"Accident de Freginals: davant de quin presumpte delicte ens trobem?" per Albert Carles

Després dels fets del passat diumenge, molta gent s’ha preguntat quin tipus de responsabilitat penal podria tenir un subjecte com el conductor del autobús.

En aquest sentit cal fer un intent de subsumpció dels fets al paper de la llei i a les interpretacions que ha efectuat de la mateixa llei la jurisprudència del Tribunal Suprem, sala segona.

Els dos preceptes penals que ens interessen aquí, donada la informació de la que disposem, són l’article 142 corresponent al delicte d’homicidi imprudent i l’article 152 corresponent al delicte de lesions imprudents, els dos del Codi Penal.

La diferència radica en la consideració de greu o de menys greu en el que jurídicament es entès per “manca d’atenció” o “manca de diligència deguda”.

Si es considera que la manca de diligència deguda és greu, això és, en paraules del Tribunal Suprem: “greu falta d’atenció, inobservança de la més elemental prudència, de les més elementals normes de vigilància i prudència, total falta de respecte dels més elementals deures de cautela, fàcilment previsible per la persona mínimament prudent, oblit absolut dels més elementals deures de prudència exigibles en els comportaments humans a la persona menys cuidadora, desatenció grossera, elemental o vulgar, ometre la diligència més elemental o la mínima exigible”. Si es donés aquest cas, estaríem en el terreny de l’homicidi imprudent greu i lesions imprudents greus, castigats amb penes de presó.

Per poder afirmar que es tracta d’imprudència greu es tenen també en compte el respecte al límit de velocitat de la via en qüestió, si es tractava d’una conducció anòmala o no etc. Si de tot plegat es considera que el conductor ha comés una acció o omissió no maliciosa, no respectant el degut comportament exigible a una persona com ell i això ha provocat un resultat lesiu que és causa directa de la manca d’atenció greu, podrem afirmar que efectivament es tracta de delictes d’homicidi i lesions imprudents greus, el que comportaria pena privativa de llibertat per al conductor.

Si per contra, la persona ha tingut una reacció que no és deguda a una manca d’atenció greu, ja que aquesta persona respectava els deures que té com a conductor professional i el resultat no es deu a cap manca greu dels deures de prudència, podrem estar en el terreny de l’homicidi imprudent menys greu i de les lesions imprudents menys greus, castigats els dos amb pena de multa, i no de presó, el que comportaria que el conductor sigui obligat a pagar una multa.

És important també tenir en compte que tots dos delictes, requereixen per poder ésser perseguits de denúncia de les persones afectades o agreujades pels fets, com així indica el Codi Penal.

Albert Carles Subirats, Graduat en Dret (menció Dret Empresarial), Máster en Dret Públic Econòmic i Màster d’accés a l’advocacia, ESADE.