Què us semblarien
unir les paraules “joventut”, “periodisme” i “proximitat”? Doncs això és el que
fa la Revista Mirall (www.revistamirall.com). És un projecte creat per joves
periodistes que intenten crear noticies “sense sensacionalismes dramàtics”. Al
portal web podeu trobar reportatges, notícies, entrevistes... tot establint un
diàleg directe amb els seus lectors a través de les xarxes socials i oferint
també espais de debat.
Avui el seu fundador,
Joan Solé, ens intentarà explicar més sobre aquest projecte tant interessant i
per altra banda tant necessari.
 |
| Joan Solé, fundador del web |
David Benito:
Benvingut Joan, em permetràs ser una
mica “indisciplinat” i “incorrecte” perquè m’agradaria que aquesta entrevista
també fos molt propera als lectors i que a la vegada sigui un Mirall de la
vostra revista. Primer que tot voldria saber quin motiu t’ha conduït a crear
quest projecte tant diferent al que estem acostumats a veure?
Joan Solé: Dos motius, el primer és pel meu ànim d’emprendre
projectes, Mirall és l’evolució d’un anterior que vàrem començar fa més de tres
anys. El segon, és pel context econòmic que ens hem trobat els joves: si no
tenim feina ens la creem. Un cop decidim tirar endavant la capçalera hem de
mirar de fer quelcom diferent, per això estem mirant de posicionar-nos com una
revista de caràcter social que s’apropa a les persones anònimes, un espai que creiem
que cal treballar. Si t’hi fixes, de tots els reportatges o entrevistes que hem
fet no hi ha quasi cap que sigui d’un personatge mediàtic. Això no vol dir que
no ens interessin, significa que, si volem ser un mirall cal ser un el reflex fidel
de la societat, i qui millor per narrar què passa que protagonistes anònims?
Els qui sempre han estat el motor del canvi.
D: Creus que n’hi ha
d’altres de projectes semblants i són només uns quants els que aconsegueixen el
seu missatge o veritablement els mitjans pesants eviten que projectes així
tinguin èxit?
J: Si un mitjà consolidat decideix fer un projecte com el
nostre, el fa. Competirà la il·lusió i l’esforç del petit contra la maquinària potent
del gran. De fet, ara mateix, el periodisme ja viu una batalla molt dura entre
els mitjans locals i els nacionals per guanyar publicitat o fer créixer la seva
audiència. Xoca el model “jo tinc més visites” contra el de “nosaltres som el
teu”. Els únics que poden fer tocar l’èxit a un mitjà són els seus lectors. Per
molt gran que siguis, si ets petit i et fas estimar els grans no tenen res a
fer i viceversa.
D: Un equip de joves
parlant directament amb els lectors, oferint-los coses interessants i que poder
no troben en altres mitjans més populars. Per què i com preteneu aconseguir
l’objectiu del vostre lema “persones anònimes en situacions excepcionals”?
J: Una de les coses que més valoren de Mirall és que tenim
veus desconegudes, diferents i els articles d’opinió no són la prolongació d’un
discurs partidista. Durant aquests set mesos que portem de feina hem aconseguit
històries i entrevistes molt interessants on els protagonistes ens demostren un
aire de superació que cal contagiar. Nosaltres sempre enfoquem les nostres
històries amb un ànim de superació i d’optimisme. Per ara, ho estem aconseguint
i seguim treballant per mantenir-ho.
D: Costa aconseguir
suport amb projectes així o de seguida vau aconseguir el suport necessari?
J: En el nostre cas, en el sentit econòmic, costa i molt. La
competència és duríssima i has de focalitzar tot en allò que et fa diferent.
Socialment, tenim un gran nombre de seguidors a les xarxes socials i molt bona
crítica. Són les entitats culturals i les fundacions les qui ens ajuden a
mantenir el funcionament, volem que el nostre model es pugui sostenir a partir
dels lectors i les institucions que se senten identificades amb la nostra
filosofia: superació, optimisme i mirada crítica. Volem ser un punt de trobada
per a tots aquells que comparteixen aquests valors, i en aquesta direcció estem
treballant. Qui col·labora amb Mirall, col·labora amb una idea.
 |
| Així és Revistamirall.com |
D: Què us uneix a tu
i al teu equip?
J: La il·lusió de tirar endavant un projecte que creu en un
periodisme amb els valors que et comentava. Jo només sóc la cara visible d’un
grup de gent que treballa com i quan pot perquè algun dia Mirall sigui el que
ens imaginem: un mitjà consolidat.
D: Intentar
reconèixer errors i disculpar-se per allò que podeu fer malament és un dels
vostres objectius. Caldria que altres mitjans demanin més perdó i siguin més
humils?
J: Costa reconèixer els errors, però si no ho fas, sempre et
perseguiran. Per aquesta raó, nosaltres ho reconeixerem i ens disculparem. Ho
trobem normal.
D: El periodisme està
en una certa decadència. Què ha provocat això?
J: No hi estic d’acord, està en decadència un model de
periodisme que va fer creure que la informació era gratuïta i ara busca ressituar-se.
Que caigui un gran mitjà no impossibilita que en neixin de nous, petits i
locals que siguin rendibles. Quan vaig presentar el meu llibre ‘Entrevistes amb
el Quart Poder’ vaig afirmar que estem vivint l’època daurada del periodisme,
per què? Doncs perquè mai en la història havíem tingut una societat tan
informada i que es capaç d’informar per si mateixa. Això que estem fent ara
mateix, fa vint anys, era impossible. Ara bé, els joves, els qui ens diuen que
hem de tirar del carro, ens trobem que treballem sense sou o amb un contracte
de pràctiques. Tirarem d’ell, i tant! Però farem més gran el titular que diu
“el periodisme és un dels treballs pitjor pagats”.
D: Quin futur ens
espera en una democràcia on cada cop es retallen més pressupostos per mitjans
de comunicació, on moltes televisions tanquen i on d’altres estan corrompudes
pel govern de torn?
J: El futur és negre si tenim a un sol professor ensenyant a
trenta alumnes. En el cas del periodisme, si un mitjà només pot sostenir-se a
partir de les subvencions que plegui, la dependència el farà esclau del
missatge institucional per por a perdre suport econòmic. Si el mitjà és públic,
les coses canvien, cal saber si aquest ha estirat més el braç que la màniga.
Però comencem analitzant-t’ho de dalt a baix, no al revés com se sol fer.
D: Com podem canviar
tota aquesta situació des del periodisme?
J: Fent dels lectors els propietaris, a més de fer-te viable
econòmicament et faran mantenir la línia fundacional amb la qual et vas
presentar. Si et desvies, et deixaran de seguir i el teu mitjà es ressentirà.
D: T’has sentit
defraudat o decebut per coses que voldries haver publicat i no has pogut per
possibles represàlies?
J: Quan tens informació important has de ser conscient de
què suposa i a qui pot afectar. Si la publicació fa més mal a la persona i la
informació no és gaire rellevant per a l’interès ciutadà, pensa-t’ho.
D: Què és el
periodisme per a tu?
J: Informar a la societat sobre allò que passa, no del que
m’agradaria que passes.
D: Per últim
m’agradaria saber quin consells dones als nostres lectors i a tota la gent en
general que les seves situacions no són bones i que estan cansades de lluitar
per no obtenir resultats?
J: Les portes més petites poden acabar obrin sales molt
grans. Al igual que molta gent, he rebut i segueixo rebent molts “no” que et
plantegen deixar-ho tot. Però cal seguir lluitant, Mirall és la nostra porteta,
qui sap si funcionarà o no, però ningú ens podrà dir que no ho hem intentat. En
aquesta vida si no ho intentes sempre viuràs amb el supòsit de “què hauria
passat?”.
D: Moltes gràcies per fer de Mirall de la Revista Mirall i
espero que ens retrobem en un altra ocasió!
J: Sempre disposat,
gràcies per donar-me l’oportunitat.
