OPINIÓ.- Diuen que l'habitatge digne és un dret universal. Però, podem dir que és així quan la legislació actual no garanteix el dret a l’habitatge sinó que afavoreix que sigue un bé de consum regit per la llei de l’oferta i la demanda? I si s'utilitza com a producte mercantil primant el benefici econòmic sobre el dret de les persones a tenir un sostre? En realitat, lluny de ser un dret social, l’habitatge és considera un privilegi i ha esdevingut un negoci i un drama: hipoteques a les que no es poden fer front, desnonaments i deutes inassolibles. Les conseqüències no són només econòmiques, també socials i familiars.
A Deltebre tenim l'experiència de Montse, cas que va sortir a la llum quan la PAH Terres de l'Ebre va denunciar que l'Ajuntament de Deltebre li reclamava 2.130€ en concepte de plusvàlua després de que Bankia li subhastés casa seua per tal d’eixugar un deute i, posteriorment, executés una ordre de llançament per desnonar-la. Però, desgraciadament, aquest cas no és l'únic. A tot això, l'ajuntament va anunciar que es faria càrrec d'aquesta plusvàlua i no descartava poder fer-ho amb altres veïnes amb casos similars, estudiant "cas per cas per intentar ajudar als veïns que més ens necessitin".
Per evitar més casos com aquests la PAH Terres de l’Ebre va presentar a l’Ajuntament de Deltebre, mitjançant la CUP Deltebre, una moció per a l’aprovació d’una subvenció a les persones afectades per processos d’execució hipotecària i dació de l’immoble en pagament del deute hipotecari d’habitatges de residència única i que resulten obligades al pagament de la plusvàlua. L'Ajuntament va lamentar la impossibilitat de portar-ho a terme ja que el pressupost municipal per a l'exercici de 2014 no contenia cap partida per aquestes subvencions, però que es podia incloure en el pressupost per al proper exercici de 2015, i que per tal de portar-ho a terme, ja s'estava treballant en la seua redacció. Però, tot i aquest compromís, en els Pressupostos 2015 aquesta partida no existeix. En aquest sentit, també, cal recordar que en aquest consistori no s’ha portat a debat al ple, ni per tant aprovat ni aplicat, la moció de la PAH que contempla les multes a les entitats que persistisquen en un ús antisocial de l’habitatge, tot i ser Deltebre un dels municipis de les Terres de l'Ebre més afectats per aquesta crisi immobiliària.
Si bé els ajuntaments tenen un marge d'actuació limitat, no és cert que no puguen fer res per incidir en la problemàtica de l'habitatge. Aprovar i aplicar la moció de la PAH per recuperar l’habitatge buit en mans de la banca no és només una opció, sinó una de les úniques vies que permeten crear el parc social de vivendes que necessitem de forma urgent. Aquesta moció, entre altres, contempla l'acord d'elaborar i aprovar un Pla Municipal d’Habitatge que contemple i regule degudament les mesures de foment per evitar la desocupació permanent i injustificada d’habitatges, elaborar i aprovar Programes d'Inspecció a fi de registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació i obrir expedients sancionadors a les entitats financeres que tenen habitatges en desús.
Per garantir l'accés a l'habitatge cal voluntat política més enllà de la normativa vigent. Hi ha moltes mesures que pot adoptar el govern municipal en matèria d'habitatge. Per exemple, que el cos de la Guàrdia Urbana de Deltebre no intervingue en els processos de desnonament d'habitatges del municipi. L’Ajuntament pot actuar de forma activa a través de negociacions amb les entitats bancàries o instàncies judicials per evitar els desnonaments i, en cas que no siguen efectives i aquests es produïsquen, pot facilitar l’accés a un habitatge municipal en règim de lloguer social.
Cal un parc públic d'habitatges de lloguer social, és a dir, amb un preu del 30% dels ingressos familiars incloent els subministraments energètics. La creació de la SAREB suposa la possibilitat de disposar d’aquest parc, una oportunitat històrica i irrepetible i d’una màxima responsabilitat social. Per a desenvolupar aquests serveis és necessari realitzar un cens municipal de sòls i d'habitatges buits. Preservar el sòl públic com a tal per a les generacions futures ha de ser un altre objectiu de l'Ajuntament de Deltebre. El sòl és un bé comú i, a més, és el recurs indispensable per bastir una política pública d'habitatge real. Per tant, l'ajuntament ha d'aturar immediatament la venda de sòl públic i recuperar sòl en mans privades utilitzant l'expropiació quan calgue. Prioritàriament, ha d'actuar sobre aquells solars en desús a l'espera d'un possible increment especulatiu del preu i evitar així casos tant escandalosos com el del Molí dels Mirons.
Tot indica que la inacció dels poders públics davant aquesta problemàtica es deu més a una manca de voluntat que a una manca de possibilitats reals i a una preferència per seguir afavorint una minoria privilegiada en detriment de la majoria de la ciutadania. Quan parlem d'urbanisme hauríem de tenir sempre en compte el concepte de creixement sostenible i la garantia del dret a l'habitatge digne per a tot el conjunt de la ciutadania.
Arantxa Luque Cortés
CUP Deltebre
