US ESPEREM A DIURNA

Us convidem a seguir el nostre nou projecte: Diurna. Podem accedir-hi aquí. 

El PP guanya en un Congrés d'esquerres

El Partit Popular ha estat el guanyador de les eleccions que, una vegada més, han deixat un Congrés dels Diputats fragmentat on la governabilitat està en perill. El PP ha millorat considerablement el seu resultat de les eleccions anteriors, tot i això, no ha aconseguit traure la majoria suficient per governar còmodament. 

El PSOE de Pedro Sánchez no ha aconseguit ser l'alternativa que buscaven, amb 85 escons es queden lluny dels que van per davant i no es desmarquen molt del partit que va per darrera. Unidos Podemos (la suma de Podemos i Izquierda Unida) aconsegueixen el mateix resultat que en les anteriors eleccions, 71 escons. El partit taronja, Ciudadanos, ha baixat respecte les anteriors eleccions i sol tenen una representació de 32 diputats. ERC, un cop més, passa per davant dels partits nacionalistes i amb 9 escons representen l'esquerra independentista de Catalunya en aquest Congrés dels Diputats. CDC aconsegueix 8 diputats. El PNV 5, en canvi el partit més extremista del País Basc, Bildu, aconsegueix 2 escons. Per últim, Coalición Canaria té la representació d'un diputat. 

Tot i que la lectura general és que el Partit Popular ha guanyat les eleccions, hem de fer un anàlisi més exhaustiu i veure que les esquerres sumen més que les dretes. Pel que fa a la suma d'esquerres (PSOE, UP, ERC, CDC, PNV, Bildu) arriben a 180 diputats. Si fem una suma del bloc conservador (PP, Ciudadanos i CC) aconseguirien 169 escons.

Esquerra bloqueja la consulta sobre la retirada del monument franquista

TORTOSA.- El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya a Tortosa ha bloquejat la consulta sobre el monument franquista que havia de tenir lloc el proper 28 de maig. El motiu d'aquesta desautorització és per la formulació de la pregunta. Als republicans no els agrada l'enunciat ja que no es parla d'un monument franquista, tal i com és, sinó com un monument de la Batalla de l'Ebre. 

El grup municipal de la CUP Tortosa ha estat més dur encara. Ha requerit a l'Ajuntament de Tortosa que retirin el monument, que està enmig del riu Ebre al seu pas per la ciutat, per fer complir la Llei de la Memòria Històrica. Si no es compleix amb el requeriment la CUP iniciarà una demanda judicial per via administrativa. 

D'altra banda, l'associació d'Òmnium Cultural defensa la retirada del monument sense cap consulta prèvia. També estan en desacord amb la pregunta formulada pel consistori tortosí. 

Polèmica per la presència policial al Rectorat de la Universitat de Lleida

Imma Manso és la polèmica professora de la Universitat de Lleida que és subdelegada del Govern i forma part del Partit Popular. Manso és acusada per feixisme per la Assemblea de Lletres de la pròpia UDL. Aquesta organització va començar una campanya contra la professora demanant que marxi de la Universitat. A més, van entrar a una de les seves classes i presumptuosament, la del PP els va contestar de forma desafiant i xulesca sense respectar el dret a l'expressió i la manifestació dels estudiants. 

Són molts els partidaris per tal que Imma Manso marxi de la Universitat, també n'hi ha molts d'altres que no consideren justes les acusacions de la Assemblea i justifiquen a Manso dient que únicament està militant en un partit on probablement està a favor de la majoria de polítiques impartides però no en la seva totalitat. 

Sigui com sigui, ara hi ha un altra polèmica: la presència policial a la Universitat. Hi ha tres policies secretes que formen part dels recursos de l'Estat. A més, hi ha tres policies més, d'empresa privada pagada per la UDL que també vigila que es pugui fer les classes amb normalitat de la professora Imma Manso. La Assemblea, entre altres estudiants, critiquen aquesta presència policial  ja que a banda de ser un malbaratament de recursos, quan hi ha moltes coses que no funcionen a la UDL, vulnera la llibertat d'expressió. 

És per això que la pròpia Assemblea ha organitzat una manifestació el proper 17 de maig a les 15.30 per protestar-ne. 

Presència policial que recorda als Grisos

La Assemblea de Lletres de la UDL ha criticat durament la presència que els recorda als Grisos durant el franquisme que assetjaven amb la seva presència a les universitats. 

Aquesta presència policial a la Universitat va de més lluny, també s'apunta que hi havia policia durant els actes del 15M.   

Europa té la culpa, Brussel·les és la seva responsabilitat

Primer que tot deixar clar que estic amb solidaritat amb les famílies que han mort durant els atemptats de Brussel·les, ells no tenen la culpa. No tenen la culpa com tampoc la tenen els milions de refugiats que cada dia veuen com familiars seus moren o veuen el final de la seva vida cada vegada més a prop. Aquests tampoc la tenen. 

La culpa és de la mateixa Europa, que hipòcrita d'ella venent armes a l'hemisferi sud. Què bonic queda en boca dels polítics europeus que lamenten els atacs i que buscaran els culpables. En part, els culpables són ells mateixos. Des dels seus luxes i lluny de la situació, ordenen l'atac constant i bombardejant a civils que com els que han mort avui no tenen la culpa. 

Terroristes són els que han matat avui a Brussel·les, però terroristes són també aquests homes amb americanes que veiem tant bons a la televisió. 

Una cosa no justifica l'altra, per cap de les maneres, no. Però no vulguem ser cecs i condemnem les dues coses. 

#PrayForBrussels #PrayForSiria. #Peace 

"Accident de Freginals: davant de quin presumpte delicte ens trobem?" per Albert Carles

Després dels fets del passat diumenge, molta gent s’ha preguntat quin tipus de responsabilitat penal podria tenir un subjecte com el conductor del autobús.

En aquest sentit cal fer un intent de subsumpció dels fets al paper de la llei i a les interpretacions que ha efectuat de la mateixa llei la jurisprudència del Tribunal Suprem, sala segona.

Els dos preceptes penals que ens interessen aquí, donada la informació de la que disposem, són l’article 142 corresponent al delicte d’homicidi imprudent i l’article 152 corresponent al delicte de lesions imprudents, els dos del Codi Penal.

La diferència radica en la consideració de greu o de menys greu en el que jurídicament es entès per “manca d’atenció” o “manca de diligència deguda”.

Si es considera que la manca de diligència deguda és greu, això és, en paraules del Tribunal Suprem: “greu falta d’atenció, inobservança de la més elemental prudència, de les més elementals normes de vigilància i prudència, total falta de respecte dels més elementals deures de cautela, fàcilment previsible per la persona mínimament prudent, oblit absolut dels més elementals deures de prudència exigibles en els comportaments humans a la persona menys cuidadora, desatenció grossera, elemental o vulgar, ometre la diligència més elemental o la mínima exigible”. Si es donés aquest cas, estaríem en el terreny de l’homicidi imprudent greu i lesions imprudents greus, castigats amb penes de presó.

Per poder afirmar que es tracta d’imprudència greu es tenen també en compte el respecte al límit de velocitat de la via en qüestió, si es tractava d’una conducció anòmala o no etc. Si de tot plegat es considera que el conductor ha comés una acció o omissió no maliciosa, no respectant el degut comportament exigible a una persona com ell i això ha provocat un resultat lesiu que és causa directa de la manca d’atenció greu, podrem afirmar que efectivament es tracta de delictes d’homicidi i lesions imprudents greus, el que comportaria pena privativa de llibertat per al conductor.

Si per contra, la persona ha tingut una reacció que no és deguda a una manca d’atenció greu, ja que aquesta persona respectava els deures que té com a conductor professional i el resultat no es deu a cap manca greu dels deures de prudència, podrem estar en el terreny de l’homicidi imprudent menys greu i de les lesions imprudents menys greus, castigats els dos amb pena de multa, i no de presó, el que comportaria que el conductor sigui obligat a pagar una multa.

És important també tenir en compte que tots dos delictes, requereixen per poder ésser perseguits de denúncia de les persones afectades o agreujades pels fets, com així indica el Codi Penal.

Albert Carles Subirats, Graduat en Dret (menció Dret Empresarial), Máster en Dret Públic Econòmic i Màster d’accés a l’advocacia, ESADE. 

La premsa escrita a Tortosa en "La Dècada Moderada (1844-1854)"

Context històric. L’any 1843, Isabel II compleix la majoria d’edat (als 13 anys). Els moderats van accedir al poder amb el suport de la corona. Es va iniciar així una llarga etapa de governs moderats que va durar deu anys i que va acabar el 1854 per mitjà del pronunciament militar del progressista anomenat “la Vicalvarada”.

Els diaris: 

A Tortosa, el 9 de novembre de 1845 apareix el diari “El Ebro”, dirigit per José Maria Paulí. No era un diari de caràcter polític. Com a subtítol tenia el nom de “Semanario de literatura, historia, teatros, comercio e industria”. La publicació sortia tres cops per setmana. L’idioma utilitzat era el castellà i l’estructura era simple: dues columnes per pàgina. Aquest és el diari més antic de Tortosa datat pel moment.

Tres anys més tard, l’any 1848, apareix “El Dertosense”, un diari de característiques similars que apareix per primer cop el 16 de maig. Estava dirigit per Juan Oliván i portava com a subtítol “Diario de Fomento, Arte, Literatura y Avisos”. A partir del número 79, el dia 15 de juliol del mateix any, passa a ser un setmanari. Els redactors habituals eren Àngel Luis, Antonio de Suelves, Joaquin de Alberni i Daniel Fernandez. El diari de nou pàgines estava escrit en castellà a doble columna.

Els Reis Mags arriben remolcats a Tortosa

TORTOSA.- Els Reis Mags sembla ser que van tenir problemes per arribar a Tortosa. L'estrella arribava pel riu Ebre i darrera tres barques dels patges reials, però els Reis no hi eren. On estaven? La seva barca arribava remolcada per la platja de Ferreries per un cotxe de l'Ajuntament. Després de mitja hora de retard, els Reis no van tenir l'arribada triomfal. 

La cavalcada també va tenir alguns problemes. El primer l'estrella que il·lumina el camí dels Reis. Aquesta també anava remolcada, estava damunt d'un carretó de la brossa de l'empresa de neteja de la ciutat, Nett Tortosa. La carreta no estava decorada i feia que la estrella no lluís molt. A més, no estava en molt bon estat. Com es mostra en les fotografies es veu vella, trencada i amb algunes taques. 

Alguna de les carrosses era massa altes, van topar amb les llums de Nadal en algunes ocasions. 

La cavalcada en si tampoc tenia molt sentit. Havia carretes del Renaixement, d'altres sobre alguna pel·lícula Disney i maquinària agrícola amb poca decoració. 

Trencant el somni!

OPINIÓ.- Permeteu que escrigui l'article més enfadat i més directe que fins ara he escrit. Hem fet el ridícul davant tot el món i el que és pitjor, davant Espanya. La CUP finalment no envestirà a Mas després de la comèdia que han estat fent. Junts pel Sí tampoc han estat capaços de proposar un nou candidat que sí que agradi a la CUP. Entre uns i altres, als que ens han fotut però bé són als catalans que volem la independència de Catalunya. 

Ells són els únics responsables del desastre que han comès a Catalunya i ens han abocat a unes noves eleccions. Han fet que els últims anys de lluita no hagin servit per res. Han jugat amb el nostre somni i amb les nostres il·lusions i han tirat per la borda una manifestació multitudinària a Barcelona, una cadena de nord a sud del país, una "V" amb els colors de la senyera, una jornada de participació com el 9N, una onada de colors a la Meridiana i unes eleccions històriques on la participació havia donat legitimitat parlamentària per continuar amb el repte de la independència. 

Com a independentista hem sento humiliat, estafat i ridícul. Hem toca molt els collons, i perdó per l'expressió, que per tenir ganes de protagonisme uns i altres (Junts pel Sí i la CUP) hagin trencat tot el que fins ara havíem aconseguit. És per això que no votaré. Davant l'escenari de noves eleccions no aniré a votar ja que per molt que voti, després els polítics jugaran amb el meu vot com acaben de demostrar. 

Tot i això, continuaré sent independentista, només faltaria, però si ja ho veia difícil, ara ho veig impossible. 

Salut i independència. 

Pol, Bruno i "Merlí" de TV3 ens gratifiquen

OPINIÓ.- Heu vist mai "Merlí" de TV3? És una sèrie on: un institut, uns adolescents i la Filosofia formen un bon panorama televisiu els dilluns la nit. Volia dir que és una sèrie d'adolescents però avui en dia no existeix aquest producte, tothom podem veure tot sense cap tipus de problemes. 

"Merlí" podria ser analitzada sociològicament, com qualsevol cosa emesa. Es pot englobar dins de la teoria dels usos i les gratificacions, moltes de les necessitats dels espectadors es veuen satisfetes per la sèrie. 

1. Amb aquesta sèrie existeix una facilitat en la comunicació. Parlar de cada capítol és tema de conversa i pots establir una relació comunicativa amb un altra persona. Imagina't que estàs en una sala d'espera i hi ha una televisió encesa, i estan emeten un dels capítols de la sèrie. Llavors amb aquella persona que no coneixes de res pots conversar sobre allò que estàs veient. 

2. També és un element d'afiliació. Tots aquells que miren "Merlí" formen part d'un grup. Veure aquesta sèrie t'ajuda a parlar amb altres persones que tenen un grup. Si estàs al dia de la sèrie pots comentar l'escena de la festa entre el Bruno i el Pol. Les xarxes socials n'anaven plenes i l'endemà tots els seguidors en parlaven. 

3. Si mires el que passa també et pot servir d'aprenentatge social. Les escenes de la sèrie et poden ajudar a resoldre alguns problemes que pots tenir a la realitat. Si tu ets una persona com el Bruno, a través d'ell pots veure les conseqüències d'actuar d'una manera o d'un altra. A través de la seva experiència pots adquirir tu una manera d'afrontar les coses. 

4. Per últim, "Merlí" de TV3 té una capacitat de domini i de conducta. És capaç de legitimar rols. Tracta temes d'actualitat i això ajuda a normalitzar algunes situacions com la diversitat sexual. 

  

"És delicte tirar peix-gat (sirulos) al riu Ebre?" per Albert Carles

INVESTIGACIÓ.- De ben segur aquesta és una pregunta que alguns pescadors i pescadores s’han fet algun cop mentre pescaven aquest tipus de peix que resulta tan atractiu d’atrapar. 

Com un ciutadà més del Baix Ebre jo també he escoltat en alguna ocasió la llegenda que corre sobre si el peix-gat va ésser introduït al Riu Ebre per alemanys i que es tracta d’una tipologia de peix que causa greus danys a la fauna que viu al riu. 

Efectivament si fem un cop d’ull al que ens diu la legislació veurem com, al Reial Decret 630/2013 es regula el catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores i a l’annex es contempla el peix-gat negre i el peix-gat puntejat, o “bagre de canal” com espècie exòtica invasora. 

El fet de que s’hagi catalogat el peix gat com una espècie exòtica invasora comporta repercussions, fins i tot penals per a tots aquells que introdueixen aquesta espècie a qualsevol hàbitat natural que formi part del territori espanyol. 

El Codi Penal contempla així, al seu article 333CP (delictes relatius a la fauna i flora), que “tot aquell que introdueixi o lliuri espècies de flora o fauna no autòctona, de tal manera que perjudiqui a l’equilibri biològic, contravenint les lleis, serà castigat amb la pena de presó de 4 mesos a 2 anys o multa de 8 a 24 mesos...”, efectivament introduir al Riu Ebre o tornar a introduir peix gat, (en el cas que s’hagi pescat i no s’hagi matat l’espècie i es torni a llançar al riu), és contrari al que estableix la normativa administrativa que regula el catàleg d’espècies exòtiques invasores ergo es també contrari al que estableix el Codi Penal quan el fet de lliurar aquesta espècie perjudiqui l’equilibri ecològic, i és destacable aquí, que el precepte no estableix l’adjectiu “greu”, el que evidencia que no serà necessari que la introducció de l’espècie es porti a terme de manera massiva. En definitiva, els ciutadans ebrencs que practiquen la pesca han de saber i anar en compte amb la introducció o reintroducció d’aquesta espècie exòtica invasora perquè, com ha estat constatat, pot esser constitutiu d’un delicte castigat en fins a 2 anys de presó. 

ALBERT CARLES SUBIRATS, Graduat en Dret (menció Dret Empresarial), estudiant del Doble Màster en Dret Públic Econòmic i Màster d’Accés a l’Advocacia, ESADE.

La SAPE, una filosofia de vida

Imatge: Hector Medavilla 

EL RACÓ D'EN DAVID - La Sape és la "Société des Ambianceurs et donis Personnes Elegants". El fotògraf Medavilla (2015) explica que: "La Sape és una part important de la cultura congolesa". Totes les persones reconeixen els Sapeurs i pensen que són importants, com famosos. Chardel (2015) en el seu article diu que: "La Sape és com una girafa. És difícil descriure el que és, però ho reconeixes immediatament ".

Els Sapeurs són persones pacifistes. Ells no volen la guerra i no els agrada les armes. Medavilla (2015) diu que "aquesta societat només existeix quan hi ha pau". La Sape té un codi de conducta però cada Sapeur té el seu propi estil. La higiene és molt important per als Sapeurs. Muñoz (2010) diu que "un Sapeur ha de comportar-se com a tal. I no només en el sentit estètic. Ells han de ser bons ciutadans i defensar la pau per sobre de tot. ". L'article Una ronda de somni (2011) explica:" Un Sapeur és sobretot un cavaller i un pacifista ".

Secocrun (2014) detalla que "el seu moviment aporta color i esperança a la vida del Congo dels oprimits, i recentment han guanyat notorietat - tant és així que Sapeurs són els protagonistes d'un comercial de Guinness, que celebra els seus estils individuals i orgullós les seves coses. ".

La motivació del Sapeurs és sortir d'un lloc on tenen reconeixement. París és el somni pel tot Sapeur. Muñoz R (2014) diu: "París és l'origen de tot, la font per beure aquest elixir de l'elegància eterna.".

En un anunci del Guinness sobre els Sapeurs, podem veure la transformació d'un Sapeur que han acabat un dia de treball. Però no és una representació perfecta de la realitat. Un article de la BBC (2014) diu que "el marc de l'obertura de l'anunci situa l'acció al Congo Brazzaville. Els Sapeurs existeixen tant allà com a la veïna República Democràtica del Congo -. Però l'anunci va ser en realitat un tret a Sud-àfrica.". Així, els Sapeurs autèntics no estan representats a l'anunci. Però el lloc web de Guinness (2014) afirma el contrari i diu que la "nova campanya GUINNESS compta amb el 'Sapeurs', (la societat de les persones elegants del Congo), un grup de gent humil i refinats de Brazzaville, la capital de la República de Congo. ".

Per tant, és l'anunci de la Guinness una bona forma de veure l'estil de vida Sapeurs? Potser sí, perquè com diu Carter (2014) "L'equip ha treballat molt de prop amb un estilista per al rodatge d'anuncis per treure brot natural dels  Sapeurs '.".

Sigui com sigui, tothom reconeix La Sape com una filosofia, una forma de vida. Tots els articles a Internet tenen el mateix punt en comú.

David Benito Llatge

Estudiant de Comunicació i Periodisme Audiovisuals a Lleida

Article fet amb anglès i utilitzat per tasques universitàries 

Referències

·         BBC (2014, Gener). Congo sapeurs: Is the Guinness ad true to life?. Trobat a: http://www.bbc.com/news/blogs-magazine-monitor-25783245

·         Carter. M. (2014, Gener). Meet the stylish Sapeurs, the Congolese stars of Guinness's new and and doc. Trobat a: http://www.fastcocreate.com/3024870/meet-the-stylish-sapeurs-the-congolese-stars-of-guinness-new-ad-and-doc

·         Casa África (2011, Abril). Un sueño de ida y vuelta. La SAPE congolesa. Trobat a: http://www.casafrica.es/agenda_europa_africa.jsp?PROID=296013

·         Guinness (2014). The Sapeurs. A new GUINNESS Campaign for 2014". Trobat a: http://www.guinness.com/en-gb/sapeurs/

·         Medavilla H. (2015, Octubre). Els Sapeurs I la Société des Ambianceurs et des Personnes Elégtantes (SAPE). Presentat  a “Dia D. Àfrica com mai l'havies vista” de la Universitat de Lleida, Lleida.

·         Michalon N. (2015, Abril). Sussing out “La Sape”: fashion, science or religion?.Clique. Trobat a: http://www.clique.tv/en/enquete-sur-la-sape-mode-science-ou-religion/

·         Muñoz. I. (2010, Desembre). Dandis a pesar de todo. El País. Trobat a: http://elpais.com/diario/2010/12/19/eps/1292743617_850215.html

·         Muñoz. R. (2014, Març). La Sape, la moda como religión. RTVE. Trobat a: http://blog.rtve.es/moda/2014/03/la-sape-la-moda-como-religión.html

·         Secorun. L. (2014, Abril). La Sape knows style. Ozy. Trobat a: http://www.ozy.com/good-sht/la-sape-knows-style/30968

Una cita amb Èric Navarro

"Dates" i "Cites" dues sèries de televisió semblants però totalment diferents al mateix temps. Comparteixen una única cosa, la idea principal, l'argument. Totes dues parlen d'aquelles cites a cegues amb persones que has conegut per Internet. La tensió de la primera vegada, el saber si serà com a la foto o si sabràs que dir durant la cita... tot forma part de la trama. "Cites" de TV3 està ambientat a Barcelona i porta un format molt més dinàmic i amb clau més graciosa. "Dates" juga molt amb els moments incòmodes i deixa veure el caràcter londinenc. Avui jo també tinc una cita. Ho faig amb l'Èric Navarro, un dels guionistes d'aquesta sèrie que aviat estrenarà segona temporada.

David Benito: Molt bones Èric. Gràcies per acceptar aquesta entrevista!

Èric Navarro: Un plaer!

D: Explica'ns com vas arribar a formar part de l'equip de guionistes de "Cites"?

E: Doncs l'equip de "Cites", en aquell moment format pel creador de la sèrie Pau Freixas i el cap de guió Ivan Mercadé, es van posar en contacte amb mi i hem van entrevistar. Hem van explicar el que tenien entre mans i em va semblar un projecte fantàstic, jo ja coneixia la sèrie original i em semblava una idea molt atractiva. Després hem van demanar que fes una prova de guió que consistia en escriure una cita. No només em van entrevistar a mi sinó a un bon grapat de guionistes, però vaig tenir la gran sort de ser un dels seleccionats. Des d'aleshores que formo part d'aquest equip, és la millor cosa que m'ha passat mai a nivell professional, n'estic molt agraït.

D: Quina diferència veus entre "Dates" i "Cites"?

E; Poc més puc afegir al resum que has fet tu mateix. Gairebé tot és diferent a la sèrie original, excepte el concepte inicial. Vam apostar per un to més fresc, més amable, en resum més nostre... A la segona temporada encara serà més evident.

D: Hi ha novetats per la segona temporada?

E: Hem aprés dels errors de la primera i això ja s'està notant en el guions. La sèrie està pensada per ser més comèdia romàntica, estem intentant que sigui més fàcil enganxar-se i crear personatges amb els que sigui més fàcil connectar... però sense perdre allò que va agradar als espectadors a la primera temporada.

D: Com és el procés d'escriure el guió d'una sèrie com aquesta? Quan de temps pot passar fins que el tinguis acabat?

E: El procés és llarg però perquè en aquest equip prima l'autoexigència per sobre de les presses. Una màxima del Pau i l'Ivan és que més val entregar tard però estar segur de que el que envies assoleix el nivell que es demana. I així procurem que sigui.

Per això he trigat tant en contestar-te les preguntes (excusa barata)

D: Les idees d'on surten? Amb que t'inspires per escriure les cites? Has usat mai alguna cosa que t'hagi passat per escriure els guions?

E: Les idees surten de tot arreu. Des d'anècdotes que t'han passat a tu mateix, anècdotes que t'han explicat o fruit de la imaginació totalment.

Mai he escrit cap capítol basat en una cita que hagi tingut jo mateix, però a vegades hi ha situacions o personatges en les que t'inspires en coses de la teva vida real. Molts amics meus s'han vist homenatjats en capítols de la sèrie.

Al capítol 13 la Judith (Aida Oset) explicava que de petita havia estat enamorada del Marc Ros. El Marc Ros és un dels meus millors amics des del 3 anys, anàvem junts al cole. 25 anys després seguim sent amics i no només això sinó que compartim pis. No és maco poder fer un homenatge així? (A més a més, si la Judith hagués anat amb nosaltres a classe segur que s'hagués enamorat d'ell... el cabró se les emportava a totes...).

D: De tot el que has escrit, què és del que ets sens més orgullós del seu resultat?

E: No vull sonar a tòpic, però estic molt orgullós de tot el que he escrit.

Vaig escriure un curt anomenat "DOBLE CHECK" que va ser un èxit inesperat a les xarxes, va ser el primer que vaig fer que va arribar al gran públic. Després «Barcelona, nit d'estiu» va ser la manera que vam tenir tot l'equip de la pel·lícula per dir: «Ep! Que estem aquí!» i va funcionar com a tal. «<El camí més llarg per tornar a casa» em va donar l'oportunitat d'escriure una cosa molt diferent al que havia fet fins aleshores, i la pel·lícula ha estat un èxit a nivell de crítiques i de festivals, i no puc estar-ne més content del resultat.

Cites és la feina més professional que he fet mai i aquí és on m'està sortint el «callo» de guionista.  Aquí m'estic formant com a professional i cada dia n'aprenc coses...

Bé, està clar que no puc escollir-ne només una... espero que em perdonis. Es com preguntar si t'estimes més al papa o a la mama o si t'agraden més les noies o la cervesa. Joder... Són preguntes molt difícils.

D: Per què vas decidir estudiar guió? De petit ja t'agradava?

E: Sempre m'ha agradat escriure, però òbviament no volia ser guionista quan era petit perquè no sabia que era una professió, de la mateixa manera que no ho era anar a jugar a casa dels meus amics. No sabia que la gent et pagava per fer coses divertides...

De fet quan estudiava a l'institut volia estudiar dret fins que la meva tutora de classe em va preguntar si estava segur de que allò era el que volia fer. Ella em va dir que creia que m'avorriria molt en aquella carrera... Jo treia bones notes a l'insitut però estava clar que aquell no era el meu perfil i ella com a bona professional no va voler treure-m'ho del cap però si parlar-ho amb mi.

De sobte em vaig donar compte de que volia ser advocat perquè m'agradava molt Ally McBeal, una sèrie d'advocats que feien per la televisió en aquell moment en clau de comèdia amb la que m'ho passava molt bé. Amb el temps m'he donat compte de que el que m'agradava era la sèrie i no la professió... està clar que estava fet un embolic hahaha.

D: Quin consell donaries a tota aquesta gent que vol estudiar el mateix que tu?

E: Endavant. Feu-ho. Però sapigueu que és un mon molt difícil. A la carrera no us conformeu en passar de curs... quan acabeu, no espereu que ningú us vingui a oferir feina... És un món per corredors de fons, no conec a ningú en el mon que no s'hi hagi deixat la pell, i no és casualitat.

O no... espera. Sí, no curreu gaire i passeu-vos tota la carrera fent campanes al bar de la uni, que encara ens traureu la feina, CABRONS!

Els col·laboradors opinen sobre Periodisme Juvenil

"Endavant" de Marina Pallás (ex-col·laboradora amb la secció "El Racó de Marina")

De la vocació a la passió. De la passió a la perseverança. I de la perseverança a la realitat. Periodisme Juvenil és, potser, el fruit d'aquesta seqüència d'esforços que no han conegut el descoratjament, la falta de sentit analític o els constants obstacles que ens ofereix invariablement la velocitat dels nostres dies.

El blog ha seguit oferint un periodisme proper i crític durant els seus cinc anys de vida i la seua trajectòria li ha permès obtenir la popularitat de la xarxa i de la ciutat que l'ha vist créixer, Tortosa, així com reconeixements nacionals com el Premi Blogs Catalunya l'any 2013.

Als que consumim dia a dia informació tant en la nostra faena com en nostre temps d'oci només ens queda felicitar el blog i desitjar-li molts anys més d'energia. Que mai ens falten idees, projectes, realitats... nascudes i empeses per la passió.

Marina Pallás, periodista freelance

"Granet d'arena" de Júlia Albesa (col·laboradora d'opinió a Periodisme Juvenil)

Quan em van proposar posar el meu granet d'arena, fer una petita col•laboració al blog "Periodisme juvenil" em vaig sentir molt orgullosa. No pensava que el fet de tenir un petit blog que no arriba enlloc hagués pogut obrir-me les portes d'aquesta forma. "Periodisme juvenil", com ja diu el nom, és un jove projecte de periodisme que agafa les Terres i l'Ebre i temes nacionals com a personatjes dels escrits purament objectius i des d'un punt de vista d'un jove. En aquests moments fan falta més ànimes crítiques i més projectes que s'enfoquen en aquest àmbit tan maltractat pel pas del temps. Un orgull i moltes gràcies "Periodisme juvenil".

Júlia Albesa, estudiant de Periodisme de la URV

"Referent" de Jesus Eguren (col·laborador amb la secció "ESPAI EGUREN")

Quan David em va oferir participar en un mitjà de les Terres de l'Ebre jove, innovador i fresc, no vaig pensar ni un moment en fer-ho. De fet mai hagués imaginat que el fet d'escriure en un blog tan poc com ho he fet jo m'hagi fet valorar-lo tant com es mereix. Referent en un territori on el poder i els mitjans no arriben tan fàcilment.

Jesus Eguren, estudiant

5 anys de Periodisme Juvenil

EL RACÓ D'EN DAVID.- Recordo aquest 19 d'octubre de 2010 perfectament. Vaig començar el blog sense molta idea del que feia i de com aniria exactament tot. Un format senzill i sense molts de recursos. Comptava amb el suport de l'Institut Cristòfol Despuig. Les dos primeres noticies anaven sobre l'institut. Poc a poc, però, vaig anar orientant el blog amb notícies de caràcter més general. 

Recordo també la primera entrevista, va ser a Anna Mesado, directora tècnica de planta de Bama Geve. Posteriorment van passar per l'entrevista persones com Didac Tomàs (locutor de ràdio), Carlos Latre (actor), Sílvia Sabaté (actriu) o Víctor Sorribes (periodista) entre molts d'altres. 

El 2011 va ser un bon any. El Diari de Tarragona ve decidir fer una contraportada al blog. El següent any vam obtindre el domini .cat. Ja al 2013 Periodisme Juvenil va arribar fins a Granollers per recollir un dels guardons dels VI Premis Blogs Catalunya. 

Avui, 5 anys més tard, em sento orgullós de la feina feta. El més important, però, és tota la gent que ha anat donat suport a la iniciativa. A la gent que segueix Periodisme Juvenil: MOLTES GRÀCIES i felicitats a tots vosaltres perquè també formeu part del web.

Detingut per intentar robar una parella de Mossos de paisà

MARTORELL.- Anar a robar a dos Mossos d'Esquadra vestits de paisà. Això és el que li ha passat a un home de 36 anys d'edat i de nacionalitat espanyola.

El 6 d'octubre al voltant de les dues de la matinada l'home va intentar fer un robatori amb arma blanca a una parella que es trobava estacionada a l'interior d'un vehicle en una via pública. La casualitat, però, va voler que aquesta parella fossin dos Mossos d'Esquadra que feien tasques de prevenció a establiments comercials a la nit. 

El van detenir per un robatori amb intimidació en grau de temptativa. El detingut que té més de 15 antecedents policials ha estat enviat a la presó pel jutge. 

Vivim infoxicats!

EL RACÓ D'EN DAVID.- Avui en dia tenim infinitat d'informació i per tant es pot dir que hi ha un excés de la informació. El mot infoxicació defineix aquest excés informacional, de intoxicació informacional, en la que tens més informació de la que pots processar i com a conseqüència sorgeix l'ansietat. Aquest mot el va definir Alfons Cornella el 2008. Vivim per tant, en una època d'obesitat informativa també anomenada (nube tóxica de datos, torrente mediático...).

Clay Johnson va escriure "The Information Diet". Un llibre que pretén millorar la salut personal i de la societat tot tenint uns hàbits saludables de la informació.  El llibre mostra que s'ha de buscar, que s'ha d'evitar i com ser selectiu. Aquests són alguns dels punts que destaca i que vaig estudiar a Teories de la Comunicació aquesta setmana: 

1. Semblança entre menjar i consumir informació: Hi ha un gran paregut al fet de menjar i el de consumir informació. Al món, al igual que menjar, hi ha molta informació, per tant és necessari fer una dieta i consumir algunes coses que siguin bones.

2. Com va reconèixer la seva pròpia obesitat informativa? Johnson es va veure la seva obesitat quan treballava a la campanya electoral per Howard Dean el 2004 al consumir únicament la part bona del candidat. Per tant, va adonar-se'n que no consumia informació saludablement ja que sol es preocupava per les coses bones de Dean.

3. Més informació no significa ampliar horitzons: El que la informació ens aporta és la capacitat de desinformar-nos a nosaltres mateixos de tot tipus de formes noves. Al tenir més informació no significa necessàriament que ampliem coneixements si no en fem un ús raonable i objectiu.

   4. Els nostres clics tenen conseqüències: Significa que allò al que tu fas clic també afecta a la resta de societat. Per exemple, si jo en un portal de noticies selecciono una noticia en més d'un altra estic fent que aquella tingui més visualitzacions i a mesura que tingui més visualitzacions en tindrà encara més al augmentar en el rànquing del més vist d'aquell portal.

 5. Les companyies de menjar ràpid no tenen tota la culpa de la dieta insalubre, i les comunitats online tampoc: Amb Internet tenim gairebé accés universal a tot el que necessitem. Per tant, tenim que prendre decisions amb poder i informades sobre allò que estem consumint. Existeixen moltes cadenes de menjar ràpid al igual que mitjans "d'informació ràpida" però només tu decideixes quin ús fas d'aquestes cadenes.   

6. Com adaptar la dieta de Michael Pollan a la informació: Al igual que Pollan diu "Come comida. No mucha. Principalmente plantas"; Johnson diu "Busca. No mucho. Principalmente hechos". Per tant, val més consumir poca informació i bona que molta i dolenta. 

7. Fomentar els bons hàbits: Si volem que els mitjans siguin millors hem de començar a consumir millors mitjans. Hem d'entrar, per tant, a pàgines que siguin fiables o si més no contrastar les informacions rebudes. 

Idena, la gossa que es "gradua" en Treball Social a Cádiz

CÁDIZ.- Havíeu sentit mai que una gossa s'havia graduat amb alguna cosa? Doncs Idena pot dir alguna cosa similar perquè la Universitat de Cádiz la inclosa en l'orla dels graduats en Treball Social en la promoció 2014-2015. Idena és la gossa d'Arturo Díaz Benítez, un cec que ha acabat la carrera. En menys de 24 hores la fotografia d'aquesta orla s'ha convertit en viral i ha circulat per totes les xarxes socials. No obstant això, Idena no és la primera gossa "graduada". També ho va fer un altre gos a Santiago de Compostela en la promoció 2007-2012 d'Història. 

La premsa internacional avala la victòria independentista

INTERNACIONAL.- Mentre els mitjans espanyols donen una victòria clara al "NO", els mitjans internacionals ho veuen de forma diferent. Molts asseguren que la victòria és dels independentistes i que ha guanyat el Sí. 

Fem una mirada als EEUU. El New York Times treu en la seva portada una petita imatge de la jornada electoral del 27S. En la versió digital, el diari fa un article extens sobre la victòria dels independentistes.

A Europa el diari alemany Frankfurter Allgemeine titula "Els Separatistes guanyen les eleccions a Catalunya". La versió web va més enllà i assegura que Espanya  ara mateix té una crisi d'estat. De Telegraaf també porta en portada el cas català i asseguren que "Catalunya opta per la separació". El diari francès Le Figaro també ha destacat les eleccions del 27S i expliquen que "Els catalans estan compromesos cap a la independència". 

Marxem a Latinoameria, on el diari Clarin destaca "En Cataluña ganan los secesionistas y van por la separación de España". 

Els mitjans espanyols donen la victòria al "NO"

ESPANYA.- La majoria de mitjans espanyols treuen com a titular la victòria del "no" en les eleccions. Asseguren que les candidatures que no volen la independència sumen més que els que la volen. Deixen enrere, per tant, la victòria de "Junts pel Sí" amb una diferència de vots important comparat amb la 2a força política. Ningun diari en destaca l'alta participació.

L'ABC per exemple amb una imatge de portada on surten Raúl Romeva i Artur Mas titula "Cataluña no se quiere ir". La Razón va més enllà i utilitza el principi de la simplificació i de l'enemic únic i expliquen que "Mas no consigue sus objetivos". A més, en la imatge de portada és veu el número quatre de la llista bevent cava i acompanyen la imatge del titular "El mal trago del 28S".

Amb el mateix tipus de titulars s'hi sumen els diaris regionals de les diferents comunitats autònomes d'Espanya. La Voz de Galicia titula "La mayoria dice no", i Levante assegura que "La independencia se relentiza".