OPINIÓ.-
El Consell General del Poder Judicial o CGPJ és
l’òrgan de govern del poder judicial, contemplat per la Constitució espanyola a
l’article 122, encarregat de vetllar per la independència judicial.
En un Estat de Dret,
els tres pilars bàsics que el construeixen han de ser independents entre si,
d’aquesta forma, el poder legislatiu no pot ser exercit pel poder executiu
(generalment), el poder executiu i el poder legislatiu no estan facultats per
realitzar la funció jurisdiccional ni
interferir sobre ella (és a dir, no poden jutjar ni executar el jutjat ni
interposar-se sobre aquestes funcions), així com també, el poder judicial no
podrà ni fer llei ni reglament.
Doncs bé, aquesta separació
bàsica de poders, deguda a Locke i Montesquieu, està sent greument violada;
mitjançant òrgans com el CGPJ el poder legislatiu i executiu poden inferir
directament sobre les funcions típicament judicials. Ja que és aquest òrgan, el
CGPJ l’encarregat, entre d’altres, de les funcions de sanció, promoció, control
i de la política judicial, no es pot deixar exclusivament en mans de polítics,
doncs això suposa un greu atac a la separació de poders.
La Constitució del 78
contempla a l’article 122 que dels 20 vocals que formen aquest CGPJ, 8 seran de
procedència parlamentària, és a dir, les Corts Generals seran les que ostentin
la potestat de designar als 8 vocals (juristes de reconegut prestigi). Els 12
vocals restants, com senyala la Constitució, hauran de ser d’origen judicial.
Així, amb l’actual Llei
Orgànica del Poder Judicial (LO 6/1985) els 12 vocals judicials són elegits pel
propi poder polític, sense que res puguin fer els jutges i magistrats que integren
aquest poder judicial, ja ni pobrament proposar un número de vocals en potència,
tot es deixa en mans dels polítics.
Deixar l’elecció en
mans directes del poder polític constitueix així una clara vulneració de la
separació de poders, quan podria perfectament el legislador establir un sistema
mixt com l’instaurat l’any1980, on els jutges i magistrats votaven els 12 vocals
judicials, els 8 vocals juristes es votaven pel poder polític, i amb això es
garantia la representació del poder polític i la representació judicial en un
òrgan de naturalesa constitucional/administrativa.
Les declaracions i
ofenses del poder polític al poder jurisdiccional, la clara voluntat
d’apoderament de funcions típicament judicials, el desprestigi constant i les
retallades dels recursos judicials legitimen i avalen la necessitat de la
reforma en el sistema d’elecció de vocals judicials del CGPJ. No es poden
deixar facultats tan importants d’organització, control i direcció, del suprem
poder judicial, eix fonamental de tot Estat de Dret, en aquestes mans. La
separació de poders ha ser no només proclamada, sinó també defensada i portada
a terme efectivament. La independència dels jutges i magistrats ha de ser real
i efectiva. Si volem un Estat que funcioni, que cada poder faci el que li
pertoca per naturalesa. Reformem el CGPJ i lluitem per la independència
judicial.
ALBERT CARLES SUBIRATS,
UAB Dret
.jpg)
