autodeterminació es un dret col·lectiu que
faculta als pobles a decidir lliurement i per si mateixos la seva forma de
govern per la qual seran regits i, en última instància, a constituir un Estat
independent. Aquest últim aspecte del dret ha estat objecte de debat i de
nombroses discussions doctrinals, fet que ha portat a la comunitat
internacional a legislar sobre ell i a limitar el dret a una sèrie de supòsits,
segons els quals, si que es possible exercir-lo. Es important que un cop
exercit el dret en el sentit de fragmentar o de separar un Estat del que
inicialment formava part, aquest nou Estat sigui reconegut per la comunitat
internacional.
El dret a la autodeterminació es doncs un dret humà, que
totes les societats tenen i que, recordem, es un dret que s’exerceix de forma
col·lectiva, no individual. Com a dret humà apareix en la Carta de Drets Humans
i en particular en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en
el seu article 1 estableix lo següent: “todos
los pueblos tienen el derecho a la libre determinación. En virtud de este
derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo de su
desarrollo económico, social y cultural. Para el logro de sus fines, todos los
pueblos pueden disponer libremente de sus riquezas y recursos naturales…”
El dret
a la autodeterminació es doncs, per al dret internacional, un dret de “ius
cogens”, es a dir, d’obligat compliment, dret imperatiu per als Estats,
d’aquest fet se’n extrauen varies conseqüències, per exemple: no s’admeten
excepcions al dret, ni exclusions, ni alteracions del seu contingut, així doncs
qualsevol acte contrari al sentit essencial del dret i teleològic del dret serà
considerat violador del mateix i serà declarat com nul de ple dret, així es
desprèn de la lectura del article 53 i 64 de la Convenció de Viena de 1969
sobre el Dret dels Tractats : “es
nulo todo tratado que, en el momento de su celebración, esté en oposición con
una norma imperativa de derecho internacional en general…” y “si existe una norma imperativa de derecho
internacional general, todo tratado existente que esté en oposición con esa
norma se convertirá en nulo”.
En quant a la finalitat del dret, la Assemblea de Nacions
Unides s’ha encarregat de dictar varies resolucions explicant quin es el sentit
del dret a la autodeterminació dels pobles, entre d’altres i de les més
reconegudes es la resolució 2625 que contempla el dret com un dret que fomenta
les relacions d’amistat entre els Estats i garanteix la igualtat, i sobretot el
contempla con una eina per als pobles colonitzats perquè puguin exercir el dret
que tenen com a poble, però recorda el següent: “que
todo intento de quebrantar parcial o totalmente la unidad nacional y la
integridad territorial de un Estado o país o su independencia política es
incompatible con los propósitos y principios de la Carta de Naciones Unidas”.
Citant altres
finalitats del dret que la carta contempla també trobem la cooperació entre
Estats i : “el establecimiento
de un Estado soberano e independiente, la libre asociación o integración con un
Estado independiente o la adquisición de cualquier otra condición política
libremente decidida por un pueblo constituyen formas del ejercicio del derecho
de libre determinación de ese pueblo”. A més de recordar al final de la resolució i com a clàusula
de tancament que: “ninguna de las
disposiciones de los párrafos precedentes se entenderá en el sentido de que
autoriza a fomentar cualquier acción encaminada a quebrantar o menospreciar,
total o parcialmente, la integridad territorial de Estados soberanos e
independientes que se conduzcan de conformidad con el principio de la igualdad
de derechos y de la libre determinación de los pueblos… y que estén dotados de
un gobierno que represente la totalidad del pueblo perteneciente al territorio,
sin distinción por motivo de raza, credo o color”.
Des de
un punt de vista filosòfic del dret, l’autor que he trobat (criteri personal)
que s’assembla més o que estableix les bases del que serà el dret a la
autodeterminació es John Locke, filòsof Britànic que defensava l’Estat com a
model de protecció dels drets i de garantia. Locke estableix que el poder recau
sobre el poble i que es aquest qui exercint aquest poder institueix una
societat mitjançant un pacte i crea un parlament on es faran lleis i reglaments
etc. Però, què diu Locke al II Tractat sobre el govern civil?
1.
Locke
diu que mitjançant un acord els homes es constitueixen en una societat, i que
aquesta es regirà per la majoria, societat on la minoria haurà d’acceptar-la.
2.
Creu
que ha d’existir un cos polític que representarà a tota la comunitat sense
exclusions.
3. Conclou
que encara que els homes neixin baix un govern, es impossible que cap individu
mai pugui decidir sobre una forma de govern diferent i, remarca que els petits
Estats han pogut al llarg dels temps separar-se dels governs dels que, inicialment
en formaven part, ja que, segons ell, es absurd acceptar el principi que
estableix que el néixer baix un govern et sotmet naturalment a ell i que, no
tenim el dret a la llibertat del que gaudíem en el nostre estat de naturalesa.
Uns
quants capítols més endavant, en el capítol XIX (de la dissolució del govern)
arriba a les següents conclusions:
1.
Afirma
que els pobles no son freqüents a revelar-se, a menys que hi hagi,
continuadament, abusos freqüents, cas en el que, el poble acabaria finalment
alçant-se per molt que se li digui que els seus governants son sagrats o
descendents del poder celestial.
2.
Nega
que les revolucions siguin a causa de “petits errors”, si no que, els errors
continus que fan que el poble pensi que s’està amb guerra contra ell, son els
que fan aixecar al poble i posen al govern en mans de qui realment pot garantir
els seus fins.
3.
Per
últim conclou que el poder de cada individu lliurement va donar a la societat
no por revertir novament en ell mentre aquesta societat funcioni, ja que, qui
te el poder en aquell moment es la societat que funciona, que, el poble
exercint el seu poder sobirà ha establert una duració de la legislatura, i que
en aquest cas, el poble tindrà novament el dret a escollir la forma de govern.
De tot
això i fent un “mix” entre el pensament filosòfic de Locke i la situació legal
actual podem concloure el següent:
·
El
dret a la autodeterminació porta implícit el dret a la llibertat i a la
igualtat en el sentit de que els pobles son lliures per poder establir-se en un
nou Estat i organitzar-se com altres pobles han fet al llarg de la història.
·
Locke
recorda que un Estat organitzat i que funciona correctament, la revolta no es
justa i no està legitimada, es a dir, ell entén que únicament estarà legitimat
per a alçar-se quant sigui objecte d’abusos i de discriminacions, de no ser
així qualsevol revolta anirà en contra dels drets que tenen els altres
ciutadans de la comunitat, els quals mitjançant pacte han volgut establir
voluntàriament una comunitat i funcionar sota unes normes
Podem
concloure que la diferència entra Locke i la plasmació legal del dret a la
autodeterminació d’avui en dia no es tan gran, per això, i a mode de llistat,
he cregut convenient fer vàries comparacions:
1.
El
dret a la autodeterminació porta implícit el dret a la llibertat i a la
igualtat en el sentit de que tots els pobles son lliures per establir un nou
Estat i organitzar-se com altres pobles han fet al llarg de la història.
2.
Locke
recorda que quant un Estat està organitzat i “funciona” correctament, no es
just, ni ha de alçar-se el poble, es a dir, ell entén que únicament estarà
legitimat per revelar-se quant quan sigui objecte d’abusos i de
discriminacions, cas contrari qualsevol revolta aniria contra els drets dels
altres ciutadans, del que se’n denomina “la comunitat”, els quals també
mitjançant aquest pacte han desitjat organitzar-se en societat voluntàriament i
conduir-se per unes normes de convivència les quals atorguen uns drets però
també unes obligacions.
3.
En
el mateix sentit que Locke apunta, la regulació actual del dret, prevé que: “en ningún caso se entenderá en el
sentido de que autoriza a fomentar cualquier acción encaminada a quebrantar o
menospreciar, total o parcialmente, la integridad territorial de Estados
soberanos e independientes que se conduzcan de conformidad con el principio de
la igualdad de derechos y de la libre determinación de los pueblos… y que estén
dotados de un gobierno que represente la totalidad del pueblo perteneciente al
territorio, sin distinción por motivo de raza, credo o color”. Redactat que no s’aparta del que
Locke ja contemplava quant feia referència als límits del exercici del dret,
que, recordem era al “funcionament” del Estat.
·
Per
últim, Locke considera que el que es podria arribar a entendre com un supòsit
legitimador de la “revolta”, podria consistir en la ocupació colonial d’un
poble o el establiment d’una colònia, doncs la legislació internacional, cal
recordar, que contempla el dret a la autodeterminació com una eina que
garanteix la llibertat e igualtat d’aquests pobles colonitzats, com recorda la
resolució 1514 de la Assemblea General de Nacions Unides: “la continuación del colonialismo
impide el desarrollo de la cooperación económica internacional…el proceso de
liberación es irresistible e irreversible y que, a fin de evitar crisis graves,
es preciso poner fin al colonialismo…”
ALBERT CARLES, ESTUDIANT 4T DRET UAB
.JPG)
.JPG)
