TORTOSA.- La ciutat de Tortosa serà un dels 37 municipis que faran sonar les seves alarmes el proper dilluns 4 de novembre amb l'objectiu que tothom conegui el so dels sistemes d'avís i pugui reaccionar en un cas real de perill químic. En total sonaran 84 sirenes repartides per tot el mapa de Catalunya. El simulacre consta de tres senyals d'un minut de durada separats per silencis de cinc segons. El final de la prova anirà marcat per un senyal continu de 30 segons de durada. Aquest servei va a càrrec de Protecció Civil i ho faran durant el matí.
TORTOSA.- El conseller Boi Ruiz ha anul·lat aquest dijous a la tarda una conferència que tenia prevista a la Universitat Rovira i Virgili de Tortosa. Ruiz havia de parlar sobre "la sostenibilitat del sistema sanitari català en un context de crisi". Això no ha estat possible per un problema de "protocol", segons els organitzadors de l'acte. Tal i com informa Cadena Ser Ebre al seu compte de Facebook, una vintena de persones que han assistit a l'acte portaven posada una samarreta en contra de les retallades.
El conseller de sanitat, aprofitant el seu pas per Tortosa, ha advertit a la ciutadania que no hauran de pagar la totalitat de l'import dels medicaments. Ruiz confia amb que Montoro pugui pagar el més aviat possible el que deu als farmacèutics, però descarta que es tingui que aplicar una mesura perjudicant per a la ciutadania.
Imatge: Cadena Ser Ebre
També podeu escoltar l'àudio de la Cadena Ser Ebre amb el que Ruiz explica que no s'haurà de pagar la totalitat dels medicaments.
PAÍS VALENCIÀ.- Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l'Associació d'Editors del País Valencià, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el Gremi de Llibrers de València s'han unit per impulsar una iniciativa de foment la lectura i la promoció de la cultura: La Plaça del Llibre i la Setmana dels Escriptors a les Llibreries.
La iniciativa sorgeix pel compromís amb la cultura de les quatre entitats impulsores. El secretari d'ACPV, Toni Gisbert; el de l'Associació d'Editors, Jesús Figuerola; el vicepresident de l'AELC; i el del Gremi de Llibres, Ignacio Larraz, han presentat el projecte, dividit en dues fases.
La setmana del 14 al 24 de novembre tindrà lloc la Setmana dels Escriptors a les Llibreries, amb la presentació d'una vintena de llibres, pel moment, a tot el País Valencià. D'aquesta manera, els organitzadors expressen la seva voluntat de tenir en compte el territori i les comarques, i descentralitzar el programa d'actes. Posteriorment del 21 fins al 24 de novembre tindrà lloc La Plaça del Llibre. Entre el programa d'actes d'aquesta setmana destaca l'homenatge a Vicent Andrés Esteller i a Salvador Espriu.
CATALUNYA.- Aquest dissabte tornava a ser nit d'expulsions, una nit difícil per al jurat d'Oh Happy Day. Els nominats eren Singfònics (Terrassa), Tons i Sons (Terrassa), i Geriona (Girona). Les angelicals Geriona ens van interpretar Piel Canela, un cha cha cha que va animar a tot el públic de casa. El mestre Pardo va dir que el que havien fet era molt difícil, sense entrar a valorar si estava bé o malament. Els Tons i Sons estaven convençuts que no marxarien, o això va dir el director del cor. Finalment Singfònics van haver de marxar, no per l'actuació de la nit sinó per la trajectòria al programa, segons el mestre Pardo. Aquest jove cor de Terrassa va acomiadar-se amb un somriure i amb la cançó "Let's sunshine".
Pel que fa a la resta d'actuacions el cor Deudeveu van ser els millors de la nit. El "Rehab" va agradar molt al jurat i va posar d'en peus a tot el públic. Pel que fa a Gospelians&Gràcia tenen molta Alegria (cançó interpretada en l'últim programa) ja que la directora d'aquest cor ha tornat a ser dalt de l'escenari, i per ella si quedaria tot el que queda de programa.
La setmana vinent tornen a ser nominacions, feu les vostres apostes, qui creieu que nominaran?
BÍTEM (TORTOSA).- L'Associació d'Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa ha celebrat aquest diumenge al matí la XVIII Diada que organitza anualment l'associació. L'escenari d'aquest any ha estat Bítem, on s'han donat a conèixer dos elements patrimonials molt importants: el Mas del Bisbe i la Casa Gasol. El primer lloc és una edificació d'origen islàmic i posteriorment cristià; la segona és d'estil colonial i del segle XIX.
Segons l'organització, unes 300 persones han assistit a la diada. El president de l'entitat, Jordi Jordan, ha agraït aquesta assistència i ha recordat que jornades com aquestes han de servir per prendre consciència del potencial que es té i s'hauria de de saber potenciar millor aquest patrimoni que "molts altres desitjarien tindre per posar-los en valor i activar l'economia local".
Per conèixer més a fons la jornada d'aquest dissabte podeu veure la pàgina dels Amics dels Castells
Ol’green és un de les
7 cors que queden al concurs de TV3, Oh Happy Day. Vagin on vagin transformen
l’escenari en una festa. Es diu que el verd és el color esperança però a ells
els adjectius alegria i diversió els
queden molt millor. S’atreveixen amb qualsevol repte, no hi ha cançó que se’ls
resisteixi. Avui els enèrgics Ol’green perden uns minuts del seu valuós temps
per contestar aquesta entrevista.
Benvolguts nois i
noies!
Per començar
l’entrevista com us definiríeu?
Ens definim com a un grup de pop-rock vocal enamorat de la
música i l’espectacle: ens agrada afegir el nostre toc a les cançons, amb
coreografies, teatre i una mica d’humor. Som quinze cantaires i una banda de
tres músics, tots procedim de disciplines diferents però tenim un objectiu
comú: fer vibrar al públic que ens ve a veure, fer que s’emocioni, balli,
rigui, plori...el que sigui, però mai deixar-lo indiferent! Sobretot, ens
agrada treure les etiquetes “d’avorrit” o
“elitista” al cant coral , i demostrar que la música vocal no està
lligada a cap estil ni renyida amb l’espectacle!
Per què el color verd és el vostre símbol d’identitat?
Ens agrada el color verd, és un color fresc, llampant,
associat a la naturalesa...la veritat és que a Ol’green cadascú té el seu
motiu. Va sorgir una mica de casualitat, per fugir del negre que fem servir
gairebé sempre els músics, i amb el temps cadascú ha anat trobant el seu vincle
amb el verd.
Què està suposant ara
per ara el vostre pas pel programa de TV3, Oh Happy Day?
No ho oblidarem mai, de ben segur! La majoria dels Ol’Green
no vivim de la música, som mestres, enginyers, metges, farmacèutics...aquesta
és la nostra primera experiència televisiva i estem aprenent molt! Estem molt
il·lusionats i treballem de valent: actualment assagem cada dia, i estem
aprenent a ser molt més eficients en tot el que fem: coreografies, arranjaments
musicals...la dinàmica del programa ens obliga a superar-nos cada setmana i
donar el millor de nosaltres en molt poc temps. A nivell humà, aquesta aventura
ens ha unit molt: passem moltes hores junts, potser més que
amb les nostres
famílies! Però tota la feina, els nervis, les hores d’assaigs, es compensen
quan veus el resultat, l’emoció d’actuar cada setmana al plató, sense oblidar
tot el feedback positiu que rebem del programa i el caliu de la gent, que és
increïble.
Pel moment quina
cançó l’heu gaudida més? I la que més us ha costat?
Totes les cançons han tingut la seva història: el Bad
Romance de la primera gala va ser molt emocionant i vam sortir del plató
carregats d’adrenalina desprès dels nervis que havíem passat! Però potser
el tema que vam gaudir més va ser l’Home del carrer. Teníem moltes ganes
de fer una rumba, era tot un repte i al final vam fer nostra la cançó, i
l’actuació va ser tota una festa!
Teniu
molt enamorats al públic, però també al jurat. Quina fórmula teniu per
aconseguir-ho?
No tenim cap fórmula per enamorar al jurat! Hem tingut la
sort de rebre bones crítiques fins al moment, però sabem que és complicat
agradar sempre. Nosaltres intentem aplicar el que sempre ens ha funcionat:
passar-ho bé fent el que ens agrada, i
fer gaudir a la gent que ens veu. De fet, estem molt sorpresos i agraïts
de l’acollida que estem tenint entre el públic i de les mostres de suport que
es fan arribar, sempre són una font d’ànims i motivació per seguir endavant.
Per conèixer més a
fons la vostra història, com vau decidir un dia posar-vos a cantar i ser un cor
diferent?
El grup va començar a principis del 2010, alguns de
nosaltres ja havíem cantat junts, trobàvem a faltar la música i volíem fer
quelcom diferent. Poc a poc ens hi vam anar engrescant, vam incorporar nous
membres a través de càstings, i des de fa un any comptem amb la direcció
musical de la Michèle Alderete, una gran professional que ens està posant les
piles a nivell musical! Però sempre intentem preservar l’esperit amb el que vam
començar, les ganes de passar-ho bé i gaudir junts.
Heu tingut la sort
que pel moment no heu estat nominats, però com es viu l’expulsió dels altres
cors? Quines emocions us provoca un comiat?
Haver de competir amb altres grups és la pitjor part del concurs. Darrera de cada cançó hi ha molt
d’esforç, hores d’assaig, il•lusió, que a vegades no es poden apreciar en els
pocs minuts que dura una actuació. Els grups de l’OHD passem moltes hores junts
durant els assajos i gales, hi ha molt de companyerisme i és molt dur cada cop
que toca acomiadar-se. Tenim clar que
ens tocarà passar pel tràngol de la nominació, el nivell és molt alt i el jurat
cada cop serà més exigent, però intentarem mantenir-nos fidels al nostre estil,
treballar dur i treure el millor de nosaltres.
Seductors,
emocionants, divertits, atrevits... què us falta fer més per poder demostrar
que sou genials?
Vaja, moltes gràcies per les floretes! La veritat és que
sempre ens han agradat els reptes i els canvis de registre: som una mica esbojarrats
i ens llancem de cap als projectes i aventures que ens sorgeixen. Oh Happy Day
ens ha obligat a ser una mica
camaleònics, amb propostes molt diferents cada setmana, i ho estem gaudint
molt. Tan de bo puguem seguir sorprenent-vos durant moltes setmanes!
Moltes gràcies nois i
noies del Cor Ol’Green us desitgem molta sort però passi el que passi continueu
així. Endavant i molta música!
TORTOSA.- El blog Periodisme Juvenil està de celebració. Avui fem el tercer aniversari. Ahir ho vam celebrar amb una xerrada explicant l'evolució d'aquest blog durant els inicis fins ara. Per últim vam posar un vídeo recordatori i felicitacions de persones molt importants per nosaltres!!!
Moltes gràcies a tots vosaltres per fer Periodisme Juvenil possible!
CATALUNYA.- El Cor Flumine de Tortosa va acomiadar-se del somni aquest dissabte. El tema "more than words" no va servir per continuar en el programa de TV3. Flumine competia amb Tons i Sons i Deudeveu. Una gran nit on tots els nominats van tenir el seu punt d'excel·lència. Per aquest mateix motiu al jurat se li va complicar molt la nit d'expulsió i van haver de decidir "pel menys millor". Tons i Sons també van enamorar amb magnífic "cantares" de Joan Manuel Serrat. Deudeveu es van atrevir per alguna cosa més moderna i va aconseguir el seu objectiu amb "I'm Yours". Finalment el Jove Cor Flumine es van acomiadar molt tristament amb un Hal·lelujah que va posar en peu al jurat i va emocionar al mestre Pardo i a Guille Milkyway.
El Jove Cor Flumine van ser els eliminats
Deixant de banda el moment trist del programa, Ol'green van tornar a ser els millors del programa, aquesta vegada amb una rumba que els va portar directament a l'escenari de la Festa dels Súpers el proper cap de setmana. Geriona també va ser un dels cors protagonistes de la nit, van deixar els seus vestits per posar-se pantalons i cantar una perfecta interpretació de "Sweet Dreams". Tot i les discrepàncies del jurat en certs punts, les noies i el noi que formen Geriona van agradar a tot el públic.
L’economista Mancur Olson argumentava, que “amb el temps és probable
que tots els sistemes polítics acabin sucumbint a la esclerosis”. La
brutal crisis econòmica que estem patint, ha despertat entre la
ciutadania un recel cap a les institucions i també cap la figura del
polític. Aquest desencant vers la política és legítim i comprensible.
Però no podem deixar de valorar quin és el nostre paper com a ciutadans.
Quina és la nostra obligació moral i ètica com a individus que formem
part d’un tot anomenat societat civil?
Les institucions
públiques han sofert un endarreriment notable: centres escolars,
hospitals, assistència social, burocràcia, registres... La resposta, no
passa per carregar totes les culpes al polític. La solució ha de venir
de fora de l’àmbit de les institucions públiques. Té que sorgir de les
associacions de la societat civil. En definitiva, ha de provenir de
nosaltres: els ciutadans. Els hi explicaré amb un exemple molt senzill.
La
meva situació personal, és que he acabat de cursar els meus estudis
universitaris i no trobo feina. Estic parat a casa sense fer res, així
que molts matins surto a passejar amb la gossa per la ribera del riu
Ebre al seu pas per Ferreries. M’he adonat de la porqueria que arriba a
acumular-se (excrements de gos, plàstics, llaunes, vidres, estris de
pesca...). Així que un dimecres per la tarda, carregat amb bosses de
plàstic i guants de jardiner, vaig començar a recollir pel meu compte
totes les escombraries. Solsament que uns quants veïns donessin un cop
de mà, deixaríem la ribera impecable per a l’ús i gaudir-ne tots els
ciutadans de Tortosa. S’imaginen quants problemes podríem resoldre
d’aquesta manera tan simple?
Aquest teixit associatiu és més propi dels EEUU que dels països
europeus. Però tal i com afirma el sociòleg i politòleg Robert Putnam,
des de la dècada de 1960 hi ha hagut un declivi en la societat, el
civisme i la vida política (el que ell defineix com Capital Social) de
conseqüències negatives. Gran Bretanya ha estat el país europeu amb més
vocació associativa dels seus ciutadans. Però el declivi del “capital
social” britànic s’ha accelerat en les últimes dècades. No tan sols pel
que fa a l’afiliació a partits polítics i a sindicats, que efectivament
s’ha desplomat. També pel que fa a diverses organitzacions benèfiques.
L’any 2007 la pertinença a qualsevol classe d’organització fou inferior a
la de 1997.
La vertadera ciutadania no consisteix sols
en votar, treballar i complir la llei. També consisteix en participar
amb el “grup”. Consisteix en educar els nostres fills, en cuidar dels
desfavorits, en lluitar contra la delinqüència, en mantenir nets els
carrers... Hem de convertir-nos en una “Gran Societat”.
Per
això, considero què les organitzacions polítiques juvenils, tenim el
deure moral de tornar a entrellaçar el teixit societari entre els
nostres conciutadans. Som els primers que hem de donar exemple. Tenim
per davant un repte que consisteix en invertir aquesta degeneració i
tornar als principis bàsics d’una societat realment lliure. I aprofitant
aquestes línies, vull tendir la mà a totes les organitzacions
polítiques juvenils de Tortosa (JNC, JSC, JERC, JIC) perquè ens unim en
aquest emprèstit cívic i solidari. Igualment totes aquelles associacions
que vulguin participar seran benvingudes. Ha arribat el moment, al cap i
a la fi, de netejar la ribera del riu.
TORTOSA.- El president del Partit Popular de Tortosa, Pau Fernandez, ha estat protagonista a Twitter per un tuit que incitava a marxar a "un club" a les tres activistes de Femin. Les tres feministes que van entrar ahir al Congrés dels Diputats reclamaven "el avortament és sagrat". El líder popular tortosí va dir que aquestes noies que ensenyaven els pits al Congrés no eren ni espanyoles, quan una d'elles sí que ho era. Després proposava que marxessin a un club, on almenys cobrarien, segons Fernandez. A banda, el del PP va dedicar-se a contestar als retractors de les seves paraules de Twitter. Reiteradament ha explicat que ell no és ni racista i masclista, comentaris que no van saber convèncer als que li deien que dir "ni són d'aquest país" és racisme i dir que "vagin a un club, almenys allà cobrarien" és masclisme.
Els apartats agents a aquest bloc, no són responsabilitat nostra, i per tant tampoc ens fem responsables de les possibles opinions d'aquests apartats. També cal recordar que disposem de les autoritzacions pertinents per penjar qualsevol dels seus continguts.
Els apartats agents al bloc són:
-El racó del ciutadà
-El racó del semicercle polític
-Espai Eguren
Per qualsevol dubte contacteu amb: periodismejuvenil@hotmail.com
